Resultats de la cerca
Es mostren 7093 resultats
Vicent Cantos i Figuerola
Política
Polític.
Estudià dret a la Universitat de València, i fou registrador de la propietat Milità de jove al partit liberal de Canalejas i, posteriorment, al radical de Lerroux Per a l’un i per a l’altre fou diputat a corts representant el districte de Llucena Alcalatén, en totes les eleccions posteriors al 1905 Fou ministre del justícia en dos governs Lerroux del 1934 i del 1935
Climent de Cabrera
Història
Fill il·legítim de Bernat Joan de Cabrera.
Durant l’alçament de Catalunya contra Joan II, el 1462, prengué partit a favor del rei, i quan el seu pare caigué presoner a Hostalric continuà lluitant des de la muntanya collaborant amb Francesc de Verntallat Joan II li cedí la casa de Juvinyà amb els seus drets, termes i jurisdiccions 1463 Defensà, sense èxit, el patrimoni de la família de Cabrera, desfeta per la guerra
Nicholas Murray Butler
Educació
Filosofia
Sociologia
Filòsof, sociòleg i pedagog nord-americà.
Fou professor i rector de la Columbia University, de Nova York 1901-45 Edità Educational Review 1891, i escriví The Meaning of Education 1898, Education in the United States 1910 i The Path to Peace 1930 Milità activament en el partit republicà i presidí l’American Academy of Arts and Letters 1928-41 Li fou concedit el premi Nobel de la pau el 1931
Josep Reus i Garcia
Història
Periodisme
Política
Periodista i polític.
Collaborà en el diccionari geogràfic de Pascual Madoz Progressista, prengué part activa en la política del seu partit 1843-56 i fou diputat a corts Fou un dels fundadors de la Revista de legislación y jurisprudencia i publicà Manual de desamortización civil y eclesiástica 1856 i altres estudis jurídics Fundà una editorial amb el seu nom, que s’ha especialitzat en obres de dret
Ambrogio Boccanegra
Història
Almirall de Castella.
Fill de l’almirall Egidio Boccanegra, amb el qual segurament arribà a Castella 1341 Comandà una de les galeres de Pere I de Castella contra Barcelona 1359 Passà al partit del futur Enric II, que el nomenà almirall Enviat al capdavant d’una flota al setge de La Rochelle, ocupada pels anglesos, derrotà l’esquadra anglesa comandada pel comte de Pembroke, el qual féu presoner 1372
Abubakar Tafawa Balewa Alhaji
Història
Política
Polític nigerià.
Collaborà amb l’administració britànica i influí en l’adopció de la fórmula federal per a l’organització del seu país Fou vicepresident del congrés del Poble del Nord, el partit més influent de Nigèria Fou primer ministre des del 1957, i amb la independència de Nigèria 1960 fou elegit primer ministre de la federació 1961-66 Participà en l’organització de l’OUA Morí assassinat
Marie-Anne La Trémoille
Història
Aristòcrata francesa, coneguda com a princesa dels Ursins pel seu segon matrimoni (1675) amb el príncep Flavio degli Orsini, duc de Bracciano.
Nomenada 1701 cambrera major de Maria Lluïsa Gabriela de Savoia, primera esposa de Felip V d’Espanya, fou la principal representant del partit francès a la cort espanyola Després dels tractats d’Utrecht-Rastadt 1713-14 la seva influència restà debilitada, especialment en morir la reina Desterrada per la nova muller del rei, Isabel de Parma, el 1716 deixà les activitats polítiques i es retirà a Roma
Juan Bravo Murillo
Història
Polític castellà.
Afiliat al partit moderat, el 1837 fou diputat i el 1847 ministre de gràcia i justícia Participà en molts dels governs Narváez, i des del ministeri de finances intentà d’anivellar el pressupost i de posar ordre en el deute públic Negocià el concordat del 1853 amb la Santa Seu Intentà d’imposar una nova constitució de signe ultraconservador, fet que motivà la seva sortida del govern
Trygve Martin Bratteli
Història
Política
Polític noruec.
El 1928 s’afilià a la joventut laborista i, més tard, en fou secretari 1934-40 Durant la Segona Guerra Mundial els alemanys l’empresonaren Vicepresident 1945-65 i president 1965-75 del partit laborista, ocupà el ministeri de finances 1951-55 i 1956-60 i el de comunicacions 1960-64 Fou primer ministre 1971-72 i 1973-76 i és autor de llibres de tema polític
orleanisme
Història
Corrent polític sorgit a França sota la Restauració i aglutinat entorn de Felip Igualtat.
Basat en principis no legitimistes sinó ideològics —antiabsolutisme, fi de les ingerències estrangeres—, corresponia als interessos i sentiments de la burgesia financera i industrial El règim polític és fruit d’un pacte, i la seva legitimitat li és donada per la voluntat del poble, identificat amb les elits educades i benestants Passat el 1848, esdevingué un partit d’ordre que mai més no retrobà el seu dinamisme