Resultats de la cerca

Fill de Roger de Lloria En morir el seu pare romangué, juntament amb el seu germà Carles, sota la tutoria del seu oncle Gombau d’Entença 1306-09 i, després, dels marmessors de l’almirall, que reclamaren per a ell als Entença la possessió de Tivissa, obligada per un deute no pagat el rei imposà a aquests el lliurament del lloc 1312 Pel testament del seu germà gran Rogeró 1307, del qual més tard adoptà el nom, obtingué l’herència familiar Jaume II el féu membre de la comitiva dels infants reials, especialment de Joan, i habità amb ells a València Tingué litigis amb Bernat de Sarrià…

En sentit estricte, només reben aquest nom els castells reconstruïts o edificats durant els s XV i XVI, especialment entre el 1418 i el 1528, època en què la cort hi residí gairebé constantment És aquí on començà la penetració del Renaixement italià a França Amboise, 1495, amb l’arribada de Leonardo da Vinci i altres artistes italians, i s’hi formà un dels nuclis més importants del Renaixement francès Al s XV hom habilità antics castells forts, com els de Loches i Montreuil-Bellay, i en foren construïts de nous, com els de Langeais, Plessis-Bourré, Saumur i Mehun-sur-Yèvre Del s XVI, sempre…

El seu territori fou descobert el 1512 per Juan Ponce de León Fou concedit per Elisabet I d’Anglaterra 1584 a Walter Raleigh, el qual intentà de fundar-hi establiments, però fracassà El 1650 tingueren lloc els primers assentaments a l’actual Carolina del Nord Quant a Carolina del Sud, el 1564 Jean Ribault, enviat per Carles IX de França, hi fundà una efímera colònia En 1663-65 Carles II d’Anglaterra concedí el territori situat entre 31° i 36° de latitud nord a una companyia de nobles anglesos, els quals l’anomenaren Carolina en honor de llur monarca, i estimularen l’establiment de nous colons…

Era fill del vescomte de Castellnou Guillem V El 1265 cedí a l’infant Jaume, hereu de Mallorca, els seus drets sobre Juegues Senyor en part de Salses i senyor de Sureda, signà com a garant el pacte d’unió conclòs el 1279 entre Jaume II de Mallorca i Pere III de Catalunya-Aragó Posteriorment prengué partit a favor del rei Pere, fet que li valgué la confiscació dels béns pel rei de Mallorca De la seva muller Estella, filla de Pere Paüc, de Perpinyà —la qual participà en la resistència contra el rei de Mallorca, mantenint castells, en absència del seu marit, contra les tropes reials…

Actiu a les principals obres barcelonines del s XIV Vers el 1360 realitzà el sagrari, no conservat, de l’església dels Sants Just i Pastor i possiblement participà en la construcció d’aquest temple El 1361 féu l’altar major de l’església de la Mercè Participà, a partir del 1367, a les obres dels Palaus Reials, succeint Arnau Artaguil a les del Palau Reial menor, on hom finalitzà sota la seva direcció la gran sala, amb sostre aguantat per arcs diafragmes, paviment de taulellets i xemeneia Fou mestre de la seu, on realitzà els primers trams de la volta central de la galeria alta…

És un dels ports de pesca més importants de la costa atlàntica L’entrada al port antic conserva les torres de Saint-Nicolas i de la Chaîne Hi ha diverses indústries construccions navals i aeronàutiques, metallúrgiques i conserveres Domini anglès 1152-1226 i 1360-72, fou recuperat pels francesos el 1372 amb la collaboració de la flota castellana d’Enric II, comandada per Ambrogio Boccanegra, que afavorí les relacions comercials d’aquest port amb Castella En el marc dels conflictes de religió a França, suportà un setge de les tropes reials, que donà pas al tractat de La Rochelle…

Després d’estudiar al Conservatori de Nàpols, es traslladà a Gènova 1807, on es dedicà a l’ensenyament i començà la seva carrera com a operista L’èxit que aconseguí durant els tres anys següents el portà a deixar aquesta ciutat per tal de supervisar les estrenes de les seves òperes en diverses ciutats italianes El 1824 fou nomenat director dels teatres reials de Nàpols i un any més tard començà a ensenyar al conservatori napolità El 1833 es traslladà a Palerm, on dirigí el Teatro Carolino, i al final del 1852 fou nomenat mestre de capella de San Pietro a Roma, càrrec que pogué…

A l’Estat espanyol, segons les ordenances de la matrícula de marina i les de la marina de guerra del s XVIII, cap vaixell no podia navegar sense patent, sota pena de confiscació d’aquest i de la seva càrrega L’ordenança del 20 de juny de 1801 i les ordres reials del 1856 i el 1841, confirmaren aquestes mesures, amb certes excepcions per als vaixells de Biscaia i de Guipúscoa Els vaixells costaners en tenien prou amb una simple llicència del comandant de la província marítima Inicialment, en les patents de navegació es fixaven les mars per on havien de navegar els vaixells però…

Té l’origen en la concessió del papa Alexandre II a Sanç Ramires d’Aragó del delme i les primícies de totes les esglésies de llocs conquerits a musulmans Aquest privilegi fou ratificat per Gregori VII, el qual li donà a més caràcter hereditari Jaume I de Catalunya-Aragó atorgà a la recent restaurada catedral de València 1239 dues terceres parts de tots els delmes dels fruits de la terra i animals, peix de la mar i albufera i dels forns i molins fets i per fer i es reservà la tercera part o terç delme Aquest gravava la producció cerealística i vitícola pa i vi, ramadera carnatge de la ciutat i…

Poble pastor i agricultor, el conreu de les terres és encomanat a les dones, mentre que els homes es dediquen a la caça i a la pesca La seva organització social, provinent segurament del règim feudal instaurat per Dlamini al segle XVIII, és notòriament estratificada L’autoritat suprema és compartida entre un rei determinat hereditàriament i la seva mare o un substitut d’aquesta Els clans reials constitueixen la classe dirigent del regne i són distribuïts per tot el territori Patrilineals i patrilocals, els swazis   consideren la poligínia com un distintiu de condició social…