Resultats de la cerca
Es mostren 5467 resultats
Castrum Factum de Domenys (Sant Gregori)
Art romànic
En diversos preceptes carolingis concedits a la seu de Girona s’esmenta un “Castellum Fractum” De fet, en el diploma de l’any 834, s’esmenten les villes dites “Castellum Fractum et Parietes Ruffini” El 844, un altre diploma diu “Castellum Fractum cum villa que appellatur Parietes Ruffini” Aquest castell segurament era una construcció més antiga, de la qual potser només restava ja un record Les Parietes Ruffini eren a prop de Domenys Sancti Felicis de Pariete Rufino, locus sive vicinatus de Domenys
Jesús Bonals i Codina
Literatura catalana
Novel·lista.
Signa amb el pseudònim de Raimon Esplugafreda Autor de literatura juvenil La seva primera obra data dels primers anys vuitanta, Hem nedat a l’estany amb lluna plena 1981, on crea l’espai imaginari de Dòsia, enmig del Pirineu, espai de fàcil accés però de difícil sortida Posterioment ha publicat Potser aquesta nit a Cala Roja 1983, Viatge a l’interior d’un gra d’arena 1988 i Uns ulls plens de mar 1994 També s’ha dedicat a tasques de traducció
Giovanni da Verrazzano
Història
Navegant florentí al servei de la corona francesa.
Després del retorn de S Caboto de l’Amèrica septentrional, comandà una expedició en cerca d’un pas al NW vers les Índies Salpà amb la nau Dalphine l’any 1523, i arribà a la costa septentrional americana 1524, que explorà des del cap Fear probablement fins al Cap Bretó, a Nova Escòcia Dirigí una altra expedició el 1528 vers l’Amèrica Central, potser cap al Brasil, de la qual no tornà Segons la tradició, fou mort i devorat pels indígenes
Romà
Literatura
Poeta líric, anomenat, per això ‘ο Μελωδός (‘el Melode’, o ‘el Cantor’).
D’origen jueu, segons la tradició, fou diaca a Beirut i després a Constantinoble Les seves composicions poètiques, del gènere del kontàkion , constitueixen una peça cabdal de la literatura patrística i bizantina Basades, aquestes composicions, en temes bíblics i litúrgics per a principals festivitats de l’any, se n'ha fet famós el kontàkion de Nadal i algunes han passat a la litúrgia bizantina Potser és seu també el cèlebre himne anònim Acatist La seva festa se celebra l'1 d’octubre
ball pla
Dansa i ball
Forma de ball de parelles, potser la més típica del Principat, on fou molt estesa, sobretot durant el s XIX, i on ha deixat testimoniatges des del s XVII.
Espècie de baixa dansa, generalment de compàs ternari, que es caracteritza, tal com indica el nom, per un punteig suau, per un moviment dels peus lliscant a poca distància de terra i per l’absència de salts A la primera part, o començament , les parelles fan una mena de passeig, marcant els passos al ritme de la tonada, mentre cada ballador sosté, amb la mà dreta, l’esquerra de la balladora A la segona part, o caiguda , ballador i balladora dansen l’un de cara a l’altre, s’acosten, s’allunyen, es canvien de lloc, amb més moviment de braços i cames És freqüent en el ball pla el moviment…
Castell de Móra d’Ebre
Art romànic
Situació Aspecte actual de la fortificació, fruit de nombroses refeccions fetes en diverses èpoques ECSA - J Bolòs El castell és situat a l’extrem nord de la vila de Móra d’Ebre, al costat de la riba dreta del riu Mapa 32-18 471 Situació 31TCF019522 Una vegada a Móra d’Ebre, es pot anar al castell des del centre de la població També s’hi pot arribar sortint de l’hospital, des d’on, si es baixa una mica cap al riu, ja veurem les muralles de la fortificació JBM Història El lloc de Móra, d’origen andalusí, és documentat el 1153 quan consta que aquesta vila era compresa dins els límits del…
satura
Literatura
Forma dramàtica romana, l’origen de la qual, segons Livi, es relaciona amb les formes de la dansa amb acompanyament de flautes d’os dels ludiones, cridats de l’Etrúria per a la celebració dels jocs romans del 364 aC.
A l’espectacle ofert pels ludiones , els joves romans afegiren expressions jocoses en forma de vers, creant un gènere que mesclava cant, so i dansa i que fou anomenat satura , mot relacionat potser amb satur ‘ple’ o amb lanx satura , un plat que contenia les primícies de tota una sèrie de fruits i que era ofert als déus Amb tot, és incert que satura fos la denominació de la forma dramàtica primitiva o el nom donat per la tradició erudita, a la qual es remuntà Livi
sicilià
Lingüística i sociolingüística
Dialecte italià pertanyent al grup centromeridional, les característiques del qual són, en part, determinades per les relacions amb Roma (s. III-II) i amb Nàpols (període bizantí), per la conquesta normanda (s. XI), l’establiment de colònies gal·loitàliques i la presència catalanoaragonesa.
La e i la o tòniques esdevenen u tila , ‘tela’ sule , ‘sol’, actua la metafonia muortu , ‘mort’ i hi ha restes de au tauru , ‘toro’ La ll llatina ha esdevingut cacuminal bella ±'beḍḍa’, potser pel substrat preindoeuropeu, i els grups nd i mb s’assimilen en nn i mm quannu , ‘quan’ jamma , ‘cama’ El lèxic, de caire més modern que els altres dialectes peninsulars, producte d’una reromanització després dels àrabs, conté hispanismes criata , ‘criada’, gallicismes custurieri , ‘sastre’, així com concomitàncies amb el calabrès
Ramon II de Tolosa
Història
Comte de Tolosa (918/919-923/924), fill gran i successor del comte Odó I i de la seva muller Garsenda d’Albi.
Es dividí les possessions del pare amb el seu germà Ermengol, que posseí el comtat de Roergue En indivís tingueren l’Albigès i el Carcí i el marquesat de la Gòtia El seu pare l’havia associat al govern amb el títol de comte Lluità contra els normands al costat de Guillem II, comte d’Alvèrnia, en una gran batalla, i potser morí en aquesta acció o molt poc després Es casà amb Guinidilda, de qui tingué el seu fill i successor Ramon III-Ponç I
Saustatar
Història
Rei de Mitanni (~1500 aC).
Fill de Parsatatar, és el sobirà més important d’aquest regne hurrita La seva autoritat s’estenia des del Taure Àsia Menor fins al Zagros est del Tigris i des dels monts Nur nord de Síria fins a Al-Biqā’ Fenícia Els estats vassalls de Mitanni gaudien, però, d’una gran autonomia, car podien signar tractats amb altres regnes, imposar tribut als més dèbils, fer la guerra pel seu compte, etc Potser fou el monarca que afrontà la invasió de Tuthmosis III el 1472 aC
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina