Resultats de la cerca

Hom l’empra solament quan les partícules sòlides són molt petites aproximadament d’1 μm o de menys

Les fibres vegetals són constituïdes principalment per cellulosa, en alguns casos gairebé pura cotó, però sovint va acompanyada d’unes altres substàncies hemicellulosa, lignina, etc Hom les obté del fruit, de la llavor, del tronc o la tija o de les fulles de certes plantes Les fibres animals , de base proteínica, provenen de la llana o del pèl que recobreixen el cos d’alguns animals o de filaments secretats per certs cucs, certes aranyes i certs molluscs Per a alguns teixits especials hom empra les fibres minerals , com l’amiant o la fibra de vidre Les fibres artificials i les fibres…

De color intens, solen ésser neutres i contenen colloides protectors, en general de natura proteica Han estat emprades en medicina com a bactericides

Són formades per molècules llargues encadenades entre si, que presenten una polarització elèctrica manifestada sota d’un camp elèctric, per canvis en la transparència i en l’índex de refracció Aquesta característica s’utilitza per a la construcció de visualitzadors electroòptics En un visualitzador de cristall líquid, el líquid és tancat entre dues plaques de vidre molt prim en les quals, per un procés de vaporització al buit d’òxid d’estany-indi, es dibuixen les formes que faran d’elèctrodes i es reproduiran quan hom els apliqui una tensió El camp elèctric pot ésser continu, però també pot…

L’angle de rotació depèn de la temperatura, de la llargada d’ona de la llum, del gruix travessat i de la natura de la substància activa El fenomen de l’activitat òptica fou descobert per Francesc Aragó, el 1811, estudiant el cristall de quars Ben aviat es posà de manifest que l’activitat òptica podia ésser de dues menes Concretament, per als sòlids pot ésser deguda a una dissimetria del reticle cristallí aquest és, precisament, el cas del quars, és a dir, pot ésser només una propietat del cristall, que desapareix per fusió o dissolució Biot descobrí, no obstant això, el 1815, que…

Aquesta concepció parteix dels treballs de Rumford i Humphry Davy, al primer decenni del s XIX, els quals reeixiren en la fusió del glaç i en l’ebullició de l’aigua per mètodes mecànics i afirmaren que la calor consisteix en un moviment de les parts constituents dels cossos escalfats Anteriorment a aquests treballs, hom creia que les manifestacions de la calor eren degudes a l’acció d’un fluid subtil i imponderable anomenat calòric Amb l’ajut de la teoria mecànica o teoria material de la calor de Rumford, segons la qual hom explica la producció de calor per fricció, el 1842 Julius Mayer…

Fill d’un granger Treballà amb l’imatger Pau Figueres i el 1910 ja guanyà un premi local El coneixement d’unes obres de Casanovas encaminà la seva visió estètica Installat a Barcelona 1915, treballà amb el marbrista Bechini i estudià a Llotja El 1916 féu la seva primera exposició individual, al Centre de Lectura de Reus, on tornà a exposar el 1917 Gràcies al mecenatge d’Evarist Fàbregas i Pàmies treballà a Barcelona Pensionat pel Cercle Artístic el 1921, viatjà a Londres i a París, on l’impressionà l’art antic dels museus Relacionat amb els Evolucionistes, exposaria amb ells des del 1923…

Vida i obra Ordenat de sacerdot a Vic el 1926, fins el 1930 feu estudis d’arqueologia al Pontificio Istituto di Archeologia Cristiana de Roma, on es doctorà amb la tesi Il titolo di San Clemente in Roma De retorn a Vic, estigué vinculat al Museu Episcopal com a conservador adjunt de mossèn Josep Gudiol i a l’Arxiu de la ciutat des del 1931 S’expatrià el 1936 i tornà a Roma Acabada la Guerra Civil Espanyola, s’installà a Vic Fou professor al seminari i canonge de la seu La seva obra, excepcionalment extensa en influència i intensa en treball, es desenvolupà des de les esmentades institucions…

La radiocristallografia fou usada per primera vegada per Mvon Laue l’any 1912