Resultats de la cerca
Es mostren 762 resultats
Emilio De Marchi
Educació
Literatura italiana
Novel·lista i pedagog italià.
Es formà en l’ambient cultural i social del Milà posterior al Risorgimento, entre l’herència manzoniana i la rebellió de la scapigliatura , entre l’atenció pel socialisme humanitari i la inclinació pel verisme Fundà, amb Capuana, Boito i altres, la revista La Vita Nuova i fou professor i secretari de l’Accademia Scientifico-letteraria d’aquella ciutat El Milà d’aquells anys començava la seva ascensió a metròpolis industrial i tenia un ritme de vida tranquil i gris, que De Marchi reflectí a Milano e i suoi dintorni 1881, Milanin Milanon 1902 i fins i tot a les seves obres millors Il cappello…
Arnau de Cortsaví
Història
Senyor de Cortsaví (Vallespir).
Fill de Ramon de Serrallonga, prengué el cognom de Cortsaví de la seva àvia paterna Ermessenda Secundà des del 1274 la rebellió del vescomte de Cardona Ramon Folc V i de Ferran Sanxis de Castre contra Jaume I El 1275 atacà les terres del vescomte Guillem VI de Castellnou durant l’estada d’aquest a París amb l’infant Pere, el qual, de retorn, el vencé a Montboló El 1278 fou un dels garants del vassallatge del rei Jaume II de Mallorca envers el seu germà Pere II de Catalunya-Aragó Tanmateix, el 1285 es decantà amb altres senyors dels comtats de Rosselló i Cerdanya, a favor de Pere II contra els…
Margarida de Montferrat
Història
Comtessa d’Urgell, segona muller de Pere II d’Urgell (vers el 1378).
Era filla de Joan II, marquès de Montferrat, i d’Elisabet de Mallorca, filla del destronat Jaume III Fou mare del comte Jaume II d’Urgell, i, vídua 1408, l’influí en el govern comtal i en la seva pretensió al tron reial, arran del compromís de Casp 1412 Hom li atribueix d’ésser instigadora de la rebellió del seu fill contra Ferran I de Catalunya-Aragó 1413, que acabà amb la rendició de Balaguer i l’empresonament de Jaume d’Urgell Li foren confiscats els béns tanmateix, el rei atorgà, a ella i a les dues filles solteres, 5 000 florins anuals 1414 Residí a Saragossa i a Morella, on ordí una…
Pere Serra
Cristianisme
Cardenal.
Doctor en dret, canonge de Vic i ardiaca del Penedès al capítol de Barcelona Pere III de Catalunya-Aragó l’envià el 1383 a la curia papal d’Avinyó per tal d’aconseguir la dispensa de parentiu per al matrimoni del seu net Martí amb Maria de Sicília Després de passar per Nàpols, per tal de tractar amb el rei Ladislau, restà a Sicília com a collector pontifici i com a conseller de Martí el Jove, el qual li atorgà temporalment l’administració de l’arquebisbat de Monreale El 1395, havent destituït, per rebellió, Simó Despuig, bisbe de Catània, el rei de Sicília li atorgà aquest bisbat Creat…
Joan de Palomar
Cristianisme
Eclesiàstic i canonista.
El 1430 era ardiaca i vicari del bisbat de Barcelona, capellà del papa Eugeni IV i auditor del palau pontifici Fou tramès pel papa al concili de Basilea 1431-39, que ell obrí i presidí, junt amb Joan de Regusa, per encàrrec del cardenal legat Cesarini Complí moltes missions durant el concili amb els hussites de Praga i per a reformar la Universitat de Viena El 1437 figurava també com a ambaixador del rei de Catalunya-Aragó al concili Quan el papa dissolgué el concili ell insistí en la continuació de les sessions i per això caigué en desgràcia del papa, que el féu jutjar per rebellió És autor…
Howard
Llinatge noble anglès que té per genearca el jurista William Howard, del final del segle XIII.
La família té diverses branques els ducs de Norfolk, els comtes d’Arundel, de Carlisle, d’Effingham, de Northampton i de Suffolk Thomas Howard ~1473-1554, tercer duc de Norfolk, reprimí la rebellió d’Irlanda Era oncle d’ Anna Bolena i de Caterina Howard , i, en ésser executada aquesta, caigué en desgràcia i fou empresonat Henry Howard ~1517-47, fill de l’anterior, era comte de Surrey i capità dels exèrcits anglesos Fruí uns quants anys de la confiança d’Enric VIII, però, esdevingut sospitós, fou condemnat a mort i executat Conreà la poesia i introduí el vers lliure en la poètica anglesa, i se…
Pere I de Portugal
Història
Rei de Portugal (1357-67).
Fill d’ Alfons IV de Portugal i de Beatriu de Castella Fou casat en primeres noces amb Constança Manuel, filla de l’infant castellà Juan Manuel, de la qual restà vidu essent encara príncep hereu Tingué per amant Inés de Castro , dama amb la qual es casà en secret 1354 després d’haver tingut diversos fills L’ascendència dels Castro sobre el príncep i les rivalitats dels grups nobiliaris motivaren la conjura d’un grup de cortesans, que aconseguiren d’Alfons IV el consentiment per assassinar Inés de Castro 1355 Aquest fet motivà la rebellió de l’infant 1355-57, que, un cop coronat 1357,…
Guillem de Balsareny
Cristianisme
Bisbe de Vic (1046-74).
Fill de Guifré de Balsareny i d’Emma Ingilberga de Besora Fou canonge de Vic des del 1031, i ardiaca Habitava a Vic amb la seva tia Ingilberga, darrera abadessa de Sant Joan, germanastra del bisbe Oliba A la mort d’aquest 1046, fou elegit bisbe de Vic Heretà del seu germà Bernat el castell de Balsareny Fou un gran amic de la casa comtal, i en particular de la comtessa Ermessenda, de la qual fou conseller i almoiner Tingué algun temps els béns de la senescalia i, entre altres actuacions polítiques, formà part del tribunal que jutjà la rebellió de Mir Geribert el 1052 Anà a Roma, proclamà una…
Mauritània 2015
Estat
L'actualitat política i social a Mauritània ha tingut un nom propi Biram Ould Dah Abeid, el president de l'ONG Iniciativa pel Ressorgiment del Moviment Abolicionista IRA que lluita per denunciar pràctiques esclavistes en aquest país del Sahel, on va ser abolit l'any 1981 i criminalitzat el 2007 El 15 de gener Biram i dos activistes més van ser condemnats a presó per pertinença a una organització no reconeguda i per rebellió Aquesta condemna, confirmada el 20 d'agost, va generar moviments de solidaritat internacional i també forma part de l'agenda política en el diàleg entre el Govern i l'…
primera guerra dels Remences
Història
Conflicte social que inicià la guerra civil catalana del segle XV.
Al començament del 1462 molts pagesos de la Muntanya gironina deixaren llurs masos decidits a aconseguir per la força la solució de la qüestió remença Pel març els revoltats entraren a Castellfollit i amenaçaren Besalú Mentre la rebellió s’estenia cap al Lluçanès i l’Alta Muntanya, els senyors s’adreçaren al consell del Principat El reclutament d’un exèrcit per part d’aquest organisme, considerat illegal pel rei, fou causa immediata de la guerra contra Joan II Tant aquest com els seus oponents intentaren aconseguir l’aliança dels remences El monarca fou més afortunat i aconseguí que la…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina