Resultats de la cerca
Es mostren 1059 resultats
Sant Adrià de Besòs
Art romànic
La informació més antiga sobre l’església és del 1012, quan el bisbe Deudat cedí unes finques veïnes al capítol de la Catedral, les quals van ser augmentades l’any següent “ Addidi namque ego Deusdedit, episcopus Barchinone, ad prefatos Kannonicos terras et vineas cum casas et curtes et columbarios, cum ecclesia Sancti Adriani martir, et cum ortos et columbario qui est hec omnia ultra alveo Bissocio ” Però aquesta donació no fou total i els canonges només arribaren a fer efectiu el cobrament dels delmes, mentre que el bisbe en seguí detenint la propietat Sabem que el 1078 Sant Adrià era de la…
Excursions i viatges
Literatura catalana
Llibre de proses de Jacint Verdaguer sobre les seves exploracions i estades al Pirineu, les seves navegacions per la Mediterrània i la seva gran expedició a l’Europa central i del nord, publicat l’any 1887 per l’editor i amic del poeta Francesc Matheu.
Desenvolupament enciclopèdic El llibre aplega els escrits del Verdaguer excursionista i viatger, apareguts primer a La Veu del Montserrat i La Illustració Catalana Consta de quatre episodis 1 Excursió a l’Alt Pallars i L’Aplec de Montgarri corresponen a l’excursió estival del 1883 que el poeta, en ple procés creatiu de↑ Canigó , dugué a terme a través de tot el Pirineu català amb la finalitat d’adquirir un coneixement directe i documentat dels escenaris del viatge aeri de↑ Flordeneu i↑ Gentil 2 a Records de la Costa d’Àfrica Notes d’una cartera de viatge , Verdaguer consignà observacions i…
El massís de Turbó
Els vessants més secs del Turbó són coberts, en alguns sectors de la part baixa, per carrascars amb boix Oriol Alamany El massís de Turbó 23, entre els principals espais naturals dels Pirineus i Prepirineus El Turbó 2492 m és un imponent massís prepirinenc que és situat a la Ribagorça, entre les valls de l’Éssera i de l’Isàvena Té una orientació N-S i és compost per calcàries cretàcies que li donen una coloració molt clara La seva espectacularitat el fa ser molt vistent des de les terres veïnes, especialment pel costat meridional Així mateix, altres muntanyes immediates, com el Baciero,…
raça paleomelanèsida
Antropologia física
Raça del grup melanoderm els representants de la qual són dolicocèfals, de talla baixa, cabells cresps, cara massissa, lleugerament allargada i més o menys prògnata, arcades superciliars prominents i nas llarg i convex, que ocupa bàsicament Nova Guinea i illes veïnes.
patzeria
Història del dret
Concòrdia establerta entre valls pirinenques veïnes de Catalunya, Aragó, el País Basc i Occitània, tant si pertanyen a un mateix sobirà com no, destinada a reglamentar el dret de pastura i de trànsit del bestiar i de llenyar en territori foraster.
Inicialment, foren acords verbals, però a partir del segle XIII es conserven ja convencions escrites Pel que fa a les relacions de les valls catalanes Gistau, Benasc, Barranés, Aran, Cardós, Ferrera, Andorra, Querol, etc amb les occitanes, és a partir del tractat de Corbeil 1258 que unes i altres pertanyien a sobirans diferents, però, tot i això, els és reconeguda la llibertat de pactar lliurement cartes de patz o pau, concordats o pariatges , excepte en èpoques de guerra, facultat que acaba essent recollida en les compilacions de dret consuetudinari local com en el cas de les…
carib
Etnologia
Individu d’un grup de tribus ameríndies que des de poc temps abans de la descoberta d’Amèrica ocupava les Petites Antilles i part de les terres veïnes del continent, anteriorment poblades pels arawaks, de trets característics de la cultura amazònica.
El nucli principal dels caribs actuals és a les zones muntanyoses de les Guaianes i de Veneçuela, en llur frontera amb el Brasil n'hi ha també altres tribus aïllades a les ribes del riu Negro i a la conca dreta de l’Amazones Als contraforts dels Andes colombians n'hi ha un altre grup important Els primitius caribs insulars, coneguts en llurs primers contactes amb els europeus per llur bellicositat i canibalisme, han desaparagut gairebé totalment de les Antilles El 1960 els 6 000 supervivents dels caribs insulars foren relegats per França i Anglaterra a la Dominica, on en resten uns 500, i a…
Santa Maria de Bellmunt (Sant Pere de Torelló)
Art romànic
Situació Aquesta església constitueix la fita més coneguda del terme i la seva elevada situació, a 1246 m d’altitud, en fa un mirador privilegiat de la Plana de Vic i bona part del Ripollès Es troba gairebé als límits del terme, a frec amb la demarcació de Vidrà Aquesta església figura situada en el mapa del Servei de l’Exèrcit 150000, editat pel Consejo Superior Geográfico, full 294-M781 x 41,7 —y 61,5 31 tdg 417615 Per arribar-hi cal prendre una carretera recentment construïda que hi porta des de Sant Pere de Torelló Aquesta carretera passa pel cementiri i porta al santuari en 6 km APF…
Santa Magdalena de Noves (Camós)
Art romànic
Situació Capella de planta rectangular amb una petita absidiola a la part nord, que per la disposició i els teulissos aprofitats en l’obra, evidencia una construcció més tardana F Tur L’església de Santa Magdalena de Noves corona un petit turó situat a la vora esquerra del Matamors Mapa L38-12295 Situació 31 TDG 803608 Per accedir-hi cal prendre la carretera en direcció a Camós, i a uns 2 km desviar-se a mà dreta per una zona urbanitzada veïna a la bòvila, d’on surt un camí sense asfaltar que en uns 300 m arriba al peu de l’església i de les dues o tres cases veïnes L’església és normalment…
Mare de Déu del Solà d’Espills (Tremp)
Art romànic
Situació Petita església romànica rural, amb funció de santuari Arxiu Gavín L’església de la Mare de Déu és situada al migjorn del poble d’Espills, en un extrem de la partida del Solà i damunt l’encaixada vall del barranc homònim Mapa 32-11251 Situació 31TCG152749 L’itinerari segueix el camí que surt de la carretera N-230, prop del quilòmetre 95, travessa el llit de la Noguera Ribagorçana i segueix cap a l’esquerra passant per la Ribereta, la Roca Roia i Espills Després, cal agafar el camí del migjorn vers el Solà, a menys d’un quart d’hora Un cop allí es divisa l’església en un serradet, un…
Sant Julià d’Age (Puigcerdà)
Art romànic
El veïnat d’Age és situat a la plana, entre la Llavanera i el Segre, a menys d’un quilòmetre de la frontera estatal El topònim és citat en la documentació l’any 942 Es tracta d’una escriptura per la qual la comtessa Ava, vídua del comte Miró II de Cerdanya, juntament amb els seus fills, Sunifred, Oliba i Miró, donaren al monestir de Ripoll i nominalment a l’abat Enegó, als monjos i a llurs successors l’alou d’Age amb totes les seves dependències Per aquest motiu, la comtessa Ava i els altres consignataris de l’acta estipularen que un cert fidel anomenat Jovelí podria posseir l’alou d’Age tot…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 21
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina