Resultats de la cerca

Des del 814 residí a la cort d’ací que la seva Vita Ludovici , bé que és una font de primera magnitud per a estudiar aquest regnat, tingui un to de panegíric El període historiat en aquesta obra abraça des del 769 fins al 840 El relat fins l’any 829 és menys original que la resta, i per a la redacció utilitzà informació d’altres autors, com el monjo Ademar La Vita conté precisions molt valuoses per a la història de la pre-Catalunya carolíngia

Rostany 785 – al 801 És el primer comte conegut d’aquest districte És probable que fos un magnat amb propietats a Septimània i que calgui identificar-lo amb un Rodestagnus el qual el juny de l’any 782, en representació de Carlemany, presidí un judici favorable a Daniel, arquebisbe de Narbona, a qui el comte Miró de Narbona havia pres unes viles del pagus narbonès Nomenat comte de Girona, segurament per Carlemany, durant l’ocupació de la ciutat, degué organitzar-ne la defensa i estimular el repoblament de les terres gironines i besaluenques A ell devia correspondre en una bona part la defensa…

És nucli d’una conurbació d’unes 390 000 persones Ciutat portuària important, té drassanes i indústries químiques, alimentàries i de la fabricació de mobles És també un centre turístic De petit poble es convertí en ciutat estratègica amb l’annexió a França, perquè Lluís XV en féu un centre militar, paper que s’incrementà als s XIX i XX, amb la installació de l’esquadra francesa de la Mediterrània Fou seu episcopal des del s VI fins a l’any 1790 Entre els seus monuments cal destacar l’església de Santa Maria Major s XVII-XVIII i la gran torre de la Mitra s XVI

El 1378 passà a Dalmau de Banyuls, senyor de Banyuls dels Aspres, per herència del seu nebot Ramon Sarroca El 1653 fou confiscada al seu net sisè Tomàs de Banyuls i d’Orís mort el 1657, senyor de Montferrer, i fou donada a Josep de Margarit, marquès d’Aguilar però després de la guerra fou retornada al seu fill legitimat Carles de Banyuls i Comte , al qual Lluís XIV la tornà a confiscar, el 1674 El 1694 fou concedida al germà de Carles, Francesc de Banyuls i Comte mort el 1695, segon marquès de Montferrer, els descendents del qual la tingueren fins a la Revolució Francesa

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, l’expresident Artur Mas, els alcaldes del Prat de Llobregat, Lluís Tejedor, de l’Hospitalet de Llobregat, Núria Marín, i de Barcelona, Ada Colau, i el secretari d’estat d’Infraestructures, Julio Gómez-Pomar, presideixen la inauguració del tram sud de la línia 9 Amb 19,6 quilòmetres i 15 estacions, entre la Zona Universitària i la T1 de l’aeroport, és la línia més llarga sense conductor d’Europa La construcció va començar el 2005, i el 2009 en va ser inaugurat el tram nord Sagrera-Can Zam Resta pendent el tram central Sagrera-Zona Universitària

L’escriptor Manuel Forcano pren possessió del càrrec de director de l’Institut Ramon Llull, que des del 2013 ocupava Àlex Susanna Aquest canvi va ser anunciat pel conseller de Cultura, Santi Vila, al febrer, juntament amb el nomenament de Pau Villòria com a secretari general de Cultura i Jusèp Boya com a director general d’Arxius, Biblioteques, Museus i Patrimoni En les altres dues direccions generals i en altres organismes hi ha continuïtat Lluís Puig a Cultura Popular, Ester Franquesa a Política Lingüística, Jordi Sellas a l’Institut Català de les Empreses Culturals i Laura Borràs…

Poc més de 3 mesos després de la sentència del Tribunal Suprem contra els líders independentistes pel referèndum de l’1 d’octubre de 2017 14 d’octubre de 2019, comença a l’Audiència Nacional el judici al major destituït Josep Lluís Trapero, aleshores màxim comandament dels Mossos d’Esquadra, i a Teresa Laplana, Pere Soler i Cèsar Puig, exalts càrrecs de la Conselleria d’Interior La fiscalia acusa Trapero, Soler i Puig de rebellió, delicte per al qual demana 11 anys de presó per a cadascun, i Laplana de sedició, per a qui demana quatre anys Presideixen la sala els magistrats Concepción Espejel…

El nom deriva del jaciment occità de Mas d’Azil Es caracteritza per la tendència microlítica de les peces de sílex, l’ús sovintejat d’os i de banya sobretot els arpons de banya de cérvol amples i plans, amb una o dues rengleres de dents i un forat a la base També són molt característics els palets o còdols pintats amb motius geomètrics Als Països Catalans han aparegut indicis d’Azilià a Serinyà Pla de l’Estany i potser a la balma de Sant Gregori de Falset Priorat segons Lluís Pericot també cal considerar Azilià un dels nivells de la cova de La Cocina a Dosaigües Foia de Bunyol

Emigrà a Puerto Rico i s’establí a Ponce 1833 El 1850 ja era considerat un ric comerciant d’aquesta ciutat Ocupà càrrecs municipals i el 1857 formà part, amb els catalans Lluís Becerra i Ramon Tarrats, de la comissió que establí el reglament de la Sociedad del Ferrocarril, per explotar una línia en el trajecte de Ponce a Santa Isabel de Coamo, amb extensió fins a Guayama El 1872 fou nomenat vicepresident del Centro Hispano-americano a Ponce Fou condecorat amb la Cruz de Carlos III 1854 i amb la d’Isabel la Católica 1870 Era cosí de Joan Prim i Prats , governador i capità general

Fundada per Hülegü, la dinastia adoptà el títol d’ilkan per a indicar la seva dependència efectiva fins el 1295, que els seus membres es feren musulmans del gran kan de Pequín L’enemistat amb els mamelucs i la tolerància que caracteritzà els primers ilkans possibilitaren relacions diplomàtiques estretes amb l’Europa cristiana, especialment amb la Santa Seu i Lluís IX de França El seu govern suposà una època de prosperitat econòmica i un gran desenvolupament cultural i artístic Dinastia dels ilkans Hülegü 1256-1265 Abaqa 1265-1282 Ahmad 1282-1284 Argun 1284-1291 Gaykhatu 1291-1295 Baydu 1295…