Resultats de la cerca

Al segle XVII es perfila ja un art plenament afrancesat, que es manifesta en retratistes com Claude François, dit Frère Luc 1614-85 L’arquitectura religiosa, molt austera, s’enriquí al segle XVIII amb les talles, entre les quals sobresurten les dels membres de dues dinasties d’escultors els Levasseur, originaris de Normandia, el més important dels quals és Pierre Noël Levasseur 1690-1770, i els Baillargé, del Poitou, amb l’escultor, pintor i arquitecte François Baillargé 1678-1781 sobresurt també Philippe Lièbert 1732-1804 François Ranvoyzé 1739-1819 i Laurent Amyot 1764-1839…

Emília Sureda i Bimet Palma, Mallorca 1865 — 1904, poetessa, és autora d’una curta obra poètica, encara enquadrada dins els motlles romàntics, que fou recollida pòstumament al volum Poesies mallorquines 1905 A la seva mort, Joan Alcover li dedicà l’elegia Morí jove El seu germà Joan Sureda i Bimet Valldemossa, Mallorca 1873 — Palma, Mallorca 1947, colleccionista i mecenes, acollí al seu palau de la cartoixa de Valldemossa personalitats artístiques i culturals, com John Singer Sargent, lord Chamberlain, Santiago Rusiñol, Joaquim Sorolla, Joaquim Mir, Maurice Barrés, Màrius Verdaguer, Antoni…

Sis fulls de pergamí molt grans, avui partits per la meitat i adherits a set taules de fusta, de 64 per 25 cm en cinc d’elles per les dues cares, i en dues per una de sola, constitueixen el manuscrit especial 30 de la Biblioteca Nacional de París Estan catalogats com un manuscrit, però no formen un còdex convencional ni en tenen l’aspecte L’infant Joan, duc de Girona, al novembre del 1381 en va fer obsequi al rei Carles VI de França, cosí germà de la seva muller L’obra d’art fou guardada amb els llibres del tresor del Louvre, i d’aleshores ençà no ha estat apartada de la companyia dels…

Jaume I hi creà la parròquia de Santa Maria, però el 1300 Jaume II de Mallorca fundà la vila de Binissalem, damunt la veïna alqueria d’aquest nom, a la qual traslladà la parròquia el 1370 la casa rectoral, el 1406, encara que el nom de Rubines per a la vila es mantingué fins a mitjan s XVI Una imatge de la Mare de Déu de Rubines —sense tradició antiga— fou encomanada el 1964 al pintor Pau Lluís Fornés pel poeta Llorenç Moyà i Gilabert de la Portella per al seu oratori de Can Gilabert, per a la qual escriví uns goigs Jaume Vidal i Alcover, que musicà Guillem Llabrés i Torrens

Deixà la professió de pintor per a dedicar-se a un antic projecte de telègraf elèctric Amb el suport econòmic d’un seu exalumne d’art, Alfred Vail, construí el primer aparell i féu les primeres transmissions a distància el 4 de setembre de 1837, a Nova York El 1838 ideà el codi de senyals a base de punts i ratlles, conegut com a alfabet Morse La primera línia telegràfica, de Washington a Baltimore, no fou enllestida fins pel maig del 1844, a causa de les dificultats posades per l’antic servei de correus, que es considerava perjudicat L’invent de Morse fou perfeccionat…

Publicà els primers dibuixos, gravats al boix per Abadal, a la Guia satírica de Barcelona 1854, de MAngelon Collaborà a El Café 1859-61, El Cañón Rayado 1859-60, El Pájaro Verde 1860, Un Tros de Paper 1865-66, La Flaca 1869-73 i La Mosca 1882-84 On guanyà, però, popularitat —malgrat que signava rares vegades— fou a La Campana de Gràcia i a L’Esquella de la Torratxa , on publicà sense interrupció des del 1879 Satiritzà la majoria de polítics de la seva època, així com els personatges més coneguts de Barcelona Illustrà els Singlots poètics de Pitarra i altres obres populars Com a pintor destacà…

Net de l’escriptor Gonzalo Torrente Ballester i fill del pintor Juan Giralt, estudià filosofia a la Universidad Autónoma de Madrid El seu primer llibre fou un reculle de contes, Entiéndame 1995, i ja amb el segon, París 1999, aconseguí el premi Herralde Posteriorment publicà la novella curta Nada sucede solo 1999, premi Modest Furest i Roca, la novella Los seres felices 2005 i Tiempo de vida 2010, assaig sobre la relació amb el seu pare que l’any següent li valgué el Premio Nacional de Narrativa Collaborador del suplement cultural Babelia del diari El País , el 2011 publicà El…

Pierre Valenciennes 1660 — 1735 té escultures al palau de Nancy El seu fill François París 1688 — Lilla 1726 esculpí sants per a Saint-Sulpice, a París Jean —o Jacques — París 1701 — 1781, fill també de Pierre, anomenat Dumont le Romain , fou pintor de temes històrics i mitològics Edme París 1722 — 1775, fill de François, és autor del frontó de la casa de la moneda París El seu fill Jacques-Edne París 1761 — 1884 retratà Mirabeau i feu els relleus de la Colonne de Vendôme Augustin-Alexandre París 1801 — 1884, fill seu, escultor oficial, feu el Geni de la Llibertat de la Colonne…

El 1871 es llicencià en dret Vinculat a empreses financeres, presidí la Cambra de Comerç i Navegació de Barcelona i el Banc Hispanocolonial El papa Lleó XIII li concedí el marquesat de Robert 1888 i la reina regent el féu comte de Serra i Sant-Iscle 1891 Fou diputat per Torroella de Montgrí en 1891-92 i entre el 1901 i el 1907, que cessà en guanyar la Solidaritat Catalana i senador per Girona 1893-98 i vitalici des del 1907, any en què rebé el comtat de Torroella de Montgrí amb grandesa d’Espanya El seu germà, Agustí Robert i Surís Barcelona 1860 — 1913, pintor, treballà a Roma…

Format a Llotja, amb els Vallmitjana, i a París 1873-76, al taller de Carpeaux Es dedicà molt a la decoració d’interiors Com a escultor assolí força prestigi i es caracteritzà per un virtuosisme anecdotista molt de l’època, amb influència clara del seu mestre francès El 1890, obtingué primera medalla a Madrid per La violinista De la seva obra sobresurten el Gerro amb nens del parc de la Ciutadella de Barcelona, el relleu Barcelona rep les nacions 1887, Arc del Triomf, Barcelona, el monument a El Greco 1897 a Sitges i diverses obres de colleccionisme, estàtues i mausoleus El seu germà Antoni…