Resultats de la cerca

Formà part de la capella musical de la cort polonesa del rei Segismund August a Cracòvia entre el 1545 i el 1563, primer com a cantor i després com a instrumentista El 1566 tornà a la seva ciutat natal, on ocupà càrrecs civils i judicials Més tard desenvolupà tasques com a músic professional al servei d’alguns personatges poderosos de Cracòvia, i possiblement també a la ciutat de Jazlowiec La seva obra principal, i l’única coneguda, és la collecció de 150 arranjaments a quatre veus dels salms en traducció del poeta Jan Kochanowski Melodiae na Psalterz polski przez 'Melodia per al Saltiri…

S’inicià en la música amb el seu pare, BF Zinck, i finalitzà els seus estudis a Hamburg També rebé classes de CPE Bach, a qui sempre tingué com a model El 1777 ocupà el carrec de primer flautista en l’orquestra de la cort de Ludwigslust El 1787 es traslladà a Copenhaguen, on treballà com a pedagog, teclista acompanyant de la Kongelige Kapel i organista de la Vor Frelsers Kirke El 1783 publicà sis sonates per a teclat a Hamburg i Leipzig que obtingueren certa popularitat i una important collecció de lieder en quatre volums -apareguts entre el 1791 i el 1793- en llengua alemanya i…

Fill de pare alemany i mare alsaciana, rebé una completíssima formació cultural en els més diversos camps Demostrà un talent especial tant per a la música com per a la pintura, activitats a les quals es dedicà professionalment Estudià música a Lisboa amb A Soares, O de la Cinna i E Vieira, i el 1868 es traslladà a Nuremberg, on continuà els seus estudis És considerat el fundador de l’òpera nacional portuguesa gràcies a les seves obres Dona Branca 1888, Irene 1893 i Serrana 1899, essent aquesta darrera la primera òpera en llengua portuguesa La seva producció representà un dels…

Vida i obra D’àmplia formació humanista, fou des del 1948 el director de la Biblioteca Pública Municipal de Carcaixent, on desenvolupà una important tasca cultural Mantingué bones relacions amb l’arabista Julià Ribera i Tarragó, i amb altres estudiosos com Francesc Fogués Juan, JE Martínez i Ferrando, Felip Mateu i Llopis i Desamparados Pérez Pérez El 1971 participà en el Primer Congrés d’Història del País Valencià i, posteriorment, el 1979, fou membre fundador d’Acció Cultural del País Valencià La seva obra, moderna i rigorosa, es compon de més de 80 articles de temes locals i comarcals…

Consularis governador de la Ligúria i de l’Emília, residí a Milà A la mort del bisbe Auxenci el poble de Milà l’aclamà com a successor Consagrat bisbe el 374, lluità contra l’heretgia arriana S’enfrontà a l’emperador i imposà una penitència pública a Teodosi per la matança de Tessalònica Grècia Escriví moltes obres exegètiques, ascètiques i dogmàtiques Fou creador i difusor d’himnes en llengua llatina, tres dels quals foren incorporats a la litúrgia romana Aeterne rerum conditor , Splendor paternae gloriae i Aeterni Christi munera , peces estròfiques regulars estrofes de quatre…

El president, James Michel, va ser reelegit en el càrrec per tercer cop en obtenir tan sols 193 vots més que el seu rival, Wavel Ramkalawan, en la segona volta de les eleccions, celebrades a mitjan desembre Michel, candidat del Lepep el poble, en llengua crioll, va aconseguir el 50,15% dels vots mentre que Ramkalawan, del Partit Nacional de Seychelles SNP, el 49,85% Va ser el resultat més ajustat que s'ha produït mai en les presidencials de l'arxipèlag En la primera volta, Michel havia obtingut el 47%, 12 punts més que Ramkalawan En tercer lloc va quedar Patrick Pillay, que havia…

La idea de la seva fundació sorgí segurament de Mateu Obrador i Bennàssar i de Josep Lluís Pons i Gallarza, que la dirigí intellectualment, i hi collaboraren, entre molts altres escriptors mallorquins del moment, Josep Taronjí —que hi publicà uns interessantíssims articles sobre la unitat de la llengua catalana—, Bartomeu Ferrà, Tomàs Forteza, etc Explícitament allunyada de qualsevol discussió política, inclogué —ultra les més nombroses sobre literatura— collaboracions de caire científic divulgatiu, sovint a càrrec de Pere d’A Peña Manuel Milà i Fontanals hi collaborà, també, en…

Advocat conegut per la seva defensa dels béns eclesiàstics, es féu sacerdot en ésser-li ofert un càrrec eclesiàstic a Santander Fou canonge d’Ourense i de Santiago 1806 i membre de la Junta de Govern de Santiago durant la guerra contra Napoleó Diputat a les corts de Cadis, escriví la Carta Misiva contra Bartolomé José Gallardo , per la qual fou condemnat Restaurat el règim absolutista, atacà les corts de Cadis en una requisitòria de vint-i-un punts El 1815 fou nomenat bisbe de Tortosa les seves pastorals condemnaven les idees liberals i també les de la Illustració defensà l’ús de la …

Estudià al seminari de Vic i el 1844 entrà a la Companyia de Jesús, en la qual destacà com a orador sagrat Fou membre i president honorari 1864 del Círcol Literari de Vic Fou un dels precursors de la Renaixença Poemes seus aparegueren en algunes publicacions de l’època, com Eco de la Montaña  1965, i el 1858 Antoni de Bofarull n’inclogué quatre a Los trobadors nous una versió de La destrucció de Sennaquerib de Byron i tres d’originals, entre els quals destaca A la pàtria, després de llarga aussència Publicà una Oda a Balmes en llengua castellana 1865 Bibliografia Salarich i…

Catedràtic a la Universitat d’Oviedo des del 1951 fins a la jubilació i lector en 1946-48 a Berna i a Basilea, és autor de diversos treballs sobre llengua medieval La publicació de Fonología española 1950 i Gramática estructural 1951 el convertí en l’introductor i el principal divulgador a l’Estat espanyol dels mètodes de la fonologia estructural i, en general, de l’estructuralisme Fou també un dels primers lingüistes que analitzaren la fonologia catalana Publicà, entre altres Estudios de gramática funcional del español 1972, La poesía de Blas de Otero 1973, Ensayos y estudios literarios 1976…