Resultats de la cerca
Es mostren 1065 resultats
Leonardo Alenza y Nieto
Leonardo Alenza y Nieto Autorretrat
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor castellà.
Deixeble dels classicistes JRibera i JMadrazo, es distingí per la seva orientació naturalista, per l’observació de la vida, reflectida en dibuixos segurs i ràpids per a la illustració de llibres i de revistes com El Seminario Pintoresco Féu retrats, sobris i de gran personalitat, i quadres on ironitzà finament sobre les afectacions del Romanticisme escenes populars i capricioses, on reflecteix l’art de Goya, i composicions de tema històric, tan pròpies del gust de l’època Entre les seves obres sobresurten les conservades a l’Academia de San Fernando i al Museo de Arte Moderno, el Museo…
Eugène Boudin
Marina , d’Eugène Boudin
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Influït pels paisatgistes holandesos barrocs i per Johan Barthold Jongkind i Camille Corot, desenvolupà amb èxit una temàtica de platges normandes, paisatges on l’ambient predomina sobre els personatges Precisament per la llum i per les transparències de l’atmosfera, és considerat un dels principals precursors de l’impressionisme Del seu ampli catàleg, cal destacar la sèrie de croquis, pastels i aquarelles —més de 6 000—, que són un aspecte molt significatiu del seu art, per la rapidesa i la llibertat de realització que comporten D’entre els seus quadres cal recordar Barques prop…
Günter Wallraff
Literatura alemanya
Periodisme
Periodista i escriptor alemany.
Practica un periodisme basat en l’experiència viscuda, mètode que li ha permès l’accés a informacions sobre accions al marge de la llei dutes a terme per part d’individus o organitzacions teòricament respectables En Was wollt ihr denn, ihr lebt ja noch ‘Què més voleu, ja viviu, 1973 denuncia l’explotació a què són sotmesos els treballadors de certes empreses alemanyes Der Aufmacher ‘El publicista’, 1977 descriu la distorsió de la informació per part del diari sensacionalista “Das Bild”, i en Wie hätten wir's gerne ‘Com ho preferiríem’, 1975 la manipulació ideològica dels quadres d’empresa…
Fernán Caballero
Fernán Caballero Gravat de l’època
© Fototeca.cat
Literatura
Pseudònim de l’escriptora en llengua castellana Cecilia Böhl de Faber.
Amb les seves novelles inicià la reacció realista que substituí l’idealisme fantàstic del Romanticisme i enllaçà amb la tradició realista de la literatura castellana que, al segle XIX, havia pres la direcció costumista Produí novelles de visió àmplia i d’arquitectura ambiciosa que, en un estil simple i directe, cercaren de reflectir la realitat, dins una ideologia que, en l’ordre moral, s’ajustà a la més severa tradició conservadora La millor de les seves obres fou La gaviota 1849, que explica la vida d’una noia que esdevé famosa gràcies a la seva veu prodigiosa, però, en darrer terme,…
San Millán de la Cogolla

Claustre del monestir de Yuso (San Millán de la Cogolla)
© CIC-Moià
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de La Rioja, a la vall del Cárdenas.
En un vessant d’un turó proper hi ha el monestir de Suso, primitiva laura fundada per sant Emilià segle VI que esdevingué monestir benedictí, creat el 931 per Sanç II de Pamplona Conserva una església mossàrab segle X, refeta i ampliada el 1030 després del saqueig d’Almansor, que consta de dues naus paralleles separades per arcs de ferradura, amb voltes nervades a les dues capelles absidals Hi ha el sepulcre de sant Emilià segle XII Al costat de la vila, al final de la vall, hi ha el monestir de Yuso segle XVI, dedicat també a sant Emilià, amb una església de tres naus i creuer, que conserva…
Ramon Alsina i Amils
Escultura
Pintura
Disseny i arts gràfiques
Pintor i dibuixant.
Deixeble de Carles Haes, estudià a les escoles de Belles Arts de Barcelona i de Madrid i es dedicà particularment a l’art decoratiu Presentà alguns quadres amb retrats i paisatges a les exposicions oficials de Barcelona i de Madrid entre el 1884 i el 1898 Exercí de professor de pintura a la Llotja de Barcelona Amb ell es formà el pintor i gravador Joan Colom i Agustí Entre les seves exposicions individuals hi ha la de paisatges a Barcelona el 1924, a la Pinacoteca, i la de 1932 a la Sala Busquets Al Museu Nacional d’Art de Catalunya hi ha un oli seu, Cerdanya francesa , adquirit a l’Exposició…
colestiramina
Resina de bescanvi iònic, útil en el tractament de certes hiperlipèmies i de la pruïja originada en quadres de colèstasi.
Henryk Oskar Kolberg
Música
Folklorista i compositor polonès.
Estudià música primer a Varsòvia i després a Berlín A banda de les seves composicions, principalment cançons i danses d’inspiració popular, Kolberg és conegut per la seva tasca d’etnògraf El 1861 inicià la publicació dcorpus molt important de melodies populars, en uns trenta-un volums, coneguts com a Quadres etnogràfics Aquesta obra fou el resultat d’una llarga tasca de recollida de material per terres poloneses iniciada el 1838 Els seus mètodes eren poc científics i molt influïts pel Romanticisme, però contribuïren decisivament a la divulgació de la música popular polonesa dins del mateix…
Club d’Equitació Esportiva Cardedeu

Equip del Club d’Equitació Esportiva Cardedeu guanyador del Campionat d’Europa de basquetbol a cavall el 2011
Club d’Equitació Esportiva Cardedeu
Hípica
Club d’hípica de Cardedeu.
Fundat al principi de la dècada de 1990 i conegut també com Can Tramp, practica la doma clàssica, el salt d’obstacles i el basquetbol a cavall En aquesta darrera modalitat es proclamà campió d’Europa 2011 Organitzà diverses proves puntuables per al Campionat de Catalunya de ponis, doma clàssica, salt d’obstacles i concurs complet També acollí algunes proves del Campionat d’Espanya de basquetbol a cavall, tant de clubs com de seleccions, la Lliga Catalana d’aquesta modalitat, la Lliga Catalana Equithlon i el Campionat Western de maneig de ramats de cavalls Disposa d’una escola que instrueix en…
hipòdrom
Hípica
Recinte on hom disputa curses de cavalls o exercicis eqüestres.
Comprèn un circuit de terra o herba, generalment ellíptic i d’un perímere de 800 m a 3 000 m, grades, quadres i oficines d’apostes A l’antiga Grècia, l’hipòdrom no fou una construcció pròpiament dita, sinó només un camp, que solia tenir al principi i al final de la pista, d’una llargària de dos estadis 384,54 m, unes pilastres que marcaven la meta, i a l’entorn de les quals giraven els carros Hi hagué hipòdroms a Olímpia, a Delfos, a Nemea, a Atenes, etc Al món romà, foren substituïts pel circ o per l’estadi Entre els actuals, es destaquen com a més importants els hipòdroms de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina