Resultats de la cerca

L’expansió dels comtats dels Pirineus catalans vers les planes, el mar i les illes de la Mediterrània va suscitar una sèrie de cròniques i de cronistes excepcionals en alguns casos, foren els reis mateixos, començant per Jaume I, els màxims responsables de l’aventura mediterrània “Excepcionals" perquè no hi ha cap altre conjunt de producció historiogràfica equivalent a Europa perquè passen molt aviat de ser escrites en llatí a ser escrites en una llengua nova la catalana, i perquè dues de les cròniques són dictades per reis les úniques autobiografies reials de l’Europa medieval Les cròniques…

Jesuïta 1954-81, es llicencià en filosofia eclesiàstica a Sant Cugat del Vallès, per la Universitat Gregoriana 1961 i, posteriorment, a Barcelona, en filosofia i lletres 1963 i en filologia semítica 1965, en la qual es doctorà dins de l’especialitat d’àrab el 1967 Es graduà també en teologia catòlica a la Universitat Gregoriana Lyon-Fourière 1970 Fou successivament professor a les universitats de Barcelona 1965, Lió 1968, Tunis 1971, Alger i Orà 1973, Comillas-Madrid 1974, Autònoma de Madrid 1976 i Alacant 1979 fins a la jubilació 2007 Investigà especialment temes àrabs en relació amb la…

És el més fecund dels autors francesos romàntics, amb una obra heterogènia que domina tot el segle XIX A Odes et poésies diverses 1822 edició definitiva el 1828 Odes et ballades l’estil evoluciona des d’un classicisme força estricte a una llibertat ja molt romàntica Amb Les orientales 1829, on reivindicava i manifestava una actitud humanitària, seguia la moda cosmopolita del Cenacle romàntic i cridava l’atenció sobre els esdeveniments de Grècia Els reculls publicats entre el 1831 i el 1840 — Les feuilles d’automne , Les chants du crépuscule , Les voix intérieures , Les rayons et les ombres…

Provenen originàriament de la traducció oral de les lectures bíbliques a la sinagoga, quan els jueus deixaren d’emprar l’hebreu per servir-se de l’arameu Això explica el seu caire homilètic i parenètic, amb molta paràfrisi, que en fa una font insubstituïble per a l’estudi de l’exegesi bíblica jueva i de la comprensió de molts passatges neotestamentaris Els principals targums —anteriors a l’era cristiana— són el Targum d’Onkelos Onkelos, sobre el Pentateuc, escrit en llengua literària i que fou la traducció normativa rabínica, originàriament palestina, bé que fixada…

El 1760 renuncià a la vida monàstica i viatjà i estudià per diversos països europeus És considerat com el creador de la prosa sèrbia Escriví Život i priključenija ‘Vida i aventures’, 1783-89, biografia de finalitat didàctica, Sovjeti zdravago razuma ‘Consells d’un esperit sa’, 1784 i la traducció de les faules d’Isop — Basne 1788—, la més popular del seu temps, entre d’altres

Fou fiscal en el procés contra el comte Jaume d’Urgell 1413 i diputat de la generalitat de Catalunya pel braç reial 1416-1419 La generalitat li encarregà que, amb Narcís de Santdionís, tingués cura de la revisió i la correcció de la primera compilació dels usatges i constitucions de Catalunya i de la traducció que n'havien fet Jaume Callís i Bonanat Pera

Fou administrador del dipòsit barceloní de la Societat Bíblica de Los Angeles fins el 1924, data en què, juntament amb la seva muller, Febe Regojo, filla de missioners a Algèria, inicià la seva labor en aquell país, que durà més de quaranta anys Autor de l' Himnari evangèlic català 1924, collaborà en una traducció del Nou Testament al català, que la guerra civil de 1936-39 destorbà

Ocupà càrrecs importants dins el seu orde i es distingí com a predicador Escriví poesies de caràcter festiu Fou un gran coneixedor de la Sagrada Escriptura i posseí una bona cultura musical Li fou encarregada la traducció al llatí de diverses obres catalanes de Ramon Llull, entre les quals el Llibre de contemplació , a fi d’enviar-les a Roma perquè en comprovessin l’ortodòxia

Nebot del cardenal Antoni Despuig, fou deixeble de l’hellenista Bartomeu Pou a Roma, on tornà el 1794 per promoure la beatificació de Catalina Tomàs S'establí novament a Mallorca, on fou xantre des del 1791 El 1808 formà part de la Junta Suprema, i el 1820 fou diputat provincial Féu que Quadrado revisés i publiqués la traducció castellana d’Heròdot de Bartomeu Pou

Rector de les Escoles Pies de Mataró, el 1813 publicà Observaciones sobre la guerra de España contra Bonaparte i el 1834 la tragèdia La gloria de Iluro Amb l’obra Ópera española 1841 intentà demostrar l’aptitud de la llengua castellana per a l’òpera, i com a prova hi inclogué una traducció del Belisario de Donizetti Deixà unes Memorias históricas de Mataró 1866