Resultats de la cerca

Establert als EUA des dels dos anys, fou un membre destacat de la segona generació de la Hudson River School, deixeble de Thomas Cole i un dels principals relleus del moviment pictòric paisatgista de la segona meitat del segle XIX als EUA Interessat també per la fotografia i el daguerreotip, les seves pintures imprimiren el fort sentit teatral i allegòric dels paisatgistes de l’època Dins la seva obra destaquen els cicles dedicats a les muntanyes Rocalloses L’empenta de l’impressionisme cap als darrers anys de la seva vida provocaren l’oblit de l’artista i la seva obra fins a la redescoberta…

Es llicencià en química a la Universitat Lliure de Berlín el 1968, es doctorà el 1971 a la Universitat Tècnica de Berlín Després d’un curs de postdoctorat a la univeristat de Notre Dame Indiana, EUA, obtingué l’habilitació per a exercir la docència en química física a la Universitat Lliure de Berlín 1976, i l’any següent fou admès com a professor associat de física química a l’Escola Politècnica de Lausana, on des del 1981 és catedràtic i director del laboratori de fotònica i interfície, i de l’Institut de Química Física del qual ha estat també director 1980-82 i 1998-2000 i cap del…

Arran del creixent antisemitisme a Alemanya, el 1933 fugí a França, on estudià a la Universitat de la Sorbona El 1941 passà als EUA i el 1944 es doctorà a la Universitat de Columbia Fou professor de la Universitat de Nova York i en 1974-75 fou president de ldAmerican Sociological Association Format en un ambient on predomina el funcionalisme estructural féu una crítica original a la noció de funció A The Functions of Social Conflict 1956 es distancia del model de l’harmonia i l’equilibri, que considera inadequat, i intenta comprendre els problemes polítics i socials actuals amb una concepció…

A nou anys anà a viure a Berlín, on de manera autodidàctica absorbí la llengua i la cultura alemanyes, sobre les quals arribà a tenir un domini excepcional Vetat per les lleis racials del Tercer Reich que prohibien als jueus ingressar a la universitat, l’any 1938 fou deportat al gueto de Varsòvia, on des de l’ocupació nazi fou forçat a fer de traductor dels ocupants nazis i fou testimoni directe de l’extermini planificat contra els jueus L’any 1943 aconseguí escapar-ne i visqué amagat fins a la fi de la Segona Guerra Mundial Posterioment ingressà al Partit Comunista Polonès i…

Estudià a la Musikhochschule de Frankfurt, i després amplià la seva formació amb Wolfgang Fortner a Friburg El curs 1963-64 estigué becat a la Villa Massimo de Roma per a estudiar direcció d’orquestra amb Bernd Alois Zimmermann Posteriorment, ocupà diversos càrrecs com a director a les orquestres de les òperes de Bonn 1964-68, Kiel 1969-71, Saarbrücken 1971-84, Hamburg 1984-87 i Hilversum 1987-90 Exercí també la docència a la Musikhochschule de Frankfurt i collaborà en la difusió de les obres contemporànies al capdavant tant d’orquestres com de grups especialitzats De la seva producció,…

Treballà en la construcció del Castell de Praga del 1487 al 1511, on féu la Sala de Ladislau, l’espai interior més vast de l’Europa central 62 m × 15 m × 13 m, amb volta de nervis dinàmics Influí en l’arquitectura de Saxònia i Lusàcia

Residí a Europa, on fou professor al Bauhaus 1919-31, fins a l’arribada del nazisme Amb un estil propi i una gran riquesa de color conreà un cubisme fantasista i arquitectònic que influí sobre Gropius

Estudià a Harvard 1903-06 a Wisconsin fou ajudant d’Eduard Prokosch, que l’orientà cap a la lingüística Es doctorà a Chicago 1909 i completà estudis a Alemanya amb Eduard Leskien i Karl Brugmann 1913-14 Ensenyà germanística i lingüística general, sobretot a Chicago 1927-40 i a Yale 1940-49 La seva gran realització és el treball sobre les llengües algonquines Tant en aquest ordre com en el de la descripció sincrònica, Bloomfield obrí horitzonts nous i anticipà moltes direccions de la fonologia generativotransformacional més recent La seva obra més influent ha estat el llibre…

Estudià a l’Escola Superior Tècnica de Munic, i el 1936 emigrà als EUA Professor de bioquímica de les universitats de Chicago 1946-50 i de Harvard 1954-82, és autor de treballs bàsics sobre el metabolisme dels lípids i del colesterol, pels quals li fou concedit, juntament amb Theodor Lynen, el premi Nobel de medicina l’any 1964

Afirmà la possibilitat de la metafísica radicada en la natura de l’home La fonamentació psicològica de la metafísica es transformà finalment en una especulació logicoontològica a la manera de Hegel La seva obra principal és Grundriss der ersten Logik ‘Esbós de la lògica primera’, 1800