Resultats de la cerca
Es mostren 13087 resultats
Josep Maria Pujol i Artigas
Economia
Empresari.
Diplomat per IESE, el 1949 fundà amb Josep Maria Tarragó i Fabo l’empresa Pujol i Tarragó, S L, embrió de Ficosa Internacional , multinacional del sector de components per a l’automòbil, una de les empreses de capital català amb més presència a Europa, els EUA i Àsia, que a mitjan anys 2000 disposava de més de 700 patents actives, i de la qual és president El desembre del 1995 fou elegit president de SERNAUTO Associació espanyola de fabricants d’equips i components d’automoció President de la Fundació Familiar Catalana i del Patronat de la Universitat Internacional de Catalunya…
Josep Antoni Grífols i Roig
Economia
Medicina
Metge hematòleg i empresari.
Fill d’un metge homeòpata, es llicencià en medecina a la universitat de Barcelona i obtingué l’especialitat d’anàlisis clíniques, amplià estudis a Munic i es doctorà a Madrid amb una tesi sobre la reacció de Wasserman El 1909 fundà a Barcelona l’Institut Central d’Anàlisis, pioner de les anàlisis clíniques, bacteriològiques i químiques En 1928-29 patentà la flèbula d’anàlisis, aparell per a extraure mostres de sang per a l’anàlisi, i la flèbula de transfusions, per a efectuar transfusions indirectes, les primeres realitzades a l’estat espanyol El 1940 fundà amb els seus fills Josep…
Josep de Boneu i Pi
Història
Militar
Militar i polític.
Comte de la Coromina Contribuí a l’organització de les incursions de Josep Trinxera al Rosselló 1675 Lluità contra l’ocupació francesa durant les campanyes de Lluís XIV sobre Catalunya auxilià Girona 1684 i conquerí Morellàs 1692 Dos anys després cobrí, com a mestre de camp, la retirada de les tropes del marquès de Villena, derrotades pels francesos al Ter Participà en la defensa de Barcelona durant el setge del mariscal Vendôme 1697 En començar la guerra de Successió 1705 era governador de Tarragona i posà la ciutat al costat de la causa austriacista un any després, com a…
Josep Lluís Font i Martí
Cinematografia
Director.
Vida Després de cursar estudis de medicina i filosofia i lletres a Barcelona, es diplomà pel Centre Experimental de Cinematografia de Roma i completà la seva formació amb una estada a Nova York Dirigí els curts documentals Hombres y toros 1959, Fiesta en Pamplona 1959, Velázquez 1961, El rejón 1961 i Tierra de fuego 1962, tots produïts pels Estudis Balcázar també participà en el guió de Plácido 1961, Luis G Berlanga Tot seguit dirigí el seu únic llarg, Vida de familia 1963-64, que presenta influències antonionianes adquirides a Itàlia La baixa subvenció que rebé el film i la seva estrena…
Josep Miquel Sobrer i Barea
Literatura catalana
Filòleg i historiador de la literatura.
Es llicencià a la UB 1966, l’any 1968 es tralladà als Estats Units i es doctorà a la Universitat d’Oregon amb una tesi sobre la Crònica de Ramon Muntaner 1972 Fou professor a les universitats d’Oregon, Puget Sound, Michigan i, des del 1981, a la d’Indiana, d’on fou catedràtic 1992 De la seva primera etapa medievalista cal esmentar L’èpica de la realitatl’escriptura de Desclot i Muntaner 1978, La doble soledat d’Ausiàs March 1987 i La poesia dramàtica de Josep Maria de Sagarra 2011 Posteriorment s’especialitzà en la literatura catalana dels segles XIX iXX, sobre la qual tingué…
Josep Lluís Blasco i Estellés
Filosofia
Filòsof i polític.
Llicenciat en dret i doctor en filosofia a la Universitat de València, fou un dels principals introductors de la filosofia analítica als Països Catalans en el segle XX Inicialment adherit a la filosofia analítica del llenguatge ordinari, després esdevingué un comentarista agut de Quine, Wittgenstein, Kant i el positivisme lògic També destacà en l’àmbit polític el 1974 ingressà en el Partit Socialista d’Alliberament Nacional PSAN, formació que després abandonà i participà en la fundació de la Unitat del Poble Valencià UPV, la qual constituí el nucli del Bloc Nacionalista Valencià Fou…
Josep Cristòfor Sorni i Grau
Història
Polític republicà.
Advocat, milità inicialment en el partit progressista, des del 1835, i prengué una part activa en el moviment de 1840-43 El 1848 passà al partit democràtic i el 1854 fou elegit diputat a les corts constituents per València signà el manifest democràtic del 30 de novembre de 1854 contra la forma monàrquica de govern Després del 1856, amb Josep Anton Guerrero i Vicent Boix, participà activament en l’organització del republicanisme al País Valencià Pel setembre del 1868 era a Madrid i formà part de la seva junta revolucionària poc després fou elegit membre del comitè republicà…
Josep Lluís Galvarriato i Tintoré
Cinematografia
Distribuïdor, exhibidor i productor.
Vida Cap al 1960 i amb la collaboració del seu oncle Josep Maria Tintoré i Rovira, un dels caps de la Metro-Goldwyn-Mayer, creà Programación de Films Marítimos Profilmar, empresa que s’inicià subministrant títols en 16 mm a les companyies navilieres perquè es projectessin als vaixells La primera cinta en 35 mm que la casa distribuí a l’àrea de Catalunya, Aragó i Balears fou Furtivos 1975, José Luis Borau Parallelament, s’ocupà fins el 1969 de la representació de Brepi Films, distribuïdora madrilenya fundada el 1957 per José Brea i Emiliano Piedra Participà també en la producció d…
Josep Maria Blanco i Ibarz
Disseny i arts gràfiques
Dibuixant de còmics.
Començà a guanyar-se la vida amb ocupacions diverses i finalment com a empleat de banca, feina que compaginà amb la d’illustrador en revistes de còmics L’any 1951 fou contractat per la revista TBO , a la qual es vinculà fins al seu final La seva aportació més destacada fou la continuació, a partir del 1969, de la illustració de les vinyetes de La familia Ulises , sèrie creada per Marí Benejam , imitant-ne l’estil a la perfecció, historietes que no volgué signar mai Publicà també historietes d’altres personatges de la seva autoria, dels quals en destaca Los Kakikus 1963 Sovint signà amb el…
Josep Antoni González i Casanova
Literatura
Política
Dret
Polític, advocat i escriptor.
Estudià a Barcelona El 1967 guanyà la càtedra de dret polític de Santiago de Compostella i el 1971 passà a la Universitat de Barcelona, on fou catedràtic fins a la jubilació 2002, primer de teoria de l’estat a la Facultat d’Econòmiques, i posteriorment de dret constitucional a la Facultat de Dret Els anys 2003-06 fou síndic de greuges d’aquesta universitat Militant destacat de l’esquerra catalana, fou cofundador del Front Obrer de Catalunya 1962 i, en dissoldre’s aquest 1970 passà al PSC-Congrés , i al Partit dels Socialistes de Catalunya després En l’etapa legislativa de 1977-79 fou un dels…
,