Resultats de la cerca
Es mostren 366 resultats
Les restauracions i els estudis de l’arquitectura romànica catalana
Les campanyes d’estudi, salvaguarda i recuperació dels grans monuments romànics endegades al segle passat, d’entre les quals la restauració del monestir de Santa Maria de Ripoll resulta indiscutiblement la més significativa, no poden deixar de ser considerades a l’hora d’estudiar l’arquitectura romànica catalana D’una banda, la valoració que d’aquest període històric es va fer en un moment determinat i per unes raons potser més nacionalistes que científiques explica que es conservessin i es recuperessin moltes restes que estaven en perill de desaparició D’altra banda, aquest interès pel…
El marc històric (segles VIII-X)
L’impacte de la conquesta àrab sobre la societat visigòtica El castell de Llívia, actualment gairebé del tot arrasat, que tingué un paper remarcable en les lluites entre faccions musulmanes poc després de la conquesta ECSA - F Tellosa La conquesta per part del califat omeia de Damasc de la Hispània visigòtica va ser un procés relativament breu, concentrat entre la primera expedició del 711 i el salt cap a les Gàllies del 716 les seves conseqüències, però, van marcar definitivament la nostra edat mitjana L’antiga Hispània esdevindria l’Àndalus, ei marc geogràfic i alhora humà on es…
Bescanó

Ajuntament de Bescanó
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Gironès, a la zona de contacte del pla de Girona amb els contraforts orientals de les Guilleries, a la riba dreta del Ter.
Situació i presentació El terme municipal de Bescanó limita amb els gironesos de Sant Gregori, al N, Salt, Vilablareix i Aiguaviva, a l’E, i amb els selvatans de Vilobí d’Onyar S, Brunyola, Anglès i Sant Julià del Llor i Bonmatí, tots tres al sector de ponent El territori s’estén per la serra que tanca per l’W el pla de Salt i per la franja propera al Ter, riu que fa de divisòria al sector nord, a la zona de contacte del pla de Girona amb la comarca de la Selva contraforts orientals de les Guilleries És regat pel Ter i diverses séquies que se'n deriven, la més antiga de les quals és la Séquia…
Santa Coloma de Cervelló
Santa Coloma de Cervelló
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Llobregat, estès a la dreta del Llobregat, entre les rieres de la Mallorquina, al N, i de Can Solé, al S.
Situació i presentació El Llobregat fa de termenal a llevant amb els termes de Sant Feliu de Llobregat i Sant Joan Despí El municipi comprèn una part plana, propera al riu, extensament conreada, i una part més accidentada a ponent Montpedrós o muntanya de Sant Antoni 304 m, que donà nom antigament al terme Santa Coloma de Montpedrós, fita al NW amb Sant Vicenç dels Horts i amb Torrelles de Llobregat, i el Pi de Can Cartró 332 m, al SW, on conflueixen els termes de Santa Coloma, Torrelles, Sant Climent i Sant Boi de Llobregat El terme és drenat per diverses escorrenties de la serra tributàries…
Castellar del Riu

Aspecte del pi de les tres branques a Castellar del Riu (Berguedà)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Berguedà, al límit amb el Solsonès, que s’estén pels vessants meridionals dels rasos de Peguera.
Situació i presentació Les aigües es divideixen entre les que van a la conca de l’aigua d’Ora rieres dels Porxos i de Campllong i aigua de la Corba, al sector presidit per la parròquia de Castellar, i les que van a la conca del Llobregat capçalera del Riu Demetge, al sector presidit per la parròquia d’Espinalbet L’altitud disminueix de N a S, des de les elevacions de rasos de Peguera 2056 m a les Collades, 1989 m a la roca d’Auró, 1847 m al Cogulló d’Estela fins al pla de Campllong el coll de la Creu de Campllong assenyala la divisòria d’aigües esmentada i les primeres elevacions de la serra…
la Marina Baixa

Comarca litoral del País Valencià, a la regió d’Alacant, denominada també Marina Meridional.
La geografia Cap de comarca, la Vila Joiosa És situada al vessant meridional de l’extrem E de les serralades prebètiques i subbètiques valencianes, de predomini eocènic, com a extensió de la designació popular —la Marina—, que correspon exactament al litoral semiàrid des de Teulada a la Marina Alta a la Vila Joiosa S’inicia al N amb un sector d’estructura complexa i muntanyosa, amb les serres de Bèrnia 1128 m i la del Carrascar de Parcent 973 m El sector meridional es recolza a l’interior en els vèrtexs d’Aitana 1558 m i Puigcampana 1406 m, des dels peus dels quals un raiguer o glacis va…
la Vall d’Albaida

Comarca del País Valencià, a la regió de Xàtiva; cap de comarca, Ontinyent.
Situació i presentació És una comarca perfectament limitada per la serra Grossa, al N, que la separa de la Costera, i la cadena Agullent-Benicadell, al S, que la separa de l’Alcoià i el Comtat per l’E, la vall és tancada per una plataforma fallada al peu del Mondúber, que la separa de la Safor per l’W, s’estreny en acostar-se a la serra Grossa i la serra d’Agullent, amb un terreny alt que dóna pas a les conques manxegues La serra Grossa és formada per calcàries cretàcies en plecs de direcció SW-NE, bolcats cap al N en falles longitudinals, i arriba a 900 m d’altitud al pic de Figueroles baixa…
blues
Música
Gènere poeticomusical del folklore negre nord-americà.
El significat extramusical més important de la paraula blues fa referència a un estat d’ànim, ja que des del segle XVI l’expressió blue devils 'dimonis blaus' s’ha emprat en llengua anglesa per a descriure un estat de malenconia o depressió El terme blues , però, no s’incorporà a la parla popular dels Estats Units fins després de la guerra civil 1860-65, i no fou fins cap al 1900 que els afroamericans del sud del país començaren a utilitzar-lo per a anomenar la música que expressava l’esmentat estat d’ànim Així, s’ha d’entendre que l’intèrpret canta o toca per alliberar-se del blues Es parla…
Altres obres de Lleida i de la conca del Segre
Art gòtic
Retaule de Sant Antoni Abat, del Mestre d’Albatàrrec Obra fins ara desconeguda, es conservava a París al principi del segle XX El sant titular sosté un bàcul, seguint un model trescentista que s’abandonà a l’inici del segle XV ©AHCB/AF – JVidal De les terres que abasta la conca del Segre, s’ha conservat –a banda de les obres que ja s’han tractat en dos capítols anteriors– un bon nombre d’altres que en moltes ocasions foren pintades per artistes de caràcter local que seguiren de lluny i de manera retardatària la producció artística dels principals creadors, com és el cas del retaule de Sant…
Santa Eugènia de Sallagosa
Art romànic
Situació Edifici profundament transformat que mostra a la part superior del mur de migdia un fris de dents de serra sostingut per mènsules esculpides ECSA - A Roura Aquesta església parroquial presideix el poble de Sallagosa, a la riba dreta del Segre Mapa IGN-2250 Situació Lat 42° 27’ 37” N - Long 2° 2’ 19” E Sallagosa és al peu de la carretera N-116, que des de la Guingueta d’Ix es dirigeix al coll de la Perxa, vers Perpinyà Història La parròquia de Sallagosa és una de les esglésies de la Cerdanya mencionades en l’acta de consagració de Santa Maria de la Seu d’Urgell, document pretesament…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina