Resultats de la cerca
Es mostren 18635 resultats
Francisco Antonio de la Portilla
Cristianisme
Religiós observant de la província de Cantàbria.
Era procurador general del seu orde a Roma quan fou nomenat bisbe de Mallorca, el 1702 Es distingí per la seva adhesió a Felip V i intentà d’evitar que el poble s’alcés el 1706 Per aquest motiu fou desterrat a Barcelona pel comte de Savellà
Acisclo Moya de Contreras
Cristianisme
Bisbe de Vic (1554-64) i electe de València.
Llicenciat en ambdós drets i inquisidor general d’Aragó Bisbe, feu una visita pastoral molt minuciosa a tota la diòcesi Assistí al concili de Trento acompanyat del teòleg Pedro Mercado Enlairat a la seu de València, morí a Montserrat quan es dirigia a la nova seu
batalla de La Albuera
Història
Militar
Combat en el qual les forces hispanobritanolusitanes de Blake, Castaños, Carlos de España i Beresford venceren les franceses de Soult, durant la guerra contra Napoleó (16 de maig de 1811).
Els francesos es disposaven a socórrer Badajoz, assetjada pels aliats, quan l’exèrcit de Blake els atacà al llogaret de La Albuera, prop de Badajoz Després d’una batalla amb més de 13 000 baixes, els francesos es retiraren, però encara impediren la presa de Badajoz
pila
Heràldica
Peça ordinària consistent en un llarg triangle, la base del qual ocupa dos terços de la vora superior de l’escut i que baixa en angle agut cap a la vora inferior però sense arribar-hi.
N'hi pot haver més d’una, i en aquest cas es pinten més estretes Hom parla de pila en banda o pila en barra quan és collocada a l’angle destre o al sinistre del cap, en la direcció de la banda o de la barra
sagrament de calúmnia
Dret català
Jurament que, al començament d’un procés, havien de fer tant el qui movia un plet civil o causa criminal com el demandat o querellant, assegurant que consideraven la causa justa, que no adduirien fets ni proves falsos i que no mourien qüestions dilatòries inútils.
Regulat per l’usatge Quoniam ex conquestione segles XII-XIII, Jaume I el declarà obligatori el 1251 Ni el fisc ni els senyors quan pledejaven contra un vassall no estaven obligats a fer-lo, i els clergues no el podien fer sense llicència de llur prelat
grausí
Lingüística i sociolingüística
Dialecte de transició entre el català i l’aragonès, parlat al sector sud-occidental de l’antic comtat de Ribagorça, al voltant de la vila de Graus, molt relacionat amb els parlars catalans de la Ribagorça (benasquès, ribagorçà).
Els trets catalans d’aquest parlar s’han anat perdent a poc a poc des del s XVI —quan encara el català era llengua de cultura en aquesta zona—, i la mateixa vitalitat del dialecte ha minvat a la vila des del començament del s XX
fracció ordinària
Matemàtiques
Fracció n/m on n i m són nombres enters.
Una fracció ordinària té, segons els casos, significats diferents així, per exemple, la fracció 3/4 pot significar 34 i també la relació 3 és a 4 Quan hom parla dels 3/4 d’una cosa vol dir que considera dividida aquesta cosa en quatre parts i n'agafa tres
desmonetització
Economia
Abandó de l’ús d’un metall en el sistema monetari.
Històricament el cas més important de desmonetització fou el de l’argent al s XIX, quan hi havia el sistema monetari bimetàllic or i argent i llibertat d’encunyació la moneda d’argent perdé valor i disminuí la demanda d’aquest metall per a encunyacions monetàries
refredat
Patologia humana
Afecció catarral de les vies respiratòries altes, de natura vírica, bacteriana o al·lèrgica, afavorida per efecte del fred o de la humitat.
Afecta una o més mucoses i es caracteritza especialment per la fluxió o destillació que ataca el nas, la boca o el pit Produeix una hipertèrmia moderada, esgarrifances i un malestar general Quan és de natura vírica, en la majoria dels casos és causat per un rinovirus
tromba
Meteorologia
Núvol en forma d’embut, ordinàriament de 6 a 10 m de diàmetre i de 60 a 120 m d’alçària, que a vegades es forma a la part inferior d’un nimbe molt baix.
Molt semblant al tornado, bé que de menor grandària i potència, és animat d’un fort moviment rotatori, sol durar de deu minuts a mitja hora i arremolina tot allò que troba Quan es forma a mar o a plom d’un llac hom l’anomena mànega