Resultats de la cerca
Es mostren 1881 resultats
Can Garí

Vista de Can Garí i els jardins que envolten el casal
© Alberto González Rovira
Masia
Masia del veïnat del Cros, al municipi d’Argentona (Maresme).
L’edifici, d’estil modernista, fou construït per Josep Puig i Cadafalch entre el 1898 i el 1899 com a residència d’estiu del financer Josep Garí i Cañas S’inspira en el gòtic civil dels segles XV i XVI, i és cobert per una teulada de quatre aigües, de ràfec prominent, i una torratxa en un dels angles, mentre que als altres hi ha garites amb coronament de ceràmica A la façana principal hi ha una tribuna de pedra d’estil neoplateresc la resta de façanes estan decorades amb esgrafiats florals A la torre, destaca un rellotge de sol Envolten el casal uns grans jardins amb fonts i estancs Una tanca…
Sala Mozart
Música
Sala de concerts barcelonina.
Espaiós local situat al núm 31 del carrer de la Canuda, que inicialment havia estat seu de l’Associació de Catòlics i, després, de l’Associació Wagneriana Fou adquirit finalment per Jaume Cussó, el qual el convertí en una luxosa sala de concerts, inaugurada el 27 de març de 1914 amb el nom de Sala Mozart Tenia una capacitat de 500 places i l’hemicicle podia acollir una orquestra simfònica de petites dimensions L’Associació Musical de Barcelona hi desenvolupà la seva activitat durant molts anys, i, quan aquesta minvà, es convertí en una sala de lloguer per a concerts, que es mantingué en…
Museu de l’Aigua de Salt

Sala del Museu de l'Aigua de Salt
© Museu de l'Aigua de Salt
Museu
Museologia
Centre museístic dedicat a la cultura de l’aigua i a la importància de l’aigua en la història local de Salt (Gironès).
Inaugurat l’any 1983 al Mas Llorens, un edifici del nucli antic de la població, tancà portes el 2006 perquè les seves installacions havien quedat obsoletes Fou reobert el 2011 en un nou emplaçament, la nau Kropotkin de la Factoria Cultural Coma Cros En el nou plantejament museogràfic predomina la imatge i els recursos visuals, amb un discurs expositiu que s’inicia amb una reflexió sobre l’aigua i els seus usos en el món Hi ha també una àrea dedicada a la vida i l’univers, i una altra al desenvolupament econòmic i social del territori vinculat al riu Ter i la sèquia Monar També s’…
Museu de Joguets i Autòmats de Verdú

Sala dels vehicles de pedal del Museu de Joguets i Autòmats
© Museu de Joguets i Autòmats
Museu
Museologia
Col·lecció permanent oberta al públic l’any 2004 per l’antiquari i galerista Manel Mayoral a la seva població natal de Verdú.
Era emplaçat a l’antiga casa pairal de Cal Jan segle XV, rehabilitada, al bell mig del poble S'hi exposava una mostra de més de 1000 joguines i objectes compilats per Mayoral i distribuïts en quatre plantes que suposen 1895 m 2 d’exposició La collecció estava estructurada en quatre grans àmbits el poble i el camp objectes d’una antiga botiga de queviures, nines de cartró, etc, les fires i atraccions collecció d’autòmats, titelles, teatrins, etc, els vehicles de joguina i de pedal bicicletes, tàndems, tricicles, cotxes, màquines de tren, etc, i el món del futbol futbolins, pilotes i botes de…
Museu del Ciment Asland de Castellar de n’Hug

Vista exterior del Museu del Ciment
© Museu del Ciment
Museu
Conjunt museístic obert al públic l’any 2002 a Castellar de n’Hug.
És emplaçat a l’antiga fàbrica Asland del Clot del Moro, construïda pel valencià Rafael Guastavino i inaugurada l’any 1904, que esdevingué un centre experimental per a la fabricació del ciment pòrtland i un complex industrial de primera categoria Tancà les seves portes els anys setanta L’exposició permanent del museu segueix un discurs expositiu atractiu i didàctic, i mostra a través de diferents suports i un vídeo com era la vida durant els anys de funcionament de la cimentera i com es feia el ciment Reflecteix també l’obra de Guastavino i la importància que tingué el comte Güell…
Terra
Economia
Filial de Telefónica especialitzada en serveis d’internet.
Nasqué el 1999 i en fou l’origen el cercador Olé, promogut per la Fundació Catalana per la Recerca Finalment, Josep Vallès, que l’adquirí, el vengué a Telefónica L’operador collocà la firma a la borsa al novembre del 1999 A l’octubre del 2000 comprà el cercador d’internet nord-americà Lycos, el tercer més gran després d’America On Line i Yahoo, i passà a anomenar-se Terra-Lycos, però el 2004 l’operació es desfeu, amb pèrdues El 2003 Telefónica comprà Terra i amplià el negoci a l’Amèrica Llatina També creà el primer portal de música de pagament Tanmateix, incapaç d’adaptar-se a les xarxes…
Juli Pi i Olivella
Arts de l'espectacle (altres)
Titellaire.
Pere Romeu el contractà per a actuar a Els Quatre Gats, on es féu contertuli i amic de Picasso, SRusiñol, RCasas, PGener i altres artistes i intellectuals de renom Diversos autors escriviren obres per al seu teatre de putxinellis Quan Els Quatre Gats tancà, donà el seu nom al teatret amb el qual actuà per tot Catalunya El seu titella més cèlebre fou l’anomenat Perico Els seus darrers anys tingué al seu càrrec les sessions infantils de titelles al Turó Park La seva germana Balbina Pi i Olivella Barcelona 1858 — 1890 fou actriu teatral Debutà el 1877 i actuà des d’aleshores…
Javier Perianes Granero
Música
Pianista andalús.
Estudià als conservatoris de Huelva i Sevilla i posteriorment es perfeccionà amb el català Josep Colom El 2003 es convertí en deixeble de Daniel Barenboim, que tres anys després el dirigí per primera vegada en la interpretació del concert Emperador , de Beethoven, al costat de l’Orquesta Joven de Andalucía, a Marbella Considerat com la gran revelació del pianisme espanyol, ha estat guardonat en diferents competicions i ha actuat al costat d’importants formacions espanyoles i internacionals El 2004 debutà al Carnegie Hall en un recital en el qual interpretà obres de Falla Especialista en el…
blocatge
Esquema del sistema de blocatge
© Fototeca.cat
Transports
Sistema de senyalització emprat en les línies de ferrocarril per a impedir que dos trens, dues màquines, etc, que circulen per una mateixa via entrin en col.lisió.
A l’inici del ferrocarril hom utilitzà per a aquest fi un tros de fusta amb el nom de dues estacions contigües que servia de penyora al maquinista, de manera que fins que el tren no arribava a l’altre extrem de la secció i el maquinista no lliurava la penyora al cap d’estació, aquest no podia donar sortida a cap tren en sentit contrari Els avisos al maquinista solen ésser fets actualment amb senyals mecànics pantalles giratòries, braços mòbils, etc o lluminosos llums de diferents colors, situats vora la via i que poden ésser reproduïts a la cabina de comandament, de manera que el maquinista…
trapa
Tanca, generalment de fusta a manera de porta, d’una obertura practicada en un sostre o a terra.
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina