Resultats de la cerca

Príncep de Schwarzenberg Ambaixador d’Àustria a Rússia 1805-09 i a França 1809-12, on signà l’aliança entre França i Àustria 1811 Lluità en la campanya napoleònica de Rússia amb diferent sort Trencat el pacte austrofrancès 1813, lluità contra Napoleó I i fou vençut a Dresden agost del 1813 i vencedor a Leipzig octubre del 1813 Fou fet mariscal de camp 1813 i comandà l’exèrcit de l’Alt Rin

Començà la carrera política com a diputat socialdemòcrata 1917 Ministre de justícia 1932-33 i d’instrucció pública 1933-34, fou primer ministre després de l’assassinat de Dollfuss 1934 La seva política se centrà a combatre l’esquerra i defensar Àustria dels nazis, cosa que no aconseguí Berchtesgaden, 1938 Dimití 1938, fou detingut el mateix any i restà internat en un camp de concentració fins el 1945

Format a l’Acadèmia de Viena 1811 S'uní a Roma 1818 als natzarens natzarenisme Pintà dins l’estil de la Itàlia del primer cinquecento , que anà dotant d’una progressiva estilització Anunciació , Nationalgalerie de Berlín Fou director de l’Akademie der bildenden Künste de Dresden i del Zwinger Museum 1846-71 Les seves illustracions de la Bíblia foren difoses a la península Ibèrica pel litògraf Ramon Tarragó La Santa Biblia en imágenes , Barcelona 1887

Collaborà fins el 1797 en les revistes editades per Schiller i després amb el seu germà en la revista Athenäum 1798-1800 Fou secretari i company de viatges de Mme de Staël 1804-17 L’any següent fou professor d’història de l’art i de la literatura a Bonn Autor de diversos sonets i balades i del drama Jon 1803, contribuí poderosament a divulgar l’estètica romàntica, sobretot pel que fa referència a l’interès per llengües i cultures estrangeres S'interessà per la cultura índia i pel corrent històric de la ciència literària Inicià amb Tieck una traducció a l’alemany de…

Fou professor a les universitats de Marburg, Landshut i Berlín Com a ministre del govern prussià 1842-48 intervingué en la revisió del codi civil És considerat el fundador de l’escola històrica alemanya, que defensa l’origen popular del dret i dóna una gran importància a l’element consuetudinari Contribuí a la renovació dels estudis jurídics Especialista en dret romà, és autor de Geschichte des römischen Rechts im Mittelalter ‘Història del dret romà a l’edat mitjana’, 1815-31 i System des heutigen römischen Rechts ‘Sistema del dret romà actual’, 1840-49

Hegelià, es preocupà dels problemes estètics, que enfrontà d’una manera psicològica més que no pas metafísica Considerat irreligiós i no patriòtic, fou expulsat de la càtedra de Tübingen 1844, on tornà a professar 1866-77 després d’haver-ho fet dotze anys a Zuric En la seva doctrina destaquen els conceptes d’expressió estètica i d’endopatia Són obres seves Ästhetic oder Wissenschaft der Schönen ‘Estètica o ciència del bell’, sis volums, 1847-58 i Shakespeare-Vorträge ‘Conferències sobre Shakespeare’, sis volums, 1899-1905

Especialista en qüestions agràries, fou predecessor de les modernes teories de localització industrial En la seva obra principal, Der isolierte Staat in Beziehung auf Landwirtschaft und Nationalökonomie ‘L’estat aïllat respecte a l’agricultura i l’economia nacional’, 1826-63, s’interessà per les causes que determinen els millors conreus, bàsicament en funció de la distància al mercat Emprà per primera vegada el càlcul infinitesimal i formulà una teoria de la renda pròxima a la concepció ricardiana, i desenvolupà una anàlisi de la productivitat marginal

Creador de la denominació Triàsic per a l’estrat més baix del Mesozoic Dirigí l’explotació de les mines de sal de Friedrichshall, on desenvolupà processos innovadors

Fill de Johann Gottlieb Fichte, fou professor a Bonn 1840 i a Tübingen 1842 Defensà el teisme, d’antuvi especulatiu i, més tard, ètic Escriví, entre altres obres, Beiträge zur Characteristik der neueren Philosophie ‘Contribucions a les característiques de la filosofia moderna’, 1829, Grundzüge zum System der Philosophie ‘Trets fonamentals per al sistema de la filosofia’, 1833-46 i System der Ethik 1850-53

Consagrat bisbe coadjutor de Trèveris 1748, es dedicà a la investigació del passat d’aquesta ciutat Historia trevirensis diplomatica , 1750 i Prodromus historiae trevirensis , 1757 defensà tesis gallicanes que donaren origen al febronianisme i que li valgueren la condemna del Liber singularis