Resultats de la cerca

Format a l’escola de Sant Carles, passà a la sala de flors Fou acadèmic de mèrit el 1803 i, més tard, professor de l’acadèmia Titulat acadèmic el 1811, l’any següent ja era tinent de director de pintura El 1815 esdevingué pintor de cambra de Ferran VII i el 1818 acadèmic de San Fernando A Sant Carles, passà pels càrrecs de director de pintura 1821, taxador oficial de pintura 1823 i director general 1823 Tot i que conreà tots els gèneres, hom l’anomenà el Vicent López de les flors , pintor de qui, precisament, era cunyat Hi ha flors seves al Museu de…

Llicenciada a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, continuà la seva formació autodidàctica Pionera en la multidisciplinarietat, en la seva obra primen la fotografia i les installacions malgrat que treballa tant amb escriptura efímera, dibuix, vídeo o ampliacions fotogràfiques o bé conjuntament amb fotografia, pintura i escultura El 1993 exposà per primer cop a Barcelona a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró La seva projecció internacional començà amb mi 1995 a la Galeria Giorgio Persano de Torí i continuà amb Maldito corazón 1999, al Museu d’Art Modern i Contemporani de Niça…

El 1902 dirigí el moviment Fotosecessió per diferenciar la fotografia de la pintura de tipus fotogràfic, i fundà la revista Camera Work Promogué també la pintura d’avantguarda europea als EUA en obrir, el 1905, una galeria d’exposicions a la Cinquena Avinguda de Nova York, d’un gran ressò a l’època

Un teixit pictòric fragmentat La pèrdua d’un alt percentatge de pintura gòtica a Catalunya es fa singularment palesa en l’àmbit cronològic anterior a la Pesta Negra del 1348 Si a això afegim que, abans de mitjan segle XIV, els rics arxius catalans, en particular els notarials, no conserven, ni de bon tros, sèries documentals tan completes com en temps posteriors, el resultat és que el nostre coneixement sobre la pintura d’aquesta època és molt escàs A més a més, aquesta llacuna de coneixement de la pintura al nord-est català entre el dos-cents i el tres-cents coincideix amb un moment clau en…

Obra d’artesans immigrats o itàlics d’àmbit hellenista, i documentats sobretot a les cases i villes vesuvianes collapsades pel volcà l’any 79 dC, que AMau classificà Geschichte der dekorativen Wandmalerei in Pompeji , 1882 en quatre fases o estils principals cronològicament i tipològicament diferenciats, simplificació que avui resulta superada però d’ús comú i encara útil El primer estil o sistema estructural ~200 aC — 90/80 aC imita amb colors vius elements i materials de construcció i revestiment, dels quals són un succedani econòmic alhora que accentuen plàsticament l’arquitectura Casa…