Resultats de la cerca

Editat en castellà, publicà articles i notes informatives en català Fundat a Barcelona a la darreria del novembre del 1916, tingué una vida molt accidentada, fins el 1919, que deixà de publicar-se En foren redactors Lluís Companys, Joan Comorera i Francesc Aguirre Inserí articles de Miguel de Unamuno, Pablo Iglesias i altres escriptors socialistes i obreristes del moment El principal articulista fou el director, que menà dures campanyes contra la monarquia i el govern espanyols Des d’aquesta publicació preparà l’ambient per a la vaga revolucionària de l’agost del 1917, per la…

Estudià dret i econòmiques i d’ençà del 1963 fou catedràtic d’economia política de la facultat de dret de París Ocupà el càrrec de vicepresident de la comissió de les Comunitats Europees i fou primer ministre 1976-81 i ministre d’economia i finances 1976-78 Des d’aquests dos càrrecs desenvolupà la política econòmica d’austeritat del president V Giscard d’Estaing A l’oposició després de l’accés dels socialistes al poder 1981 i 1986, durant el període de “cohabitació” de 1986-88 es mantingué al marge de l’acord de govern pres pels dos grans partits conservadors RPR i UDF El 1988…

De família de la petita noblesa empobrida, a la caiguda de l’Imperi es féu militar 1814, i en el tedi de la vida de guarnició començà a escriure, es relacionà amb la resta de la generació romàntica i féu el poema simbòlic Éloa ou la soeur des anges 1824 Ja dedicat a la literatura, publicà la novella històrica Cinc-Mars 1826, renuncià a l’exèrcit i, els anys trenta, temptat pel republicanisme i les idees socialistes, assolí el màxim triomf en la novella Stello , 1832, en el teatre Chatterton , 1835 i en les reflexions de Servitude et grandeur militaires 1835, tractant el mateix tema del…

Inicialment decantat cap a la poesia, experimentà diverses influències entre d’altres, de Whitman i DHLawrence i els anys trenta formà part del grup literari Fem Unga ‘Cinc joves’ La seva obra poètica, d’un vehement vitalisme, exalta la sensualitat i ataca els constrenyiments socials D’entre els seus reculls destaquen Glöd ‘Lluors’, 1928, Dikter mellandjur och gud ‘Poemes entre animals i Déu’, 1944, Skinn över sten ‘Pell sobre pedra’, 1947, Fotspår i vattnet ‘Petjades a l’aigua’, 1949 i Agadir 1961 Fou un dels principals introductors de l’avantguarda al seu país, especialment del surrealisme…

Membre del partit republicà federal, el 1881 fundà, a Vigo, el periòdic obrerista La Propaganda El 1882 assistí al congrés de la Federació de Treball de la Regió Espanyola a Sevilla Hi fundà La Solidaridad 1888-89, des d’on defensà l’anarcocollectivisme Per la seva participació en els certàmens socialistes de Reus 1885 i Barcelona 1889 i les collaboracions en Acracia 1886-88 i El Productor 1887-93, es convertí en el teòric anarquista més original de l’Estat espanyol Influït successivament per Pi i Margall, Proudhon, el positivisme de Spencer i l’individualisme de Max Stirner,…

Malgrat la incorporació de sectors de militància cristiana JOC, GOAC, l’USO ha estat sempre un sindicat aconfessional Inicialment collaborà amb Comissions Obreres, que abandonà pels volts del 1968, en consolidar-s’hi l’hegemonia del partit comunista El 1969 s’hi integrà la Federació Catalana de la UGT El 1974 fou reconeguda per l’OIT De vocació independent, impulsà un socialisme autogestionari que intentà desmarcar-se del PSOE i de la UGT Alguns militants de l’USO intervingueren en el procés de creació del Partit Socialista de Catalunya Congrés i de la Federació de Partits Socialistes…

Originat de l’antic partit catòlic entre les dues guerres mundials, té àmplies connexions amb el sindicalisme cristià i es constituí amb les eleccions del 1946 Ha participat en la majoria de governs, fins avui Partidari manifest del retorn del rei Leopold III, passà una forta crisi amb la tornada d’aquest a Brusselles, que el conduí a la derrota electoral del 1954 Abans, però, amb el ministre Harmel, dugué a terme una important reforma de l’ensenyament primari i secundari tornat al poder el 1958 gabinet Eyskens, es trobà amb el problema de la independència del Congo i els conflictes…

Políticament fou propera a Mitterrand, al qual succeí el 1971 al front del reestructurat Partit Socialista El 1975 ocupà el secretariat del partit per als afers juvenils i, successivament prengué les carteres d’economia, comerç exterior i afers europeus El maig del 1991 li fou confiada la presidència del govern, en substitució de Michel Rocard El juliol del 1991 presentà un pla per a frenar la immigració clandestina a França i, sota la constant pressió del fenomen de l’ultradretà Le Pen, volgué unir els esforços de tots els socialistes francesos desembre següent Fou rellevada, tanmateix, del…

Doctor en lletres i professor, successivament a les universitats de Barcelona i Màlaga Participà en la Caputxinada 1966 i fou expulsat de la Universitat de Barcelona per motius polítics La seva obra rebé la influència de Jaume Vicens i Vives, de qui fou alumne Participà activament en moviments cristians de barri i en grups d’esquerra, com ara a les Forces Socialistes Federades, grup fundat el 1962 Entre altres obres sobre la ideologia i els moviments socials i polítics dels segles XIX i XX, publicà L’era industrial a Espanya 1961, Rodes de molí 1964, Federalismo y revolución Las…

Llicenciat en dret per la Universitat de Barcelona 1950, s’especialitzà en dret laboral Durant el franquisme fou defensor habitual dels treballadors davant el Tribunal d’Ordre Públic El 1953 ingressà al Moviment Socialista de Catalunya, i amb la monarquia constitucional va ser diputat pel Partit dels Socialistes de Catalunya PSC-PSOE  al Parlament de Catalunya les dues primeres legislatures 1980-88 Presidí l’Associació Catalana de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia i fou membre del patronat de la Fundació Rafael Campalans Fou guardonat amb la Creu Distingida de primera…