Resultats de la cerca

És un indret de cases agrupades, vora la carretera de Sallent a Artés, en terreny pla, entre la Riera Gavarresa i el Llobregat, aigua avall de la vila de Sallent El 1986 tenia una població de 248 h, que augmentà fins a 320 h el 2001 L’any 1080, l’alou del pla de Cabrianes Cabrilianes era del monestir de Ripoll Al segle XII passà, com la resta del terme de Sallent, a la senyoria dels bisbes de Vic A primers del segle XVII, i per al servei religiós del veïnat, hi havia una capella dedicada a sant Ramon de Penyafort, que l’any 1685 havia d’ésser restaurada L’església actual de Sant Ramon de…

Aquesta església, avui desapareguda, fou una de les primeres celles fundades pels monjos de Sant Andreu d’Eixalada Se’n té notícia des de l’any 871, en què és confirmada a Eixalada per un precepte del rei Carles el Calb En desaparèixer Eixalada, restà vinculada a Sant Miquel de Cuixà La cella de Sant Tomàs i el seu alou van ser confirmats a Cuixà en les butlles dels papes Agapit II 950, Joan XIII 968 i Sergi IV 1011 Aquesta església es devia trobar al veïnat de Sant Tomàs de Balaguer, situat sota Prats de Balaguer, prop de la confluència de la Riberola amb la Tet No gaire lluny hi ha les…

L’antic veïnat de la Vall o la Vall d’Espirà és situat al migdia de la vila d’Espirà de Conflent, cap del municipi El lloc és mencionat en la documentació des del segle XIII la Vall de Spira , 1264, com també la seva església, la qual és consignada per primera vegada en una escriptura de l’any 1298, per la qual Pere Dotra i el seu gendre Vernet, de la Vall d’Espirà, feren reconeixença a Pere Cadell, senyor d’Espirà, de la meitat d’una peça de terra situada a la Vallis de Spirano, loco dicto ad Sanctum Stephanum Posteriorment, en una altra escriptura és consignada com a ecclesia Sancti…

Aquest castell era situat al veïnat d’Aguilella, que forma un enclavament del terme de Barbens dins la comarca de l’Urgell, a llevant El lloc d’Aguilella és esmentat des de l’any 1098 i del seu castell se’n té referències per primera vegada el 1173, en què Ramon d’Aguilella donà a Mirona i els seus fills una peça de terra, un farraginal i una casa al terme del castell d’Aguilella, dins el comtat d’Urgell El 1175 el mateix Ramon d’Aguilella, juntament amb la seva esposa, donà a Mirona i els seus, entre altres béns, unes cases al castell d’Aguilella En el testament de Ramon de Torroja de l’any…

Situació i presentació Limita a ponent amb els termes de Sant Andreu Salou i Campllong, amb Llambilles al N, a llevant amb Cruïlles, Monells i Sant Sadurní de l’Heura i amb Santa Cristina d’Aro, ambdós de la comarca del Baix Empordà, al S amb Llagostera i al SW amb el terme selvatà de Caldes de Malavella El límit sud-occidental del terme coincideix amb el curs de les rieres de Cagarella i de Gotarra El límit occidental ve indicat per la riera de Verneda, i per la Riera Seca o de Susvalls A septentrió fa de termenal la serra de la Font, culminada pel puig de Ventalló, i part del curs de la…

Situació i presentació Termeneja al N amb els municipis de Riudellots de la Selva, Sant Andreu Salou i Caçà de la Selva els dos últims del Gironès, a l’E amb Llagostera també del Gironès, al S amb Vidreres i a l’W amb Sils i Vilobí d’Onyar Es troba en una extensa vall entre les conques del Ter i la Tordera Les aigües del sector del nord, les rieres de Gotarra i de Benaula, desemboquen a l’Onyar, que travessa un petit sector a l’extrem NW del terme, mentre que al sector del veïnat de Mateves es forma la capçalera de la riera de Santa Maria, que ja fora del terme esdevé la séquia de Sils,…

L’església parroquial de Sant Esteve conserva elements de la construcció romànica del s XII consagrada el 1119, com l’absis i alguns capitells, però la major part és posterior als terratrèmols del s XV Possiblement estigué emmurallat El lloc és esmentat ja el 904 fou conegut inicialment per Sant Esteve de Saüll, i fou un dels nuclis importants del vescomtat de Bas i als segles XII i XIII fou centre d’una batllia Formà municipi independent fins el 1968, que fou unit als de Joanetes, la Pinya i Sant Privat d’en Bas Dins l’antic terme s’aixecava l’antic castell dels vescomtes,…

És el més meridional del territori continental de l’Estat francès És constituït pel sector de capçalera de la vall del riu de la Menera o de Galdares, aigua avall del santuari del Coral El bosc ocupa una bona part del territori roures i castanyers La superfície agrícola és de 748 ha, 744 de les quals són de pastures i farratge, 2 ha d’arbres fruiters, 1ha d’hortalisses i 1 ha de cereals El cens ramader dóna 120 caps de boví, 300 d’oví i 150 de cabrum L’explotació de les mines de ferro, que havien fet possible el ràpid creixement del poble des de la fi del s XVIII, ha estat abandonada La…

Aquesta església és situada al veïnat de la Sala de Baix, el qual, juntament amb el de la Sala de Dalt, forma el lloc de la Sala inclòs dins el terme de Foixà Esmentada en les Rationes decimarum dels anys 1279 i 1280 com a “ ecclesia sancte Marie de Sala” , en els nomenclàtors del final del segle XIV és esmentada com a “ ecclesia parrochialis sancte Marie de Sala” El delme d’aquesta parròquia era posseït a parts iguals pel castell de Foixà i el monestir de Santa Maria d’Amer L’edifici actual de l’església és del segle XVIII, com indiquen la llegenda que hi ha a la llinda “ Haec est domus Dei…

El lloc de Vilamorell és citat en un document de l’any 976 com a límit de Tonyà L’any 982, segons el precepte del rei Lotari, el monestir de Sant Pere de Rodes tenia un alou a Vilamorell L’any 1108 el prevere Esteve, juntament amb els seus familiars, donà una propietat de Vilamorell a la canònica de Santa Maria de Lledó De l’església de Sant Genís de Vilamorell, se’n fa referència en dos documents del 1315, en un dels quals el cavaller Bernat de Vilar, de Vilamorell, declara no tenir-hi dret de patronat En l’altre, el bisbe erigeix un benefici a la capella i el dota amb rendes ofertes per…