Oriol Alamany
El Turbó (2492 m) és un imponent massís prepirinenc que és situat a la Ribagorça, entre les valls de l’Éssera i de l’Isàvena. Té una orientació N-S i és compost per calcàries cretàcies que li donen una coloració molt clara. La seva espectacularitat el fa ser molt vistent des de les terres veïnes, especialment pel costat meridional. Així mateix, altres muntanyes immediates, com el Baciero, situat al nord-oest, i alguns contraforts tenen també un relleu prou vigorós.
El mantell vegetal del massís del Turbó es caracteritza per la gran extensió que prenen les comunitats herbàcies, sobretot els prats xeròfils, enfront de les arbustives i forestals. Així i tot, existeixen importants masses forestals a l’obaga, sobretot integrades per pinedes de pi roig que, en altitud, s’enriqueixen amb pi negre. Són destacables també les petites taques de fageda amb boix (Buxo-Fagetum) de Bissaürri i les Paüls. La solana, de fet poc boscosa, és poblada a les parts baixes per carrascars amb boix (Quercetum rotundifoliae buxetosum).
Les comunitats oromediterrànies (Ononidion striatae) presenten alguns aspectes interessants com, per exemple, l’abundància de Genista horrida i la presència de Scabiosa graminifolia i Serratula nudicaulis. A les parts culminants predominen els prats d’alta muntanya amb penetracions meridionals força patents. Així, al costat de plantes típicament alpines, com Carex rupestris i Oxytropis pyrenaica, n’hi apareixen d’altres ben mediterrànies, com ara Jurinea humilis i Teucrium polium subspècie polium. La comunitat més estesa és Saponario-Festucetum gautieri, prat força esclarissat que ocupa els llocs rocosos o pedregosos.
Cal destacar també la presència d’un gran nombre d’endemismes pirinencs i prepirinencs, entre els quals sobresurt la raríssima Borderea chouardii.
La fauna té característiques netament prepirinenques. Malgrat la considerable altitud del Turbó, el seu caràcter extremament rocós, la pobra representació de prats alpins i de boscos subalpins fan que una part important de la fauna d’aquests medis —el gall fer, per exemple— tingui en general una presència escassa. L’isard té així mateix una existència difícil, en aquest cas influït per la persecució que pateix. Molt més notable és el poblament d’ocells rupícoles (pela-roques, cercavores, gralles, etc.) i d’ocells rapinyaires. Entre aquests darrers es troben, a part els típics representants pirinencs, algunes espècies que al Principat són força rares, com l’àguila calçada i el milà reial.
El despoblament de la zona és dramàtic i, fins i tot, el turisme estival és més aviat modest. D’altra banda, el relleu abrupte i el caràcter rocós del Turbó fan complicades o poc interessants moltes intervencions humanes. Cal, això sí, una gestió forestal responsable i també una major regulació de l’activitat de la caça.