Resultats de la cerca
Es mostren 6161 resultats
summa
Filosofia
Cristianisme
Denominació genèrica que, referida a l’edat mitjana i a l’escolàstica, designa tant una col·lecció de sentències rigorosament ordenades (summa de sentències) com, posteriorment i sobretot, un tractat complet —estructurat segons l’esquema de les disputations— de filosofia o teologia (summa filosòfica o summa teològica).
Són autors de summes de sentències —també anomenats sentenciaris —, entre altres, Hug de Sant Víctor, Alexandre de Hales i, el més destacat, Pere Llombard, dit magister sententiarum Entre els autors del segon tipus de summes —coneguts també com a summistes — destaquen RGrosseteste, amb la seva Summa philosophiae , i, sobretot, Tomàs d’Aquino, amb la Summa contra gentiles i la monumental Summa theologica , dividida en tres parts la segona de les quals té, així mateix, dues parts i integrada per un seguit de qüestions , cadascuna de les quals consta de diversos…
branca
Matemàtiques
Qualsevol de les parts d’una corba real separada de les altres parts de la corba per discontinuïtats o punts especials (vèrtexs, màxims, mínims, nodes, etc.).
orquestra de corda
Música
Grup instrumental format íntegrament per membres de la família del violí, caracteritzat per: la participació de dos o més membres d’una mateixa tessitura d’aquesta família que interpreten la seva part a l’uníson; l’estabilitat de la seva constitució, amb un mestre concertador i un conjunt de normes a seguir, i la distribució en quatre parts: primers i segons violins, violes i violoncels (tot i que hi pot haver divisi), amb un o més instruments doblant els violoncels a l’octava inferior (contrabaixos).
D’acord amb aquestes característiques, el primer compositor que emprà una orquestra de corda fou Arcangelo Corelli a la Itàlia de la segona meitat del segle XVII Si, en canvi, es considera que l’orquestra de corda no ha d’incorporar els dos darrers trets, aleshores el seu origen s’hauria de situar a França, a l’entorn de l’any 1600, amb els grups que donaren origen als cèlebres 24 Violons du Roi vegeu orquestra Malgrat que actualment pot semblar del tot natural que l’orquestra estigui formada a l’entorn del violí, als segles XVI i XVII la situació era completament diferent A Anglaterra…
esmirla

Esmirla
© U.S. Fish & Wildlife Service
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels falconiformes, de la família dels falcònids, d’uns 27 cm de llargada.
El mascle és gris blavós a les parts superiors, rogenc molt llistat al pit i a les parts inferiors, i presenta una franja terminal negra a la cua la femella, una mica més grossa que el mascle, és marró fosc per sobre i presenta franges falbes a la cua Té les potes grogues És el més petit dels falcons europeus, migrador, i generalment nia a terra Habita al nord d’Europa i Àsia i emigra fins al nord d’Àfrica i al sud d’Àsia És comú als Països Catalans durant la tardor i l’hivern
fraret

Fraret
© Blake Matheson
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes, de la família dels àlcids, d’uns 30 cm de llargada, fàcilment identificable pel bec, que és triangular, comprimit lateralment i vermell, groc i blau a franges, i pel cap, desproporcionadament gros.
El plomatge és negre a les parts superiors, i el coll és gris pàllid als gens i blanc a les parts inferiors les potes són ataronjades Es posa dret i reposa horitzontalment És gregari i s’alimenta de peixets, crustacis, cucs i molluscs Nia en caus de conill abandonats i en forats excavats o anfractuositats naturals en penya-segats de la costa la posta és d’un sol ou Habita als litorals escandinau, islandès o escocès a l’hivern emigra cap al sud i arriba a la meitat de la Mediterrània occidental és comú, en aquesta època, als Països Catalans
microfotòmetre
Física
Química
Aparell emprat per a mesurar l’ennegriment (i, per tant, la densitat òptica) d’una placa fotogràfica.
És emprat especialment en conjunció amb un espectrògraf d’emissió, per a mesurar la intensitat mitjançant l’ennegriment de les línies de l’espectre d’emissió d’un element obtingut sobre una placa fotogràfica L’ennegriment és mesurat mitjançant un fototub que compara la radiació procedent d’un focus lluminós que rep a través de les parts clares revelades de la fotografia amb la que rep a través de les parts ennegrides Amb aquest accessori, doncs, mitjançant un espectrògraf d’emissió hom pot efectuar determinacions quantitatives d’un element, car l’ennegriment és proporcional a la…
Acord entre el govern i els separatistes del Iemen del Sud
El govern del Iemen i els representants del Consell de Transició del Sud CTS signen un acord per posar fi a les hostilitats En principi, ambdues parts formen l’aliança que, amb el suport de l’Aràbia Saudita, lluita contra la guerrilla xiïta houthi, que rep el suport de l’Iran Tanmateix, el mes d’agost, assistida per la Unió dels Emirats Àrabs, la milícia del CTS va expulsar el govern de la ciutat d’Aden L’acord de pau, que l’ONU considera un pas cap a la pacificació del Iemen, preveu la formació d’un govern format a parts iguals per membres del CTS i del nord
micropolifonia
Música
Terme utilitzat per G. Ligeti per a designar un dens teixit polifònic compost per nombroses veus amb dissenys lineals molt semblants.
L’aplicació d’aquesta tècnica, que Ligeti emprà per primera vegada en l’obra Atmosphères 1961 i posteriorment en obres com Requiem 1963/65 o Lontano 1967, també ha estat present en l’obra d’autors com per exemple W Lutoslawski o C Halffter D’altra banda, la micropolifonia, que es pot entendre com una reacció respecte del serialisme integral, suposa la subordinació de les parts polifòniques que poden arribar fins a 88 parts reals com és el cas en algun moment de l’esmentada Atmosphères a l’efecte global d’un dens entramat sonor que busca saturar l’espai acústic i que…
forma lied
Música
Expressió encunyada pel musicòleg alemany del segle XIX A. B. Marx amb la qual designà algunes formes de dimensions petites o mitjanes i contingut unitari.
Marx distingí la formlied o liedsatz de dues parts forma binària i la de tres parts forma ternària , formes que es poden combinar entre elles per a assolir models més complexos com ara el minuet-trio-minuet Les aplicacions d’aquest terme, que ha caigut en desús fora de les fronteres de parla alemanya, no són unànimes, tot i que s’utilitza preferentment per a peces simples de caràcter líric D’altra banda i malgrat la presència de la paraula lied 'cançó’ en alemany en l’expressió, ni tots els lieder tenen forma lied ni totes les formes lied -de fet, el terme s’…
fredeluga

Fredeluga
© Xevi Varela
Ornitologia
Ocell de l’ordre dels caradriformes de la família dels caràdrids, d’uns 30 cm de llargada, amb un airós plomall negre vertical a la part superior del cap.
Té el pit, la gola, la cara i la part superior del cap negres, la resta de les parts superiors verda irisada i les parts inferiors i les galtes blanques la cua és blanca, amb una franja negra ampla a l’extrem És gregària i s’alimenta d’insectes, larves, cucs, molluscs i també de gra Nia a terra, sovint en camps conreats la posta és de quatre ous, i durant aquesta època és marcadament territorial Habita al centre i al nord d’Europa i Àsia, i a l’hivern emigra cap al sud és comuna, a la tardor i l’hivern, als Països Catalans
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina