Resultats de la cerca
Es mostren 3950 resultats
Andreu de Fenollet i de Saportella
Història
Tercer vescomte d’Illa i quart de Canet, baró de la Portella i de Lluçà.
Fill i successor de Pere de Fenollet i de Canet El 1355 participà, amb el seu oncle, Galceran de Fenollet, en la guerra de Sardenya, i després en la guerra dels Dos Peres, on fou fet presoner 1363, dins el castell de Magallón, la defensa del qual comandava Vengué 1357 la seva part de la baronia de Jóc a Ramon de Perellós El 1367 era en el seguici d’Enric de Trastàmara, i el 1371 el rei Pere III l’elegí conseller, d’entre els de la Lliga de Convenença, per resoldre el conflicte sobre la immunitat judicial dels barons i les imposicions senyorials El 1372 fundà un benefici a la capella del…
Fabiola Mora y de Aragón

Fabiola i Balduí de Bèlgica
Història
Reina consort de Bèlgica, filla de Gonzalo Mora y Fernández, quart marquès de Casa Riera.
Es casà el 1960 amb el rei Balduí de Bèlgica i no tingué descendència En morir Balduí 1993, tot i que la corona passà a Albert, germà d’aquest, conservà el títol de reina
ducat de Somerset
Història
Títol anglès concedit el 1443 a John Beaufort (mort el 1444), quart comte de Somerset.
El 1448 fou concedit de nou al seu germà Edmund Beaufort mort el 1455, comte de Dorset i cinquè comte de Somerset, cap de la facció dels Lancaster Revertí a la corona a la mort 1471 del seu fill Edmund Beaufort Enric VIII el concedí de nou el 1525 al seu fill illegítim Henry Fitzroy mort sense fills el 1536 Finalment fou atorgat el 1547 a Edward Seymour , germà de la reina Joana Encara és portat pels seus descendents El comtat de Somerset fou concedit per primera vegada el 1141, per la reina Matilde I, al normand William de Mohun mort vers el 1155, que no fou reconegut pel rei Esteve I El…
García Álvarez de Toledo y Pimentel-Osorio
Història
Quart marquès de Vilafranca do Bierzo per mort sense successió (1569) del seu germà Fadrique.
Fill segon de Pedro Álvarez de Toledo y de Zúñiga Fou educat a Nàpols i inicià la seva carrera militar sota les ordres d’Andrea Goria El 1535 fou nomenat general de les galeres de Nàpols i prengué part en l’atac contra la Goleta El 1554 dominà la insurrecció de Siena, i després lluità a Flandes Lloctinent general de Catalunya 1558-64, hagué de fer cara a les sovintejades incursions turques de la costa, a l’amenaça protestant al Pirineu i al bandolerisme endèmic Fomentà en gran manera l’activitat de les drassanes de Barcelona El 1564 Felip II de Castella , a Barcelona, el nomenà capità…
Lluís Frederic d’Aragó
Història
Quart comte de Salona (1365-82) i de Citó i senyor d’Egina (1380-82).
Fill de Jaume Frederic d’Aragó Defensà el seu comtat contra invasions estrangeres Fet vicari general dels ducats d’Atenes i Neopàtria 1375, impedí l’anarquia a la mort de Frederic III de Sicília i oferí la sobirania d’aquells ducats al rei català Pere III, el qual l’acceptà i confirmà la vicaria a Lluís 1379-80 Es casà amb Helena Cantacuzè
Joan Antoni Desvalls i d’Ardena
Joan Antoni Desvalls i d’Ardena
© Fototeca.cat
Història
Hisendat i científic, sisè marquès de Llupià, quart del Poal i marquès consort d’Alfarràs.
Net d’ Antoni Desvalls i Vergós , estudià al collegi de Cordelles, a Barcelona Fou deixeble i collaborador del matemàtic Tomàs Cerdà i un dels fundadors, el 1764, de la Conferència Fisicomatemàtica Experimental des del 1887 Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona, Reial , de la qual fou secretari perpetu i en la qual llegí comunicacions sobre meteorologia i física Posseí una biblioteca important i es procurà diversos aparells científics En una propietat seva d’Horta feu construir, amb l’ajut de l’arquitecte italià Domenico Bagutti, els jardins anomenats del Laberint Publicà alguns treballs…
croissant

Croissants de mida petita
© MPG
Pastisseria
Pastís d’origen hongarès elaborat amb pasta de full o amb pasta preparada amb llevat, farina, llet i mantega.
Hom el talla en triangles, als quals, en enrotllar-los, hom dóna la forma de quart creixent
comtat de Montenegro
Història
Títol senyorial concedit el 1658 a Ramon Despuig i de Rocabertí, sobre el seu feu de Monterillo, a Aragó, dit des d’aleshores de Montenegro.
La grandesa d’Espanya li fou annexada el 1795 al seu besnet i quart titular Joan Despuig i Dameto
deuterus
Música
Terme derivat del grec deúteros, que vol dir ’segon', utilitzat antigament per a designar el mode basat en la segona de les quatre finales o tòniques (re, mi, fa i sol) del sistema dels vuit modes eclesiàstics o gregorians.
El deuterus authenticus corresponia al tercer mode, també anomenat frigi , i el deuterus plagalis , al quart mode o mode hipofrigi
banys d’en Titus
Balneari
Balneari del terme municipal d’Arenys de Mar (Maresme), tocant al nucli de Caldetes, sota la torre dels Encantats.
Les aigües, clorurades sòdiques, sorgeixen a 39°C L’establiment balneari actualment hotel fou bastit durant el primer quart del s XIX
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina