Resultats de la cerca
Es mostren 9508 resultats
La flora i el poblament vegetal dels deserts i subdeserts càlids
Els orígens i la diversitat de la flora dels deserts i els subdeserts càlids Hom pot demanar-se si existeix, a escala global, una flora específica dels deserts i els subdeserts, i si hi ha uns determinats grups taxonòmics de plantes limitats a aquests ambients, però la realitat és que no La flora dels deserts i els subdeserts és formada per elements certament especialitzats, però procedents de les grans regions florístiques on es troben La multiplicitat dels orígens La flora mediterrània dóna el fonamental del poblament vegetal dels deserts i els subdeserts ‘mediterranis’ Sàhara septentrional…
central hidroelèctrica de Seròs

Postal dels generadors de la central hidroelèctrica de Seròs
© Fototeca.cat
Central hidroelèctrica situada al municipi d’Aitona (Segrià).
Aprofita l’aigua del Segre a través del canal de Seròs , el qual té la presa al N de la ciutat de Lleida i un curs de 27 km a través de la riba esquerra del riu és regulat pel pantà d’Utxesa o de Secà Fou una de les primeres obres hidroelèctriques dutes a terme 1914 per la Barcelona Traction després FECSA Produeix anualment una mitjana de 205 milions de kWh
Pomèro
Vall
Alta vall de la Vall d’Aran, del municipi de Viella, afluent de capçalera, per l’esquerra, del Joèu.
Davalla des del port de la Picada, límit amb la vall de Benasc Alta Ribagorça, i a 1860 m alt, sota el pic de Pomèro 2485 m alt, contrafort septentrional de la tuca Blanca que amaga prop del cim el petit estany de Pomèro , hi ha el güell de Pomèro , on ressorgeix part de l’aigua procedent de la conca de l’Éssera que veu la llum, principalment, al més baix güell del Joèu
Parnàs
Massís
Massís muntanyós de la Grècia central, al N del golf de Corint i en els límits dels nomoí de la Fòcida, l’Èlide i la Ftiòtida.
Constituït per una gran massa calcària amb cims superiors als 2 400 m Conté jaciments de bauxita Accessible des de Delfos i particularment des d’Aràkhova, gràcies a la nova estació d’esquí A l’antiguitat la muntanya estigué consagrada a Apollo i Dionís, i, com a seu de les muses, esdevingué símbol de la poesia, materialitzat en l’aigua que, davallant dels seus cims, era recollida a Delfos a la font de Castàlia
Winnipeg
Riu
Riu del Canadà, emissari del llac de Woods.
El seu curs segueix la frontera amb els EUA, en direcció NW durant uns 300 km, i drena, amb tots els seus afluents, una superfície de 126 000 km 2 , fins a desembocar al llac Winnipeg L’abundància de ràpids i de salts d’aigua el fa impropi per a la navegació, però és molt aprofitat per a la producció d’energia hidroelèctrica, que satisfà una bona part de les necessitats de Manitoba
Gil

L’església parroquial de la Immaculada de Gil (Pallars Sobirà)
© Fototeca.cat
Poble
Poble (1.161 m alt.) del municipi d’Alt Àneu (Pallars Sobirà), situat a banda i banda de la Noguera Pallaresa, a la confluència amb el riu d’Airoto.
L’església parroquial de la Immaculada segle XVIII és en una illa entre dos braços del riu El 2014 fou declarada bé cultural d’interès nacional Aigua avall del riu hi ha l’església de l’antic monestir de Sant Joan de Gil , romànica Fou municipi independent fins el 1970 L’antic terme comprenia, a més, els pobles d’Alòs d’Àneu i d’Àrreu Actualment és una entitat local menor amb junta administrativa pròpia
Coma-ruga

Coma-ruga, vista des del mar
© Fototeca.cat
Barri
Barri marítim del municipi del Vendrell (Baix Penedès), sorgit a la platja de Coma-ruga, que s’estén a ponent de les platges de Calafell i de Sant Salvador i que és continuada per la platja de Francàs fins al promontori de Berà (Tarragona).
Era una antiga zona pantanosa estany de Coma-ruga , estany de Francàs, propietat del municipi del Vendrell tot i no pertànyer al seu terme fins a època recent, amb deus d’aigua mineromedicinal, explotades al començament del segle XX per dos establiments balnearis banys de Coma-ruga els quals donaren lloc a la formació d’un nucli d’estiueig, molt desenvolupat a partir de 1950-60 El 1981 hi fou inaugurat un port esportiu
energia mareomotriu
Construcció i obres públiques
Tecnologia energètica
Energia
Tipus d’energia renovable que és fonamentada en l’oscil·lació del nivell del mar en forma aproximadament sinusoidal a causa de les marees.
L’oscillació és cíclica de 12,4 hores de durada, l’amplitud de cresta a cresta és màxima en els estuaris on la marea entra en ressonància Si es tanca l’estuari mitjançant un dic, la diferència de nivells que ocasiona la marea, fa passar aigua del mar a l’embassament a través d’unes comportes i d’aquest al mar a través dels canals d’alimentació del grup de turbines de la central mareomotriu
rodamina B
Química
Derivat N,N,N’,N´-tetraetílic de la rodamina.
Es presenta en forma de cristalls verds o pólvores d’un color vermell violeta, solubles en alcohol, èter i aigua amb formació de solucions vermelles blavoses, d’intensa fluorescència Té un punt de fusió de 165°C, i hom l’obté per escalfament del m -dietilaminofenol amb anhídrid ftàlic És emprada principalment com a colorant vermell per a paper i, en anàlisi química, per a la identificació i determinació de diferents metalls pesants
aparell ozonitzador

Aparell ozonitzador horizontal: el dielèctric (tub de vidre) evita que la descàrrega entre elèctrodes sigui d’arc o de guspira, cosa que des compondria l’ozó
© f
Química
Aparell que consisteix en una cambra, convenientment aïllada, per la qual circula aire o oxigen i en la qual es produeixen descàrregues de corrent altern d’alt voltatge entre dos elèctrodes.
L’espai de descàrrega ha d’ésser refrigerat per a obtenir concentracions apreciables d’ozó, puix que la calor el descompon L’ozó produït és desplaçat de l’ozonitzador pel mateix corrent d’aire que hom ozonitza D’aquesta manera, hom pot arribar a concentracions de l’ordre del 10% d’ozó en oxigen Els ozonitzadors són emprats per a l’esterilització d’aigua o d’aliments i per a desodoritzar l’atmosfera