Resultats de la cerca

Rebé la primera formació musical de la seva mare Posteriorment, encoratjat per Ch Gounod, treballà amb E Paladilhe contrapunt i fuga, C Franck orgue i Reben composició al Conservatori de París El 1879 guanyà el Premi de Roma per la seva cantata Médée , i, posteriorment, el Premi Crescent amb l' opéra-comique Les Pantins 1881 A més rebé una menció honorífica en el Premi de la Ciutat de París per la llegenda simfònica Rübezahl 1886 El 1922 fou admès a l’Acadèmia de les Belles Arts, on ocupà el lloc de C Saint-Saëns Hüe dedicà la major part de les seves energies a la…

Estudià a la seva ciutat natal, on fou deixebla del compositor, crític, assagista i professor Eduard López-Chavarri Posteriorment fou introduïda als cercles musicals de París pel seu germà Josep, a l’ombra del qual desenvolupà en gran part la seva carrera com a concertista Un punt de partida important de la seva trajectòria fou la interpretació de la versió original per a piano de Goyescas , d’Enric Granados, a la Sala Careau de París, que li suposà un notable èxit Aquesta obra esdevingué emblemàtica en el seu repertori, encara que també fou una intèrpret destacada de la…

Estudià violí amb Johan Smit a Bèlgica, i posteriorment amplià la seva formació musical a Londres, on fundà l’Allied Quartet amb Lionel Tertis, Charles Woodhouse i Emile Doehaerd De tornada a Bèlgica el 1918, fou professor del Conservatori d’Anvers i del 1926 al 1940 dirigí els concerts del centre, alternant la seva tasca amb la de director de l’Orquestra Nacional de Bèlgica a partir del 1937 L’any següent debutà als Estats Units, al capdavant de l’Orquestra de l’NBC Entre el 1940 i el 1948 dirigí l’Orquestra de Mont-real, tasca que combinà amb la direcció de l’Orquestra de…

Estudià al Conservatori Stern de Berlín i el 1923 fou contractat com a assistent del director Erich Kleiber a la Staatsoper de la mateixa ciutat Posteriorment dirigí a Kassel 1927-28, Hannover 1928-33 i Stuttgart 1933-37 Entre el 1937 i el 1944 fou director general de música a Halle El 1942 dirigí L’holandès errant al Festival de Bayreuth Després de la Segona Guerra Mundial fou contractat per a dirigir l’orquestra de l’Òpera de Düsseldorf, i es mantingué en el càrrec fins que el 1948 fou nomenat director general de música a Colònia, on romangué fins el 1953…

Inicià els estudis al Conservatori de Tallinn Durant la Segona Guerra Mundial, refugiada a Suècia, fou alumna de la pianista hongaresa Annie Fischer a Estocolm Debutà el 1946 a la capital sueca i posteriorment continuà els estudis a Suïssa amb Edwin Fischer, Anna Hirzel Langenhan i Paul Baumgartner Finalment clogué la seva formació a Stuttgart amb Marieluisa Strub Moresco El seu repertori inclogué un gran nombre d’obres d’autors contemporanis, i fou especialment notable la seva interpretació de Ludus tonalis , de Paul Hindemith, que estrenà al Carnegie Hall i posteriorment…

Començà a estudiar el violí a cinc anys i posteriorment ingressà al Conservatori de Ginebra, on fou deixeble de J Porta Amplià els estudis a Lausana amb A Dénéréaz, H Gafnebin i A Fornerod, i també fou alumne de G Enescu Fou contractat com a violinista per l’Orquestra de la Suisse Romande, que abandonà posteriorment per dedicar-se a la música de cambra El 1940 fundà l’Orquestra de Cambra de Lausana i el 1949 estigué al capdavant de l’Orquestra Winterthur Preocupat especialment per la música del segle XX, estrenà amb l’OCL diverses obres de F Martin, A Honegger i de…

Aquest darrer permet de modificar el corrent anòdic aplicant-li una tensió variable El tríode fou inventat per Lee de Forest el 1906, com un perfeccionament del díode amb la introducció de la reixa La principal aplicació del tríode és l’amplificació de senyals, que són aplicats a la reixa i recollits, ja amplificats, per l’ànode Aquest és alimentat a alta tensió positiva a través d’una resistència, anomenada de càrrega El tríode fou el tub electrònic més important, perquè contribuí decisivament al desenvolupament de la radiodifusió i posteriorment al del radar, de la televisió,…

La doctrina de l’etern retorn té un precedent en el pensament hindú, i fou adoptada posteriorment pels grecs especialment per Heràclit i els pitagòrics Posteriorment fou formulada de manera explícita per Friedrich Nietzsche Procura elaborar una explicació sintètica del problema clàssic de l’ésser i l’esdevenir Amb el propòsit de pensar el problema de l’esdevenir des de l’esdevenir mateix, es postula un model mitjançant el qual s’explica el desenvolupament del món, l’ésser del qual esdevé, com un retornar A més d’ésser una doctrina fisicocosmològica, posseeix un…

Fundat el 1949, nasqué amb el nom d’Agrupació Deportiva Balaguer La temporada 1949-50 debutà en les competicions provincials Posteriorment prengué el nom de Club Atlètic Recreatiu Balaguer i l’any 1961 guanyà el campionat provincial, fet que li permeté disputar la fase d’ascens al trofeu Gonzalo Aguirre A mitjan anys seixanta jugà com a Club Bàsquet DACSA, el 1971 prengué el nom de CB El Águila de Balaguer i al final de la dècada, CB Impacsa La temporada 1971-72 l’equip sènior femení fou campió provincial Posteriorment prengué el nom actual Durant els anys vuitanta l…

De família d’immigrants antillans, estudià pintura i posteriorment cinematografia a les universitats de Londres i Nova York 1990-94 Autor d’una quinzena de curtmetratges i migmetratges de marcat caràcter experimental, ha combinat la direcció cinematogràfica amb les arts plàstiques El 1999 guanyà el premi Turner d’arts visuals per Deadpan 1997 El seu primer llargmetratge fou Hunger 2008, premiat a Canes, sobre la vaga de fam del militant de l’IRA Bobby Sands, al qual seguí Shame 2011, premiat al Festival de Venècia, sobre l’addicció al sexe posteriorment rodà a…