Resultats de la cerca
Es mostren 10855 resultats
Castell d’Elins (Montferrer i Castellbò)
Art romànic
El castell d’Elins era situat dins l’antic terme de Pallerols del Cantó, que antigament s’anomenava “Vall d’Elins”, la qual va donar nom al cenobi de Santa Cecília d’Elins Les notícies més antigues d’aquest castell són de l’any 839, en què Aconci vengué a Sisebut, bisbe d’Urgell, uns horts, un dels quals era situat prop del camí que anava al castell d’Elins L’any 878 el levita Sibara, Adila i la seva esposa Ulíbula van vendre a Astoald i a la seva muller Sisenanda una peça de terra que era situada “in locum dicitur subtu castro Elinsi” En l’acta de consagració de…
Sureda
Vista de conjunt de Sureda
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, situat al sector més baix de la comarca, que s’estén des del cim de la serra de l’Albera (puig Neulós, 1 256m alt; pic dels Pradets, 1 175 m alt; pic dels Quatre Termes, 1 156 m alt) fins a la plana al·luvial de la dreta del Tec.
Comprèn la vall alta i mitjana de la riera de Sureda o riera de Sant Andreu dita vall de Sureda , que s’obre a la plana després de les gorges de la farga de Sureda i la vall de Montbram vall de capçalera de la riera de la Maçana, que es dirigeix vers Argelers, a la mar, aigua avall de les gorges de la Vall Damunt la serra que divideix les dues valls s’alça, dins el terme, el castell d'Oltrera al límit amb el terme d’Argelers, i pertanyent a aquest municipi, s’alça la torre de la Maçana Les dues valls són densament boscades bosc de la Vall a la vall de Montbram i bosc de Sureda , a la vall de…
l’Aiguabarreig

L’aiguabarreig de l’Ebre amb el riu Siurana, davant la vila de Garcia (Ribera d’Ebre)
© Fototeca.cat
Zona humida situada a la confluència dels rius Segre, Cinca i Ebre.
De gran interès biològic, ocupa parcialment els municipis de Seròs, Massalcoreig, la Granja d’Escarp i Almatret Segrià, de la Pobla de Massaluca Terra Alta, de Vilella de Cinca, Saidí, Fraga, Torrent de Cinca i Mequinensa Baix Cinca, i de Faió Matarranya El sector situat a la comunitat autònoma de Catalunya està inclòs dins el Pla d’Espais d’Interès Natural, mentre que el situat a la Franja de Ponent fou declarat, el 2001, Zona d’Especial Protecció de les Aus pel govern aragonès amb el nom de ZEPA Matarranya-Aiguabarreig Paisatgísticament, destaquen els boscs de…
làmina de cares paral·leles
Física
Sistema òptic consistent en dos plans paral·lels entre els quals hi ha un medi d’índex de refracció n.
Si un raig de llum travessa la làmina experimenta dues refraccions, de manera que un observador situat a una banda de la làmina veu un punt A , situat a l’altra banda, en una posició A’ més a prop de la làmina, i tal, que on e és el gruix de la làmina Les làmines de cares paralleles són utilitzades per a produir interferències Quan un raig de llum travessa una superfície de separació entre dos mitjans, quasi sempre és refractada una part de la llum incident, mentre que l’altra part és reflectida En el cas d’una làmina de cares paralleles, el raig incident dóna lloc a…
Centre de Cultura Caixa de Catalunya
Museologia
Equipament cultural instal·lat a la Casa Milà de Barcelona amb l’objectiu de facilitar el coneixement del Modernisme i, en especial, de l’obra de Gaudí.
Al pis principal hi ha un espai dedicat a exposicions temporals d’art Inclou també l’ Espai Gaudí , situat a les golfes, i la terrassa de la Pedrera, on, amb una voluntat clarament didàctica, es fa un recorregut per l’arquitectura de Gaudí L’any 1999 inaugurà un nou espai museístic, el Pis de la Pedrera, situat a la quarta planta de l’edifici, que té una superfície de 569 metres quadrats i ocupa dos habitatges al primer es presenta una exposició i al segon es reconstrueix un pis d’època El conjunt està concebut com una exposició permanent que permet al visitant conèixer els…
Sant Julià de Vilargell (Sant Joan de Pladecorts)
El poble de Vilargell, documentat des del 976, és situat al sud de Sant Joan de Pladecorts, entre les viles de Ceret i Morellàs, a la banda dreta del Tec De la seva antiga església, dedicada a sant Julià, hom té notícia per una escriptura datada l’any 1009 segons aquest document, l’abadia de Santa Maria d’Arles va rebre la donació d’un alou situat al Vallespir, al territori de Vivers i de Sant Joan de Pladecorts, el qual confrontava amb l’església de Sant Julià Posteriorment, aquest temple és mencionat l’any 1409 En l’actualitat no resta cap vestigi d’aquesta antiga…
Sant Andreu d’Ivars d’Urgell
Art romànic
El poble d’Ivars, a 265 m d’altitud, és situat al sector de llevant del terme El lloc, conquerit pels comtes urgellesos al darrer quart del segle XI, fou donat tot seguit al bisbe i al capítol d’Urgell La primera menció de l’església d’ Yvarc data del 1098, en l’acta de consagració de l’església de Santa Maria de Guissona, i es menciona com una de les parròquies que depenien de l’esmentada canònica Inclosa dins el bisbat d’Urgell, aquesta parròquia contribuí els anys 1279 i 1391 a sufragar la dècima papal recaptada a la diòcesi En l’actualitat l’església parroquial de Sant Andreu…
Parets del Vallès
Parets del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental situat a la vall baixa de la riera de Tenes, que travessa el terme de N a S.
Situació i presentació Emplaçat en plena depressió vallesana, prop de Granollers, el municipi és envoltat pels de Lliçà de Vall N, Granollers NE, Montmeló E i Mollet del Vallès S-SW La riera de Tenes travessa el terme, poc abans de desguassar al riu Besòs per la dreta Bé que aquesta riera no és gaire cabalosa, les seves aigües s’havien usat per a regar A ponent del cap de municipi passa la Riera Seca, de cabal molt escàs El terme comprèn el poble i cap de municipi de Parets del Vallès, els barris de Can Cerdanet, Can Massot, Can Riera i l’Escorxador, les caseries de Can Pepet i Can Gosc i el…
parc d’Olèrdola
Espai natural
Espai natural situat als contraforts del Garraf.
Té una superfície de 698 ha, repartides al voltant del conjunt monumental d’Olèrdola El 1998 se'n modificà el pla especial del 1992, i es gestiona conjuntament amb el parc del Garraf, amb el qual comparteix una bona part del tipus de vegetació, amb predomini de les bosquines de caràcter mediterrani amb garric, bruc d’hivern i gatosa i algunes pinedes de pi blanc i arbustos com el margalló El territori comprèn també masies i les seves petites explotacions de vinya i arbres fruiters Forma part de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina