Resultats de la cerca

Quart duc d’Arcos, marquès de Zahara, comte de Bailèn i de Casares i cavaller del Toisó d’Or Fou lloctinent de València del 1642 al 1645 hi organitzà un cos armat de deu mil homes per a fer cara a les possibles repercussions al País Valencià de la guerra dels Segadors, tropes que reuní amb la condició que no lluitarien fora de les terres valencianes En 1646-48 fou virrei de Nàpols, on hagué de fer cara a l’alçament de Masaniello Estigué casat amb una filla del duc de Sogorb i Cardona

Acompanyà Alfons IV a les seves primeres campanyes d’Itàlia 1423 Fou majordom i conseller del rei A la batalla de Ponça fou fet presoner 1435 fou enviat a Mallorca amb forces italianes per lluitar contra els forans, els quals derrotà prop de Sencelles 1452 Fou virrei de Sardenya 1437-38 i majordom de Joan II Tenia, a Catalunya, la vall de Boí, que li confirmà el rei 1441, i a Sardenya, les senyories de Sant Gabí i Guspini i d’altres llocs que li vengué Joan de Montbui 1450

Marquès de Croix, participà en la guerra de Successió d’Àustria 1740-48 Fou governador militar de Galícia i, en 1766-71, virrei de Mèxic, on practicà una política illustrada n'expulsà els jesuïtes 1767 i organitzà les expedicions de Gaspar de Portolà i d’altres a Califòrnia Tornat a la península Ibèrica, fou capità general de València i Múrcia 1777-85 com a tal creà el consolat de mar i terra d’Alacant 1785 El 1891 fou publicat a Nantes un aplec de cartes familiars seves titulat Correspondance

Capità general de l’Església contra Francesco Sforza Ajudà Alfons i Frederic d’Aragó a recuperar Nàpols, i obtingué, per això, la senyoria de Bitonto Combaté a Àfrica contra el rei Bofario i el vencé Fou cap de l’exèrcit del rei Martí 1408 per a conquerir Sardenya Sufocà la rebellió de Siracusa 1448 i defensà Epir i Càrnia contra els turcs a favor de Carles, príncep de Càrnia, gendre seu Fou virrei de Nàpols i Sicília 1430-32, gran almirall del regne i conseller d’Alfons I de Nàpols

Fou capità general del regne de Granada i ambaixador a Roma Lloctinent general de València 1572-75, es preocupà pel règim intern de l’audiència, per l’administració de la justícia i a combatre contra els bandolers Virrei de Nàpols 1575-79, hagué de combatre el bandoler Marco Berardo, que s’havia erigit en rei de la Campània Per la seva política, s’enemistà amb el cardenal Granvela, antecessor seu en el càrrec, i amb el comandant general de les forces d’Itàlia, Joan d’Àustria, aleshores a Nàpols

Defensà Montevideo i Buenos Aires dels atacs anglesos i féu costat al virrei Liniers en la revolta del 1809 Participà en els fets de maig del 1810, declarà vacant el virregnat i convocà una Junta governativa de la qual fou nomenat president, però fou enderrocat pel general Pueyrredón Representant de l’ala conservadora, fou combatut pels radicals i hagué de fugir a Xile després de la derrota de Huaqui Rehabilitat pel congrés de Tucumán 1816, fou nomenat cap d’estat major i el 1821 es retirà a la vida privada

Fou conseller reial, camarlenc i governador general i lloctinent general del Regne de València 1458-69 Es casà amb Isabel de Mur, germana de Brianda de Mur muller del virrei de Sardenya Nicolau Carròs Fidel al rei en esclatar la guerra de la generalitat de Catalunya contra ell, lluità contra l’aixecament de l’infant Jaume d’Aragó, baró d’Arenós, partidari del príncep de Viana El 1461 portà pres a Xàtiva Juan de Beaumont y Curten , capità general del príncep Carles de Viana, amb qui compartí la presó

Després d’estudiar a Salamanca i d’obtenir una canongia a Sevilla, passà a formar part de la inquisició de Toledo fins el 1543, que fou destinat al Consell d’Índies poc després anà a Nova Espanya com a visitador del virrei, inquisidor apostòlic i promulgador de les “lleis noves” contra els comenderos 1544-47 De tornada a Espanya, ocupà les cancelleries de Granada 1557 i Valladolid 1559 i la presidència del Consell d’Índies 1564 el rei li atorgà els bisbats d’Osma 1567 i Plasència 1578

Vuitè comte d’Orpesa 1621, Marqués de Jarandilla i de Villar i comte consort d’Alcaudete En 1645-50 fou lloctinent de València durant el seu mandat hom celebrà la darrera cort general del Regne de València 1645 el 1647 hagué de fer cara a la terrible epidèmia de pesta que delmà el país El 1650 envià reforços a les tropes de Felip IV de Castella que assetjaven Tortosa, fet que contribuí a llur victòria Nomenat virrei de Sardenya 1650-51, pràcticament no exercí el càrrec, perquè fou nomenat ambaixador a Roma 1651

El seu rebesnet i cinquè duc, Francesco MCarafa i Carafa mort el 1642, fou virrei d’Aragó i de Nova Espanya i governador de Milà Acusat d’amistat amb França, fou reclòs al castell de Pinto, on morí, i poc després fou rehabilitat En morir el seu fill i successor sense fills, el rei el cedí 1654, amb grandesa d’Espanya, a Francisco de Moura-Corte-Real, tercer marquès de Castelo Rodrigo Passà als Pio i Savoia, prínceps de San Gregorio, als Valcárcel i als Falcó, barons de Benifaió