Resultats de la cerca
Es mostren 4947 resultats
Belianes
Belianes
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Urgell, al límit amb les Garrigues, en una plana drenada pel riu Corb.
Situació i presentació Es troba al curs final de la vall del Riu Corb, en contacte amb el Pla d’Urgell Té una forma sensiblement poligonal amb una llenca rectangular que s’endinsa dins el terme de Bellpuig Limita al N amb els termes de Vilanova de Bellpuig Pla d’Urgell i Bellpuig, a l’E amb Sant Martí de Riucorb i per un punt amb Preixana, al S amb Maldà i al SW i l’W amb Arbeca Garrigues El territori davalla suaument de S a N vers les terres planes de l’Urgell amb altures que oscillen des dels 373 m als 220 m Només unes partides de la part meridional tenen desnivells i petits serrats…
Les endomicètides: llevats esporògens
El cicle vital dels llevats esporògens endomicètides transcorre en medis principalment aquosos, però sempre molt rics en aliment El dibuix en mostra l’exemple concret de Dipodascus uninucleatus , una espècie d’estructura simple, bàsicament miceliar Hom hi ha indicat en color blanc les fases haploides i en taronja les diploides 1 Ascóspora germinant, amb el tub de germinació 2 hifa vegetativa 3a-3f formació i fusió dels gametangis, amb la juxtaposició 3a , desaparició de la paret cellular entre els gametangis plasmogàmia, 3b , fusió nuclear cariogàmia,…
Els fongs i els líquens en el conjunt dels éssers vius
El vastíssim món dels fongs pot ésser exemplificat de diferents maneres una flota d’alzinois Armillariella mellea pot illustrar molt bé aquests organismes multiformes Efectivament, els fongs són organismes d’aparell vegetatiu poc visible, però d’una gran eficàcia en l’obtenció de matèria orgànica assimilable, que han abocat tota la seva creativitat evolutiva en la diferenciació d’aparells fructífers molt elaborats, sovint d’una gran varietat i bellesa, tant a escala macroscòpica com microscòpica La fotografia correspon a un dels molts casos en què el fong desenvolupa un carpòfor ben…
Equador
Estat
Estat de l’Amèrica del Sud limitat al N i NE amb Colòmbia, al SE i S amb el Perú i a l’W amb l’oceà Pacífic; comprèn també l’arxipèlag de Galápagos o Colón, que forma una província; la capital és Quito.
La geografia física Els Andes ocupen el 30% del país i s’estenen al llarg de 400 km entre els nusos de Pasto i Loja presenten una doble alineació Cordillera Real i Cordillera Occidental, separades per una depressió tectònica longitudinal El seu tret distintiu és la presència d’activitat volcànica recent, els materials de la qual han compartimentat la depressió en conques trencades o hoyas L’altitud minva de S a N culmina al volcà Chimborazo, de 6272 m A l’E de la regió de la Sierra, la d’Oriente, d’acusades condicions equatorials, correspon hidrogràficament a la conca de l’Amazones és una…
rajput
Història
Individu d’una casta guerrera hindú, que pretén entroncar-se amb l’antiga kshatrīya i que comprèn diverses poblacions del NE de l’Índia lligades ètnicament i, sobretot, pel seu esperit guerrer.
A partir del s VIII tingueren un paper important en la història de l’Índia septentrional i occidental, fins a la desfeta de Muḥammad de Gur s XII Confinats a Rājputānā, foren el bastió de l’hinduisme Actualment constitueixen encara la classe dominant de prínceps i terratinents al Rājasthān el 15% de la població i llur llengua rajasthani és la més estesa
Castilló de Sos
Municipi
Municipi de la Ribagorça, a la vall de Benasc, situat en gran part a l’esquerra de l’Éssera; comprèn, aigua avall del Ru, els dos vessants de l’estret de Ventamillo.
El terme és accidentat al NE pel pic del Baciver 2725 m, al límit amb la vall de Castanesa, i pel pic de Gallinero 2728 m La zona forestal, en part comunal, és formada per fagedes, boixedes, avellanedes, pinedes, freixes i bedolls i arbres de ribera Hi ha extenses zones de prats naturals L’agricultura és escassa, situada al fons de la vall, mentre que la ramaderia és més destacada bestiar oví i boví Darrerament s’hi ha desenvolupat l’estiueig i el turisme El poble 476 h 1991 904 m alt és a la dreta del barranc d’Urmella, prop de la confluència amb l’Éssera L’església parroquial Sant Sebastià…
estrucioniformes
Ornitologia
Ordre d’ocells que comprèn individus amb el cap petit, el cos molt llarg i sense plomes, el cos amb ales que no li permeten de volar, i potes grosses i fortes.
L’únic representant és l'estruç
dasiür
Mastologia
Gènere de mamífers marsupials de la família dels dasiúrids que comprèn formes d’aspecte exterior semblant a la geneta, arborícoles i de costums nocturns, que s’alimenten de tota mena de bestioles.
Les cinc espècies del gènere eren repartides anteriorment per tot Austràlia i Tasmània, però actualment n'han desaparegut de molts llocs
cintes | cinta
Botànica
Jardineria
Gènere de plantes herbàcies perennes, de la família de les liliàcies, que comprèn unes 50 espècies de les regions tropicals, algunes de les quals són conreades en jardineria, sobretot plantades en tests.
Són plantes estoloníferes de rizoma horitzontal o oblic amb arrels primes i formen una roseta de fulles cintiformes que fan de 20 a 40 cm de llargària, entremig de les quals apareixen els escapuls florífers que porten un raïm de flors petites, blanques o verdoses L’espècie més coneguda és C elatum , de fulles verdes en la varietat típica, i ornada de faixes grogues en la varietat picturarum
salpa
Zoologia
Gènere d’urocordats, de la subclasse dels sàlpids, que comprèn espècies marines amb adults de vida lliure, sense cua ni notocordi, túnica permanent, amb bandes musculars circulars i només dues feses branquials.
Són hermafrodites, amb alternança de generacions Salpa maxima amb 9 bandes musculars paralleles i 70 mm de longitud i Sdemocratica 4 bandes musculars i 5 mm són molt freqüents a la Mediterrània