Resultats de la cerca
Es mostren 11308 resultats
panorama
Art
Perspectiva total o parcial d’una escena o d’un paisatge projectat circularment en l’interior d’una rotonda el centre de la qual és ocupat per l’espectador, que n’obté il·lusió de realitat.
Fundat en primer lloc en l’obra de Guidobaldo del Monte Perspectivae libri sex , 1600 i més immediatament en els estudis de JABreysig Über die Basrelief Perspektive , 1789, el primer panorama fou construït el 1793 a Edimburg pel pintor RBarker La flota russa davant Spithead El matrimoni Thayer l’importà a França Montmartre, 1798 Evacuació dels anglesos de Toló el 1793 i l’espectacle obtingué un èxit i una divulgació enormes, prolongats durant el s XIX fins que la curiositat del públic fou desplaçada pels diorames de LJDaguerre i ChMBouton
difusió
Etnologia
Geografia
Procés de canvi cultural mitjançant el qual diferents elements d’una cultura passen en una altra.
És difícil de determinar la diferència entre difusió i aculturació tanmateix, la primera es caracteritza per un contacte cultural feble i unilateral i per una comunicació només de trets —més que no de complexos— culturals Els primers estudis sobre la difusió foren els d’Alexander Humboldt, que intentà de provar l’origen asiàtic del calendari mesoamericà Alguns antropòlegs consideraren que es podia explicar la gènesi de les cultures únicament per aquest procés difusionisme El geògraf Ratzel propulsà el concepte de difusió en el camp de la geografia…
faccionalisme
Antropologia
Forma d’organització política de caràcter informal constituïda al marge de l’activitat política institucional.
Un estudi clàssic d’aquest fenomen és el de l’antropòleg Jeremy Boissevain, a Malta, el 1974, en què ret compte de les rivalitats que sorgeixen entre diferents grups dins el context de la introducció del culte d’un sant en un poble Els estudis sobre faccions són processuals i incideixen sobre la formació de grups informals a través de xarxes d’amistat, de parentiu o de clientelisme El faccionalisme també ha estat objecte d’estudi etnogràfic a l’Índia, en aquells pobles en què es troben moltes castes, cap d’elles, però, dominant
ecdisozous
Zoologia
Grup taxonòmic dins els protostomats que comprèn els escalidòfors, els nematodes i els panartròpodes.
Tradicionalment, els bilaterals s’han dividit en protostomats i deuterostomats Però estudis de la filogènia molecular d’aquests grups indiquen que els protostomats estan compostos de dos grups els ecdisozous i els lofotrocozous Atès que moltes de les dades morfològiques i genètiques que s’han obtingut darrerament en protostomats provenen de Drosophila melanogaster panartròpode i Caenorhabditis elegans nematode, la inclusió d’aquests dos organismes dins els ecdisozous podria significar que les característiques que comparteixen les dues espècies podrien ésser pròpies dels…
seguretat estructural
Construcció i obres públiques
Conjunt de condicions que l’estructura dels edificis i de les construccions han de verificar, en general, per tal de garantir-ne l’estabilitat i la resistència.
A causa de les incerteses existents i la variabilitat dels elements que afecten la seguretat, com ara la resistència dels materials o el valor de les càrregues o forces externes, les construccions es troben subjectes inevitablement a un risc de fallada o collapse no nul els enginyers han de garantir, però, amb els seus estudis, que el nivell de seguretat de les construccions sigui prou elevat Modernament, l’anàlisi de la seguretat es duu a terme, directament o indirectament, mitjançant tractaments probabilístics que tenen en compte el caràcter aleatori de les variables del…
registre d’associacions de la Generalitat de Catalunya
Dret administratiu
Entitat pública en la qual s’han d’inscriure totes les associacions que són competència exclusiva de la Generalitat.
El registre ha de trametre una comunicació de la inscripció de totes les associacions i de la resta d’inscripcions als censos i registres que correspongui dels departaments de la Generalitat També pot remetre la informació als censos dels consells comarcals, dels municipis i d’altres administracions La funció principal del registre és custodiar i conservar tots els documents que se li presentin El registre ha d’estar sempre actualitzat i també ha de facilitar les dades generals per a fer investigacions i estudis que tractin de la realitat associativa
fitohormona
Bioquímica
Botànica
Substància que controla el desenvolupament dels vegetals.
Les fitohormones són sintetitzades en un lloc del vegetal i es traslladen en un altre, on actuen en una petitíssima quantitat Els nivells d’una fitohormona determinada o d’un conjunt de fitohormones en la planta fa que s’hi desencadeni un procés determinat germinació de la llavor, floració, fructificació, abscisió de fulles i fruits, etc Els estudis sobre la química i l’activitat biològica de les fitohormones naturals permeten de distingir-hi dos grans grups les promotores del desenvolupament auxines, citoquinines i gibberellines i les inhibidores o retardants del creixement àcid…
Joan Emili Codina
Economia
Enginyer.
Feu els seus primers estudis a l’Escola Blanquerna Treballà com a professor a l’Acadèmia Gracienca, que el seu pare fundà i dirigí a Barcelona Emigrà als Estats Units 1945 i s’establí a Nova York Fou president de la Vibratechniques Corporation des del 1947 Formà part de la junta directiva del Centre Català de Nova York 1947-52 El 1959 fundà la Cambra de Comerç Espanyola de Nova York El 1985 fou condecorat pel rei d’Espanya amb el títol de comanador de l’orde del Mèrit Civil
Zoé Valdés
Literatura
Escriptora cubana.
Féu estudis de filologia i cinematografia Entre el 1984 i el 1988 formà part de la delegació cubana a la UNESCO, a París, i ha treballat en feines vinculades al món del cinema Ha publicat llibres de poesia Vagón para fumadores , 1986 Todo para una sombra , 1986 Respuestas para vivir , 1986, i Cuerdas para el lince , 1999, i ha conreat la novella i la narrativa curta en obres com Te di la vida entera 1996, Café Nostalgia 1997, Querido primer novio 1999 i Milagro en Miami 2001, entre d’altres
Lluís Plantalamor i Massanet
Arqueologia
Arqueòleg i prehistoriador.
Des del 1977 és director-conservador del Museu de Menorca Ha excavat a les Balears Trepucó, Torre d’en Gaumés, So na Caçana i les Pitiüses Ca na Costa, Can Sargent i collabora amb institucions de Sardenya, Còrsega, Sicília i el Llenguadoc en l’estudi de les relacions mediterrànies a la prehistòria Ha publicat, entre d’altres, L’arquitectura prehistòrica i protohistòrica de Menorca i el seu marc cultural 1991, tesi doctoral llegida a la Universitat de Barcelona el 1990 És membre de l’Institut d’Estudis Menorquins