Resultats de la cerca
Es mostren 2041 resultats
el Cenacle
Estança on Jesús celebrà la Cena amb els apòstols.
Des del segle V fou identificada amb l’estança on els apòstols reberen l’Esperit Sant el dia de Pentecosta i al costat de la qual fou edificada, al segle IV, una basílica, situada a Sió, fora de les antigues muralles, al costat SW de Jerusalem Al segle XIV el Cenacle destruït i reedificat diverses vegades fou reconstruït en estil gòtic per Robert d’Anjou, rei de Nàpols, i confiat als franciscans Al segle XVI, a causa de la creença que allà hi havia la tomba de David, passà als musulmans, fins als temps moderns, que deixà d’ésser lloc de culte i adquirí un estatut especial
Força de Planèsas
És possible que hagués existit una fortalesa a Planèsas al cim de l’elevació rocallosa on ara hi ha el dipòsit d’aigua del municipi, al SW del poble Una sèrie de ruïnes mostren que hi havia hagut cases als vessants d’aquest turó, segurament a l’indret on es localitzava el primitiu vilatge Les restes d’aquesta força han desaparegut totalment La villa Planesiis és documentada per primera vegada l’any 1260 i un text del segle XIV relaciona un recinte fortificat a Planèsas en esmentar les parcelles per edificar que el senyor de Planèsas concedí i que eren situades dins la “ cellariam…
La Branca Castellano-valenciana al País Valencià
Se situa al S de la Zona d’Enllaç i al N del sistema d’encavalcaments bètics d’orientació ENE-WSW de les serres Grossa, de la Talaia, Gorda i de Gandia L’estructura actual d’aquesta àrea és el resultat de la superposició al llarg del temps i l’espai de les diverses estructures produïdes per les situacions tectòniques diferents, que se succeïren a l’àrea durant tot el Cenozoic i, fins i tot, prèviament, durant el Mesozoic En aquest sentit, cal tenir en compte que s’hi superposen estructures que resulten de l’estructuració extensiva mesozoica i del desenvolupament de les tres grans unitats…
ports de Morella
Conjunt orogràfic que constitueix l’extrem septentrional del sistema ibèric valencià.
Ha estat integrat, abusivament, en les serres del Maestrat, que accidenten realment el vessant mediterrani directe, mentre que els ports constitueixen la divisòria hidrogràfica entre aquest vessant i la conca de l’Ebre subconca del Bergantes, afluent del Guadalop, delimitada pel S i per l’E Els ports de Morella s’acaben al N, enfonsats sota el Terciari de la Depressió de l’Ebre, mentre que el límit W, ja dins Aragó, manca de definició morfològica Considerats així, els ports són constituïts per calcàries, gresos i alguns conglomerats, de materials que sofriren una sedimentació epicontinental o…
escriptura ibèrica
Escriptura i paleografia
Escriptura pròpia dels pobles ibèrics, que la utilitzaren durant cinc segles (V-I aC).
Té 28 signes i ofereix grans dificultats de desxiframent tot i que des del Renaixement hom ho havia intentat, no fou fins el 1922, i més àmpliament el 1925, que Manuel Gómez Moreno aconseguí de desxifrar el sistema gràfic ibèric, que és hemisillàbic, és a dir, que manté un signe per a cada vocal i cada consonant contínua l, m, n, r, rr, s, ss, mentre que les oclusives disposen de cinc signes cadascuna, perquè sempre són vocalitzades al principi hom no marcava cap diferència entre sonores i sordes pa, ba, etc Aquest sistema s’estengué per tota la façana mediterrània de la península Ibèrica,…
Síntesi de l’evolució de la Cadena Ibèrica durant la deformació compressiva terciària
Les dades disponibles sobre l’evolució precenozoica indiquen, malgrat l’escassetat i el caràcter local, que l’estructuració alpina fou condicionada per l’estructuració mesozoica prèvia Així, les grans unitats estructurals compressives alpines se superposen a les conques mesozoiques, amb una disposició geomètrica similar En aquest sentit, els estudis estratigràfics fets als materials mesozoics demostren que la Cadena Ibèrica estructurada, com hem vist, en uns sistemes d’encavalcament NW-SE i E-W durant el Paleogen coincideix amb una regió on, durant el Mesozoic, es van desenvolupar un seguit…
Roskilde
Ajuntament de Roskilde
© B. Llebaria
Ciutat
Capital de l’amt homònim, a Sjaelland, Dinamarca.
Situada al fons d’un fiord, 30 km al SW de Copenhaguen, és un important centre industrial paper, licors, maquinària agrícola Capital de Dinamarca des del segle X fins a l’any 1443 i seu del bisbat de Sjaelland fins el 1536, hom enterrà a la seva catedral prop d’un centenar de membres de la reialesa Hi fou signada la pau de Roskilde, entre Frederic III de Dinamarca i Carles X de Suècia 26 de febrer de 1658, que acabà la guerra iniciada entre ells l’any anterior El darrer hi obtingué d’aquell els territoris d’Escània, Halland, Blekinge i Trondheim i l’illa de Bornholm, que…
Mombasa
Ciutat
Capital de la província de la Costa, Kenya.
És la segona ciutat en importància de l’estat i el principal port de l’Àfrica oriental És situada en una illa unida al continent per un pont de 800 m La població és molt variada africans, hindús, goans, àrabs i europeus Al SW de l’illa hi ha el port carboner i petrolier de Kilindine, el més important, que és utilitzat també per Uganda, Zaire i Sudan És un centre comercial exportador de cafè, te i cotó Hi ha refineries de petroli Aeroport i ferrocarril cap a Nairobi Es conserva Fort Jesus, una fortificació contruïda durant l’ocupació portuguesa 1593-96 i que ha estat declarada…
illes Batan
Arxipèlag
Grup de petites illes de les Filipines, al nord de l’illa de Luzon, que constitueix la província administrativa de Batanes.
Des d’un punt de vista geomorfològic hi són distingits dos tipus d’illes el grup oriental, de materials volcànics, i el grup occidental, amb predomini de calcàries i sovint amb esculls corallins, separats ambdós per una dislocació de direcció NE-SW que corre entre les illes de Sabtang i Ibahos El clima és càlid i molt plujós prop de 4 000 mm les illes són afectades pel monsó del sud-est, l’alisi del nord-est i els tifons La població es concentra a les planes litorals els recursos econòmics són l’agricultura arròs i blat i les mines de carbó La ciutat principal és Basco, on hi ha…
Syrdarja
Riu
Riu de l’Àsia central (2 212 km de longitud i 462 000 km2 de conca).
Es forma de la confluència dels rius Naryn i Karadarja, a la vall de Fergana Uzbekistan, travessa les muntanyes en direcció SW, prossegueix cap al N per l’extrem oriental de la regió de Kyzylkum, al Kazakhstan, i travessa en direcció NW la regió de Nizmennost’, també al Kazakhstan, fins a desguassar a la mar d’Aral Des dels anys seixanta, la desviació de part del riu per a la irrigació ha produït un important descens de la mar d’Aral El curs inferior és glaçat de desembre a març Els afluents principals són l’Angren, el Čirčiq, l’Arys’, l’Isfana i l’Isfajramsaj Passa per les…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina