Resultats de la cerca

Vida El 1991 es llicencià en ciències de la informació i estudià fotografia i realització al CECC Des del 1992 conduí un polèmic programa a Ràdio L’Hospitalet intitulat "La espuma de los días", mitjà en què també exercí de crític cinematogràfic També collaborà en revistes d’informació de cinema i coedità i codirigí "ZineShock Revista de cine oscuro y brutal" 1992, sis núm Després d’alguns treballs en vídeo 1991-93, el 1994 realitzà el curt Alicia , com a guionista, director i muntador, que fou seleccionat en diversos festivals internacionals i guardonat amb el premi al millor curt al Festival…

Vida Germà del també director i guionista Jaume Salvador , fou redactor en cap de la revista Película  1936 Exercí d’ajudant de direcció a Abajo los hombres 1935, La linda Beatriz 1939 i El camino del amor 1943, tots tres de Josep Maria Castellví, i a La Farándula 1935-38, Antoni Momplet, i de cap de producció a Barrios bajos 1937, Pedro Puche i a 48 horas 1942, J M Castellví El 1944 fou contractat per Emisora Films com a ajudant de direcció i, en alguns casos, de guionista no acreditat en produccions d’Ignasi F Iquino Cabeza de hierro 1944 Culpable 1945, i Aquel viejo molino…

Actuà a Obsesión 1974 de F Lara Polop, La muchacha de las bragas de oro 1979 de V Aranda, Mater amatísima 1980 de JA Salgot, Río abajo 1984 de JL Borau, Padre nuestro 1985 de F Regueiro i La hora bruja 1985, de J de Armiñán El 1990 inicià la seva collaboració amb P Almodóvar a Átame , que continuà amb Tacones lejanos 1991 i Kika 1993 També actuà a Amantes 1991, Libertarias 1995 i Tirant lo Blanc 2005, de Vicente Aranda Entre las piernas 1999, de MGómez Pereira Nadie hablará de nosotras cuando hayamos muerto 1995, Sin noticias de Dios 2001 i Alatriste 2005, d’ADíaz Yanes El…

Vida Fou un dels pintors més importants del segle XX i, més concretament, del surrealisme A més, fou un dels pocs artistes de les primeres avantguardes del segle XX, al costat de Marcel Duchamp o de Fernand Léger, que s’interessà pel cinema i els nous mitjans audiovisuals Entre el 1927 i el 1929 el cinema prengué una rellevància cabdal en la seva incipient teoria artística, en la qual l’objectivitat de l’aparell cinematogràfic era entesa com una nova mirada envers la realitat, que permetia instaurar unes noves concepcions antiartístiques Aquestes idees les expressà en articles com ara La…

És emprat per a descriure l’elongació d’un moviment harmònic o el valor d’una magnitud variable en corrent altern Dues magnituds u 1 i u 2 , variables periòdicament amb el mateix període, són en fase quan en tot instant tenen ambdues la mateixa fase altrament presenten una diferència de fase o desfasament , i hom diu que són desfasades Quan són desfasades π radiants hom diu que són en oposició , i quan ho són π/2 radiants, en quadratura El valor de la fase a l’instant t = 0 és anomenat fase inicial

Professor d’ètica a la Universitat de Barcelona des del 1980 i professor invitat en diverses universitats nord-americanes i europees entre les quals Berkeley, Harvard, París i UNAM de Mèxic És director del Màster en Immigració i Educació Intercultural de la Universitat de Barcelona i president del Comitè per a la Integritat de la Recerca Científica de Barcelona La seva obra s’articula a l’entorn de tres temes bàsics, bé que interrelacionats la filosofia catalana o a Catalunya, sobre la qual ha publicat Joan Crexells en la filosofia del Noucents 1979, premi Estelrich , Els orígens…

Estudià filologia a la Universitat de València i es doctorà en literatura espanyola per la Universitat de Barcelona Resident a Barcelona des del 1975, el seu primer treball literari fou, l’any 1981, un assaig sobre Gonzalo Torrente Ballester Debutà en la narrativa el 1984 amb l’obra  Exit , a la qual seguiren les novelles  Pájaros de oro 1987, Caídos en el valle 1989, El cuarto corazón 1991, Vida sentimental de un camionero 1993, La última copa del verano 1995, Una habitación ajena 1997, premi Femenino Lumen, Secreta Penélope 2003 i Días de amor y engaños 2006 De la seva producció és molt…

Per tal d’establir les lleis del pèndol, hom ha idealitzat l’anomenat pèndol simple o matemàtic , que consisteix en un punt material que penja d’un fil inextensible i sense pes, fixat en un punt immòbil Per a oscillacions de petita amplitud en què sin ϕ ≈ϕ ϕ és l’angle que forma el fil del pèndol en un moment determinat amb la seva posició vertical, el moviment del pèndol satisfà l’equació diferencial d 2 x/dt 2 Y - g/l x , en què x és l’elongació, t el temps, g l’acceleració de la gravetat i l la longitud del pèndol Aquesta equació, que és independent de la massa, no és més que…

Resident a Madrid des de l’adolescència, durant la Guerra Civil hagué de viure refugiat a l’ambaixada del Paraguai per estar inscrit en les llistes de postulants a la Companyia de Jesús El 1942 es llicencià en químiques, i es doctorà l’any següent Inicialment dedicat a la indústria, aviat destacà com a conferenciant, articulista sobre temes socials i religiosos a la premsa general Informaciones , Triunfo , El Independiente , El Imparcial , Diario 16 , Le Monde , Sábado Gráfico , Cambio 16 , El País , El Periódico de Catalunya , etc com en revistes de tendència catòlica i progressista…

Professor d’EGB, llicenciat i doctor en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona UAB, on exercí com a professor titular de comunicació audiovisual Fou corresponsal de premsa a Reus, redactor en cap de Ràdio Reus Cadena SER, director de les emissores de la SER a Tarragona, director general adjunt i, posteriorment, director general de Cadena Catalana - Radio España de Barcelona i director de Ràdio Barcelona 1989-2001 i les emissores de la SER a Catalunya Ha estat director de la collecció de llibres “Eines de Periodista” En l’àmbit docent, fou vicedegà de la Facultat de…