Resultats de la cerca

L’any 1920 començà les excavacions al poblat i al santuari de la Serreta Alcoi Donà a conèixer alguns dels descobriments que hi feu a través de publicacions del 1921 al 1950 i del llibre Alcoy, Geología y Prehistoria 1959 Fou director corresponent del Centre de Cultura Valenciana des del 1921, delegat d’Alcoi de l’Institut d’Estudis Valencians 1937 i agregat del Servei d’Investigació Prehistòrica de la Diputació de València des del 1943 L’any 1945 fundà el Museu Arqueològic Municipal d’Alcoi , que porta el seu nom, i al qual feu donació de tots els materials recollits durant les seves…

Fill d’Àlvar de Vic i Manrique de Lara Conegut també, per vinculació materna, com a Dídac de Vic i Mascó Educat a la cort, era patge de Felip II de Castella Continuà un dietari valencià iniciat pel seu germà Àlvar 1619-32, publicat el 1921 Deixà inèdits diversos escrits, com uns Anales , del 1400 al 1640, unes notes a les obres de Martí de Viciana i uns discursos sobre les comèdies i les fortificacions militars Afavoridor, per tradició familiar, del monestir de jerònims de la Murta, a Alzira, cedí en morir 31 retrats d’homes insignes valencians copiats per Joan Ribalta, de qui…

Comerciant a Lió, es convertí 1173 en sentir contar la llegenda de sant Aleix i, després d’abandonar la muller i les filles en un monestir, inicià una vida de captaire i de predicador ambulant al qual s’uní una multitud de seguidors coneguts com a pobres de Lió Difongué la traducció dels Evangelis al provençal, obra de Bernat Ydros i d’Esteve d’Anse Expulsat de la diòcesi de Lió 1177, apellà al concili III del Laterà 1179, on fou reconegut l’estil de vida dels pobres , però no pas llur llibertat de predicació, precepte que no obeí Expulsat novament de Lió amb tots els seus…

L’any 1932 formà amb Edward Weston i d’altres el Grup f64, que prenia el nom de l’obertura mínima de les càmeres d’aquell temps, i regentà a l’Escola de Belles Arts de San Francisco un curs de fotografia des de la segona postguerra Fotògraf de la natura, realista, tractà les seves realitzacions pel sistema dit de zones Extreia de l’enquadrament tota la significació plàstica i emocional valorant tots els plans de la imatge ja a la fase de negatiu El 1944 contribuí fortament, amb una exposició de grans plafons 1,80 m i amb un llibre, a la rehabilitació dels nipoamericans relegats i reduïts a…

La seva tímida política de reformes centralització administrativa, igualtat de tots els súbdits, reestructuració de les finances i de la instrucció pública provocà alhora l’oposició dels tradicionalistes sobretot militars i funcionaris i la dels constitucionalistes Joves Turcs Això, juntament amb les revoltes nacionals a la península balcànica Montenegro, 1862 Romania, 1861-68 Sèrbia, 1867 Bòsnia i Hercegovina, 1875 Bulgària, 1867 i a Creta 1866-68, així com l’autonomia egípcia 1866, contribuïren a la descomposició de l’imperi Otomà, d’altra banda subjecte a contradictòries influències…

Tot i que en ocasions consistí únicament en música instrumental intermedio non apparente , el tipus més popular fou una escenificació de temes pastorals o mitològics a càrrec d’actors, cantants i ballarins intermedio apparente Sorgí al final del segle XV a la cort de Ferrara, i s’interpretava entre els actes d’obres d’autors clàssics -sobretot Plaute i Terenci- o contemporanis En l’àmbit cortesà del segle XVI, especialment en noces i altres celebracions, es representaren els intermedii més luxosos, combinant efectes escènics amb allegories mitològiques que afalaguessin els espectadors…

En morir el seu pare 1336 fou dut, juntament amb el seu germà Ferran, a Castella per la seva mare Allà romangueren fins que llurs diferències amb el Cerimoniós semblaren solucionar-se 1337 Havien d’ésser-li lliurades les localitats de Borriana, Castelló de la Plana i Llíria, però, davant l’oposició dels naturals, foren substituïdes per Elx, Crevillent i el castell de Corbera El 1349 tornaren a ésser tots a Castella, on intervingué en les lluites civils, es casà amb Isabel de Lara, senyora titular de Biscaia, i lluità contra el Cerimoniós en la guerra dels dos Peres, des del 1357 fou mort a…

Fill d’Edmund Tudor, comte de Richmond, i de Margarida de Beaufort, i cap dels Lancaster, aprofità l’ambient d’hostilitat que hi havia a Anglaterra contra Ricard III i el vencé a la batalla de Bosworth Field 1485 Acabà, així, amb la guerra de les Dues Roses i consolidà la pau en casar-se amb Elisabet, filla d’Eduard IV, hereva dels York Intervingué activament per neutralitzar tots els fronts conflictius casà la seva filla Margarida amb Jaume IV d’Escòcia, instaurà la legislació anglesa a Irlanda 1494, signà un tractat amb Carles VIII de França 1492 i un altre amb els Reis Catòlics 1496, i…

Collaborà en diverses publicacions, com La Illustració Catalana , De Tots Colors , El Teatre Català , Catalunya i La Revista , entre d’altres Als anys trenta es donà a conèixer com a novellista amb obres de contingut social i psicològic, com Homes i màquines 1930, el volum de narracions breus Els quatre amics 1930, Amor i banderes 1934 —que recrea la proclamació de la República— i Vida triomfal 1935 Durant la postguerra reprengué l’activitat amb la novella històrica Auli, fill de Pilat 1954 i amb diversos opuscles en castellà sobre cultura terrassenca, entre els quals sobresurt La literatura…

Participà en la guerra del 1866 i, enviat després a Florència, escriví articles per a la revista Italia militare , reunits més tard a La vita militare 1868 Seguiren Novelle 1872 i Ricordi de 1870-71 1872 Dedicat a la literatura i animat per l’èxit, continuà publicant obres de caràcter moral i educatiu i llibres de viatges Spagna 1872, Marocco 1876, Costantinopoli 1874, etc Els seus llibres tenen to i estructura de diari Gli amici 1883, Sull’Oceano 1889, La carrozza di tutti 1898 potser el millor de tots Cuore 1886, d’objectius pedagògics, fou un èxit durant generacions Romanzo di un maestro…