Resultats de la cerca

Estudià a Madrid Fou catedràtic 1891-1916 de l’institut de segon ensenyament de Barcelona, que dirigí des del 1913 Inventà diversos aparells científics, com el que duu el seu nom, destinat a demostrar els principis a què obeeix la sortida de líquids Projectà un parc geogràfic per a Barcelona Exposició d’Indústries Elèctriques de l’any 1917 Fou membre de l’Acadèmia de Ciències i Arts de Barcelona i membre corresponent de la Reial Acadèmia de Ciències de Madrid Deixà diverses obres de didàctica de la llengua francesa, tractats de física i química, etc

Milità des de molt jove en la Comunió Tradicionalista i fou, alhora, partidari de les aspiracions polítiques i culturals de Catalunya Participà en les deliberacions de l’estatut català del 1930 que preparà la Comunió Tradicionalista Fou assassinat per elements incontrolats poc després d’esclatar la guerra de 1936-39 Dirigí el setmanari tradicionalista de Valls “Joventut” 1919-36

Llicenciat en història a la Universitat de Barcelona 1966, on es doctorà 1974, en fou professor des del 1966 Interessat per la geografia agrària i especialment per la geografia social i de la població, i també per la cartografia temàtica, publicà diversos treballs sobre moviments migratoris, transició demogràfica i tècniques d’anàlisi demogràfica, així com sobre Menorca  Evolución de la agricultura y de la propiedad rural en Menorca 1969 i  La casa rural menorquina 1972 Dirigí l’ Atlas sòcio-econòmic de Catalunya 1980-82 Fou fundador de l’Institut Menorquí d’Estudis, on presidí el consell…

Féu l’aprenentatge en diferents empreses d’arts gràfiques, i el 1950, installat com a professional, es dedicà especialment a la creació gràfica de cartells, calendaris, marques, etc Sobresortí també en el disseny d’alfabets tipogràfics el “tipus Vellvé” fou guardonat el 1971 amb el premi Laus i fos ulteriorment per la casa Neufville Vinculat des de la seva fundació a l’Agrupació de Grafistes del FAD, pertangué també a l’Aliança Gràfica Internacional i a l’Associació Tipogràfica Internacional Cal emplaçar el seu treball a mig camí entre unes imatges d’estètica acurada i uns pressupòsits de…

Fou capellà del seu poble Interessat per la fotografia, captà personatges i escenes de la vida rural i tradicional de l’illa de Mallorca

Ingressà a l’orde el 1880, i féu els estudis a Moià Moianès i a Lleó Exercí el magisteri a Catalunya fins el 1901, que anà a Roma com a arxiver i cronista de l’orde i director de les Ephemerides Calasanctianae Recorregué totes les províncies de l’orde i és autor de tres volums sobre escriptors escolapis Roma 1908-11 i d’un inventari de documents de l’arxiu general de l’orde Renuncià el càrrec i es retirà a Barcelona, on traduí al llatí l' Atlàntida de Jacint Verdaguer editada el 1929, un volum de poesies llatines, Carminum libri quattuor 1924, Versiones latinas de poesías hispánicas 1927 i…

Ingressà al convent dominicà de Santa Caterina de Barcelona, on feu la professió religiosa 2 de gener de 1707 Més tard fou lector de teologia a la catedral de Vic El 1734 exercia el càrrec de mestre de novicis del convent de Barcelona Autor de textos en català i castellà, publicà  Nou platicas de las virtuts mes heroycas del apostol de las Indias St Francisco Xavier  1729 Restaren inèdites  Doctrina christiana  i Explicación del psalmo CXVIII

Fill d’Eudald Raguer i Batlle Féu estudis de farmàcia a Barcelona i, establert a Ripoll, inicià la recerca, recopilació i classificació dels documents i llibres dipositats a l’arxiu parroquial de l’església de Sant Pere i aplegà materials i objectes diversos relatius al folklore i a la història de la seva contrada Juntament amb d’altres estudiosos, creà, el 1929, l’Arxiu Museu Folklòric de Sant Pere de Ripoll Fou també l’ànima de la revista Scriptorium fundada per ell, juntament amb l’impressor Daniel Maideu i Auguet, el 1922 i hi publicà nombrosos treballs Vinculat al Centre Excursionista de…

Es llicencià en medicina i filosofia Fou membre de la Societat d’Amics del País, de València, de l’Acadèmia Medicopràctica de Barcelona i de l’Acadèmia de Ciencias de Madrid, on anà a residir Fou professor del Museo de Ciencias d’aquesta ciutat Publicà un Índice de las aves que forman las especies propias de la Albufera i obres didàctiques

A fi de crear una institució moderna per a malalts mentals, anà a França a estudiar tècniques noves de tractament, amb el seu gendre i collega Pau Llorach En tornar-ne, vengué les propietats familiars del Camp de Tarragona i creà la Fundació Dolsa, que establí a les Corts Barcelona l’Institut Frenopàtic 1863 En retirar-se, el succeí com a director el seu fill Lluís Dolsa i Ramon Vila-seca, Tarragonès 1850 — Barcelona 1908, que assajà nous mètodes psiquiàtrics —com el de non-restraint i el d' estímuls intellectuals —, precursors de la moderna socioteràpia Fou regidor municipal essent alcalde…