Resultats de la cerca

Aparegué com a literatura oral als XVIII, durant el període de pau de la dominació manxú sobre Mongòlia Produí una forta tradició folklòrica i diverses epopeies, entre les quals destaca la de l’heroi popular Mu-monto, relacionada amb el tema d’ultratomba Des del 1928 existeix com a literatura escrita

La forma més corrent fou a a8 b4 b8 c4 c8, etc Tingué una gran divulgació en la literatura catalana antiga, sobretot en la poesia narrativa i satírica, i sobrevisqué, a partir del s XVI, utilitzant els versos heptasíllabs al costat dels octosíllabs, fins als XIX, sobretot en la poesia popular

El nom predominà especialment com a designació de la corporació de Palma Mallorca fundada el 1409, i perdurà fins als XIX, bé que, des del decret de Nova Planta 1715, amb atribucions limitades A Barcelona i a València, a partir del 1758 i del 1763, reberen el nom de cos de comerç

Hom ja troba aquest nom als III, i indica que hom veu en aquesta primera oració comunitària un recull de la pregària de tots els presents Introduïda per una invitació “preguem”, era seguida, en l’antiga litúrgia, d’una motivació, tal com hom fa actualment en la pregària universal o del fidels

Aparegué a Bizanci com a derivació i ampliació del díptic, i restà sempre de mida petita i portàtil en l’art cristià oriental A Occident arribà a adquirir grans dimensions i constituí veritables retaules d’altars, i el seu millor moment fou el gòtic El seu ús perdurà fins als XV

La congregació, constituïda oficialment el 1618, fou aprovada per Urbà VIII el 1626 Des del 1952 l’orde forma una confederació de 193 convents Tingué una gran florida als XVIII, i la gran santa de l’orde fou Margarida Maria d'Alacoque , que estengué la devoció al Sagrat Cor de Jesús

Al s XIV 1379 pertanyia, per meitats, als Santjoan i als Santmartí Al començament del s XV ambdues meitats foren adquirides pels Safortesa, successors dels Burguès, que ja n'eren feudataris des del segle anterior Els Safortesa foren comtes de Santa Maria de Formiguera, un dels quals fou el famós el Comte Mal

Fill de Persèfone per obra de Zeus, de qui rep el símbol de la serp El seu culte, popular i assimilat al de Dionís, era esotèric, i el ritu d’iniciació comprenia una mort i una resurrecció i la unió simbòlica amb el déu Fou venerat a Roma als II aC

Sorgida a la Jònia asiàtica, tenia temàtica i característiques diverses guerrera, amorosa o fúnebre, les quals es mantingueren en passar al Peloponès segle VI aC La conrearen Tirteu, Mimnerm i altres, i d’una manera connatural hi apareixia l’element miticonarratiu o el gnòmic Amb els poetes romans Tibul, Properci i Ovidi prevalgué el to fúnebre i el nostàlgic hom hi troba també exemples d’elegies patriòtiques o gnòmiques En època medieval aquestes característiques temàtiques es mantingueren, però hom prescindí de la uniformitat mètrica Boccaccio — Elegia di Madonna Fiammetta , lament amorós…

El castell de Torena és esmentat ja l’any 980 Esdevingué el centre jurisdiccional de la vall d’Àssua, i donà nom al llinatge que senyorejà la vall Desaparegué als XV igual com el poble del mateix nom i fou substituït com a cap de la vall d’Àssua pel castell de Malavella