Resultats de la cerca
Es mostren 5764 resultats
Llauró
Municipi
Municipi del Rosselló, situat a la dreta de la riera del Mener.
L’església parroquial, romànica, és emmerletada en un dels costats als XI era del monestir d’Arles passà, successivament, el 1139 al capítol d’Elna, el 1163 al monestir del Camp i el 1273 a la senyoria de l’infant Jaume Al nord del poble hi ha el dolmen anomenat la Cabana del Moro
sabatisme
Cristianisme
Tendència judaïtzant, pròpia de nombroses sectes postreformades, a tornar a posar en vigor l’observança del sàbat, per un literalisme bíblic.
Sabatistes moravians foren ja combatuts per Luter N'hi hagué també entre els anabaptistes d’Anglaterra 1631 i entre els unitaristes de Transsilvània s XVII Als XIX aparegué a Anglaterra la secta dels Nous israelites i, a Rússia, els subbotniki ‘homes del dissabte’ Els més coneguts són els adventistes del setè dia adventista
Gonder
Ciutat
Capital de la regió homònima, Etiòpia.
Inicià el desenvolupament en esdevenir capital, als XVII Fou saquejada en el decurs de freqüents guerres civils, i en traslladar Teodor II la capitalitat a Magdala perdé la seva esplendor, bé que conservà alguns monuments importants, com el palau de Massih Seged, el castell de Fasiladas i diverses esglésies, dels ss XVII i XVIII
morlà
Numismàtica i sigil·lografia
Diner de billó encunyat a la seca de Morlàs o Morlasas, castell prop de Pau, a Bearn.
Els diners morlans, a nom de Cèntul I, foren encunyats des del 819 fins a mitjan s XIII, i llurs emissions circularen abundosament per les regions pirinenques de la península Ibèrica A Aragó, foren importades pels gascons al s XII A Catalunya, documents barcelonesos del 1457 recullen la prohibició de circulació de la moneda morlanesa
Diadumen
Escultura de bronze de Policlet feta vers el 430 aC i considerada, després del Dorífor, com la segona versió del seu cànon de proporcions de la figura humana.
No se'n conserva l’original i hom es pot fer càrrec del seu aspecte per una àmplia sèrie de còpies romanes de marbre, de les quals la més pura, en opinió dels crítics, és la conservada al Museo del Prado, restaurada als XVIII, amb poc encert, donant-li la figura d’un arquer
Calendari del Pagès

Calendari del Pagès: portada del primer número
© Fototeca.cat
Publicacions periòdiques
Publicació anual de l’Institut Agrícola Català de Sant Isidre, editat des del 1856.
Publicat en català fins el 1940, tingué una gran influència a les zones rurals, on als XIX no arribava gairebé cap altra publicació catalana Al costat d’indicacions pràctiques sobre la sembra, la collita, les previsions meteorològiques, etc, hom hi troba articles de tècnica agrícola, texts legals i composicions literàries sobre temes rurals
shōgun
Història
Títol que portaren els dictadors militars que governaren el Japó des del 1192 al 1867.
Als VIII designava els caps militars de les campanyes contra els ainus, però quan Minamoto no Yoritomo obtingué l’hegemonia 1192, el shōgun esdevingué el sobirà de fet, amb caràcter hereditari, i presidí el bakufu, mentre l’emperador retenia la sobirania formal Hi hagué tres dinasties shōgunals els Minamoto, els Ashikaga i els Tokugawa
artilleria
Militar
Arma dels exèrcits de terra que té com a funció missions ofensives, de suport amb foc de les accions de la infanteria, i la defensa antiaèria i de les costes.
L’artilleria no fou constituïda com a arma o cos amb personalitat pròpia fins als XVII, amb la fundació 1671 a França, per part de Lluís XIV, del primer cos permanent especialitzat Felip V introduí la nova organització a l’exèrcit castellà a partir del 1710 amb la creació del regiment reial d’artilleria
Luigi Ricci
Música
Compositor italià.
Assolí fama com a operista, especialment amb Chiara di Rosenberg Milà 1831, a Barcelona el 1832, Le nozze di Figaro 1838 i diverses altres en collaboració amb el seu germà Federico Ricci Nàpols 1809 — Conegliano 1877, com Crispino e la comare 1850, de gran èxit als XIX i que ha estat enregistrada en discs
Johan Falkberget
Literatura noruega
Escriptor noruec.
Miner, participà en les lluites sindicals i polítiques, com a treballador i més tard com a escriptor Bør Børson 1920, sobre la immigració camperola a la ciutat industrial, Den fjerde nattevakt ‘La quarta vigília’, 1923, Christianus Sextus 1927, testimoni de l’ambient miner al s XVIII, i Nattens brød ‘El pa de la nit’, 1940