Resultats de la cerca

La carena comença, a l’oest, amb el turó de SantPere Màrtir 389 m alt, separat, vers l’est, pel coll del Portell, del puig Aguilar 387 m segueix el Tibidabo 512 m, on culmina el muntanyam, entre el coll de Vallvidrera, a l’oest, i el coll Serola, a l’est, el qual l’enllaça amb el turó de Valldaura 422 m la cresta davalla pel coll de la Ventosa fins al turó de Roquetes 305 m, damunt el Besòs Pel nord limita clarament amb la depressió del Vallès, mentre que al sud segueix per una successió de turons baixos Monterols, el Puget, de can Muntaner, d’en Falcó, del Carmel,…

Fill d’un fuster, des de molt jove mostrà inclinació cap a la música i els seus pares l’enviaren a Besiers perquè seguís els estudis acadèmics i musicals Altra vegada al seu poble natal, aprengué l’ofici patern, tasca que compaginà amb la de pianista durant les festes locals El 1923 formà el que fou el primer conjunt de jazz de les comarques gironines, l’AS d’Anglès Amb el temps, el nombre de músics del conjunt anà augmentant fins a convertir-se en una cobla orquestra Acabada la Guerra Civil Espanyola, Masats s’establí a Barcelona Allí entrà en contacte amb el món sardanista i començà a…

La inscripció columnària solia recordar també el nom de l’emperador i del magistrat que havien construït o restaurat la via Un milliari miliarium aureum , erigit al fòrum de Roma per August l’any 20 aC, marcava el centre ideal de totes les carreteres de l’Imperi Als Països Catalans han estat trobats diversos milliaris, sobretot a la part central del Principat i al nord del País Valencià La majoria corresponen a la Via Augusta a Sarrià de Ter, Palau-sacosta, Arenys, Vilassar, Barcelona, Castellet del Penedès, Traiguera, les Coves de Vinromà, Borriol, Xilxes, València també n'hi ha que…

Formà part del Reial Club Deportiu Espanyol 1918-26 Jugava de mig esquerre i procedia de l’Athletic Club El 1924 disputà dos partits amb la selecció catalana El 1929, a Sarrià, l’Espanyol li reté un homenatge de reconeixement Com a entrenador ocupà la banqueta de l’Espanyol en diverses etapes 1930-33 i 1935-43, en total nou temporades És el segon entrenador que més partits de Lliga ha dirigit l’equip blanc-i-blau 198 Amb l’Espanyol guanyà el títol de Copa 1940 i dos Campionats de Catalunya 1933, 1940, i fou finalista de la Copa 1941 També entrenà el Logronyès 1929-30, l’Athletic de Bilbao…

Prop d’alguns convents carmelitans, ja abans de la reforma teresiana, foren construïts ermitatges coneguts amb el nom de deserts els més antics foren els de Halne, a Anglaterra, i Liedekerke, als Països Baixos La primera casa caputxina fundada als Països Catalans, la de Barcelona, el 1578, fou anomenada també desert de Sarrià Els carmelitans descalços fundaren, el 1592, el desert de Bolarque Castella la Nova el 1593 en fundaren un altre a la província d’Andalusia, i el 1599, el de Las Batuecas Castella la Vella Cadascuna de les províncies carmelitanes fundà el seu desert La província d’Aragó…

Figura emblemàtica del Reial Club Deportiu Espanyol Hi ingressà la temporada 1903-04 procedent de l’X Sporting Club Jugava de davanter i de mig, i romangué al club espanyolista fins que al gener del 1906 suspengué les activitats Retornà a l’X Sporting Club, amb el qual guanyà tres Campionats de Catalunya 1906, 1907, 1908 Al principi del 1909, refundà l’Espanyol, juntament amb el seu cosí Julià Clapera Hi jugà fins que es retirà 1915-16 En la seva primera etapa obtingué la Copa Macaya 1904 i després s’adjudicà dues vegades més el Campionat de Catalunya 1912, 1915 Jugà diverses vegades amb la…

Ingressà a la Companyia de Jesús el 1927 i estudià en diverses facultats de l’orde, llicenciat en filosofia 1934 i en teologia 1940 Exercí el professorat de metafísica a la facultat dels jesuïtes de Sarrià, de Barcelona 1942-49, i a la de Sant Francesc de Borja, de Sant Cugat del Vallès 1949-67 El 1949 fundà l’Institut Filosòfic de la Fundació Balmesiana de Barcelona, de la qual fou director des del 1964 Fou també fundador de la revista Espíritu 1952, que dirigí des del 1954 S'encarregà de moltes tasques de direcció editorial i collaborà assíduament al Correo Catalán 1949-65 i a La Prensa des…

Fill d’un antic alcalde liberal del mateix poble, s’uní el 1866 al progressisme i prengué part en l’intent revolucionari del 1867 a les ordres del general Baldrich Després de la revolució del 1868, participà en la revolta contra les quintes del 1869 i aconseguí aixecar al Vallès uns 1500 combatents que s’uniren al Xic de les Barraquetes El 1872 fou elegit diputat provincial i regidor de Rubí Quan es proclamà la Primera República passà a ésser comandant del batalló de Cossos Francs i, de nou al costat del Xic, combaté els carlins a Berga, Igualada i el Bruc El 1874 intervingué en la…

Segons la mateixa llegenda, passà per allà el bisbe de Barcelona Sever, que fugia dels seus perseguidors, el qual féu el miracle de fer florir i granar de sobte les faveres que plantava en aquells moments Medir Interrogat pels perseguidors, els digué que el bisbe Sever havia passat quan ell plantava les faves, cosa que, presa com a burla, fou la causa del seu martiri Pere Serra i Postius escriví sobre això Lo pagès sant del Vallès 1733 El seu culte se centra a la capella de Sant Medir , dins el terme de Sant Cugat del Vallès, on és visitat cada any, el dia de la festa 3 de març, per colles…

Fou membre de l’Esbart de Sarrià on aprengué danses de Catalunya, València i les Illes Balears Estudià dansa clàssica i espanyola a l’Institut del Teatre i s’integrà al Ballet del Gran Teatre del Liceu Marxà a Madrid, on treballà al Teatro de la Zarzuela Posteriorment, formà part del Ballet Gulbenkian de Lisboa, i féu viatges per França, Bèlgica i Holanda, on s’estrenà com a coreògraf A mitjan dècada dels setanta emigrà al Brasil, convidat pel Ballet Municipal de Sâo Paulo s’hi establí i amb el temps esdevingué director d’aquesta institució Artista emprenedor, pocs anys més tard fundà la seva…