Resultats de la cerca
Es mostren 1051 resultats
Connecticut

Connecticut. Casa victoriana a New Haven
© Fototeca.cat-Corel
Divisió administrativa
Estat de l’est dels EUA, al territori de Nova Anglaterra (12 997 km 2
; 3 276 000 h [est 1994]).
La capital és Hartford S'estén des del peu de la muntanya dels Apalatxes, trencat pels rius que baixen al nord, fins a la plana costanera El litoral, que forma la costa septentrional de l’estret de Long Island, ofereix molts abrics a la navegació El clima és temperat fred, amb una gran pluviositat a New Haven, 10°C de temperatura mitjana, 24,5° d’oscillació i 1 165 mm de pluja La vegetació natural de bosc atlàntic ha retrocedit cap a les muntanyes la major part del territori és coberta de conreus i pastures, molts dels quals de regadiu La xarxa fluvial és formada per eixos…
Almoradí

Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, format per dos sectors.
El principal és situat a banda i banda del Segura, pocs quilòmetres abans de la seva desembocadura més al S, prop de la llacuna de Torreblanca, hi ha el terme de Los Montesinos, separat del sector principal pel terme municipal d’Algorfa Ocupa un territori generalment pla, format pels alluvions del riu La brolla ocupa 2 000 ha hi ha poques pastures dins el terme, a causa del clima sec La zona de regadiu és situada a la riba del Segura i ocupa unes 5 000 ha, dedicades principalment a llimoners, tarongers i mandariners, a més d’hortalisses i cereals Al secà hom conrea sobretot…
veld
Geobotànica
Tipus de praderia pròpia dels altiplans de l’Àfrica austral.
Per extensió, hom designa amb aquest nom vastes regions d’aquesta zona El nom veld ‘camp’ fa referència al seu aspecte obert i d’arbrat escàs Es caracteritza per un clima bastant sec i una relativa aridesa, que pot augmentar o disminuir segons l’altitud La vegetació és principalment herbàcia, tot i que en les zones més àrides predominen els matollars, i està adaptada a un règim de precipitacions entre moderat i baix Les temperatures poden ser molt altes a l’estiu i presenten oscillacions diàries acusades Segons l’altitud, hom distingueix tres tipus de veld alt veld entre 1200 i 1800 m, veld…
Pi de Conflent
Municipi
Municipi del Conflent que forma la part més alta de la vall de Saorra, estesa des de la línia de crestes que separa el Conflent del Vallespir (pic de la Mort de l’Escolà, 2 463 m alt; les esquerdes de Rojà, la collada Verda, 2 321 m, i el pla Guillem) i al sector SW del massís de Canigó.
Una serralada després d’aquesta línia de crestes, vers el pla Segalà, el coll de Mentet i el puig de Tres Esteles, separa aquesta vall de les de Mentet i Nyer És drenat per la riera de Rojà, que aflueix a la Tet, per la dreta, aigua amunt de Vilafranca de Conflent Hi ha grans boscs de pi negre, pi roig, bedoll i faig, que ocupen grans extensions per sota dels 2 000 m bosc de la Vila, de Secallosa La superfície agrícola es limita a 119 ha, de les quals 112 són de pastures i farratge Els conreus es localitzen al N del terme, a la vall de Rojà 5 ha d’arbres fruiters pomeres i…
Muro del Comtat
L’església parroquial de Muro del Comtat
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Comtat, a la depressió principal de les valls prebètiques d’Alcoi, reblerta de potents dipòsits miopliocènics, en part coberts pels col·luvis i els al·luvions de la serra de Mariola.
La part més elevada del terme 1 121 m correspon al vessant nord-oriental del Montcabrer barrancs de Querola, de Puig i de Crabanta i a la serra de Turballos 928 m, contrafort de la serra de Benicadell, separada de l’anterior pel port del Frare d’Agres El riu d’Agres travessa el territori i es barreja amb el riu d’Alcoi al mateix pla de Muro , on arriba la cua del pantà de Beniarrés Del sòl del municipi hi ha 463 ha de pastures, 373 de garriga i 30 de pinedes, mentre que el total conreat suposa 1 844 ha, o sia, més de la meitat el regadiu 333 ha es nodreix principalment de fonts del Baladre,…
zulú
Etnologia
Individu d’un poble bantú del grup nguni que habita al Natal (República de Sud-àfrica).
Els zulús formen el grup ètnic més nombrós de Sud-àfrica uns 7 milions d’individus el 1995 Originàriament, el terme ‘zulú’ designava tan sols el clan nguni que, sota el seu líder Shaka unificà en 1816-26 un gran nombre d’altres clans nguni en un regne Zululàndia D’orientació clarament militarista, a la base del regne hi havia els clans patrilineals dirigits per un cabdill amb funcions de cap militar i jutge Els cabdills formaven l’elit dirigent i el rei governava autocràticament i controlava directament l’exèrcit, reclutat a partir dels clans Els zulús conqueriren l’actual Natal i disputaren…
el Campello

La platja del Campello
El Campello Turisme (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi de l’Alacantí, sobre un planell litoral, constituït per un gran glacis que a l’interior recolza a les serres paral·leles de Bonalba i de la Ballestera, que el limiten.
Els tossals eocènics de Gigil accidenten la meitat nord del terme, que té un litoral rocallós mitjanament espadat, amb caigudes de 200 m al morro de Rejàs Al sud de l’embocadura del riu de Montnegre la costa forma el delta un xic prominent i una extensa platja sorrenca fins al cap de l’Horta El secà 590 ha arriba a un 40% de la superfície conreable guaret amb rotació tradicional de cereals i lleguminoses, el garroferar i l’ametllerar El regadiu 905 ha s’estén per l’extrem sud del municipi, que forma part de l’horta d’Alacant i n'aprofita el sistema d’irrigació en unes 490 ha, a les quals se n…
Alabama
Divisió administrativa
Estat del sud dels EUA.
La capital és Montgomery Els altiplans de Cumberland i del Piedmont, separats pel Great Valley apalatxià, flanquegen l’estat pel NE la resta forma part de la Plana Costanera del Golf, accidentada d’E a W per cinturons de turons Black Belt, Red Hills Els rius són aprofitats per a l’energia elèctrica i com a vies de comunicació El Tennessee drena la regió N l’Alabama la regió central i SW i s’ajunta amb el Tombigbee per formar el Mobile El clima varia del temperat al subtropical amb pluviositat regular Els terrenys sedimentaris margues, argiles, calcàries permeten un gran desenvolupament…
Pere Montserrat i Recoder
Ecologia
Botànica
Botànic i ecòleg.
Acabada la Guerra Civil de 1936-39, el 1945 obtingué la llicenciatura en ciències naturals per la Universitat de Barcelona, a l’Institut de Biologia Aplicada de la qual s’incorporà el 1953, i el 1960 obtingué el doctorat a Madrid El 1961 es traslladà de Barcelona a Madrid, on feu recerca sobre l’ecologia de les pastures a l’Instituto de Edafología, Ecología y Biología Vegetal del Consejo Superior de Investigaciones Científicas CSIC, entitats de les quals fou membre El 1964 fou fundador de l’Instituto Pirenaico de Ecología Jaca i Saragossa del CSIC Adscrit a aquest ens, el 1969…
El Taga i la serra Cavallera
L’ús secular ramader a la serra Cavallera hi ha potenciat l’extensió de les pastures en detriment del bosc Ernest Costa El Taga i la serra Cavallera 215, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus El Taga i la serra Cavallera constitueixen una alineació orogràfica molt ben definida que s’estén en direcció E-W entre la vall del Ter, a tocar de Camprodon, i la del Freser Es caracteritza per uns vessants homogenis i uns perfils suaus de cims i carenes Les altituds màximes són el Taga 2032 m i el puig Estela 2007 m El contrafort més important el constitueix la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina