Resultats de la cerca

Pertanyia al poble dels asturs, i fou la capital del convent jurídic Asturum , de la província Tarraconense

La seva finalitat era la redempció dels captius cristians caiguts en poder dels moros Tenien tres vots clàssics i un quart de lliurar-se com a ostatges en lloc dels captius que no podien redimir i dels quals perillava la fe Tenien una organització semblant als ordes militars i seguien les normes dels canonges regulars El seu hàbit era blanc amb una capa negra, i tenien com a distintiu una creu blava i vermella sobre el pit L’orde s’estengué ràpidament per França, Anglaterra, Irlanda i la península Ibèrica Als Països Catalans entrà molt aviat la primera casa al sud dels Pirineus fou la de…

Neix a la Serranía de Cuenca, i desemboca al Xúquer prop de Valdeganga, a la província d’Albacete

Formen part de la província de Cagayan Els recursos econòmics són l’agricultura, la ramaderia i la pesca

S’inicia la tercera guerra Púnica, que finalitza amb la destrucció de Cartago 146 Àfrica esdevé província romana

Dirigida per Francesc Carreras i Candi, seguint les línies generals de la Geografia General que anteriorment havia dirigit sobre Catalunya, està estructurada en cinc volums, però sense numerar un de dedicat al Regne de València, un altre, a la província d’Alacant, dos, a la de València i un cinquè, a la de Castelló El primer, que consta de 1 007 pàgines i nombroses illustracions –tret comú a tota l’obra–, ofereix una visió de conjunt del País Valencià Comença amb una descripció física i geogràfica a càrrec d’Emeterio Muga, a la qual segueixen dos capítols dedicats a la geologia i…

Fou organitzat pel Partit Socialista Unificat de Catalunya per tal de concórrer a les eleccions municipals de la província

Foren constituïts en congregació per Pau V el 1617 i en orde religiós per Gregori XV el 1621, que aprovà les constitucions el 1622 d’acord amb el règim propi dels clergues regulars Els escolapis es difongueren molt aviat pels estats italians i per Bohèmia Per desavinences internes Innocenci X els suprimí com a orde el 1646, però no abandonaren les escoles, i el 1656 i el 1669 foren novament elevats a congregació i a orde Continuà l’expansió per tota l’Europa central Polònia, Hongria, Eslovàquia, Àustria, Romania, Lituània i Alemanya, i també Iugoslàvia, Rússia i Suïssa Al segle XVIII…

En temps de Dioclecià hom creà la província proconsular de Bizacena i hom hi afegí la part sud de Numídia

La capital és Aveiro En gran part, excepte els municipis més septentrionals, formava part de l'antiga província de Beira