Resultats de la cerca
Es mostren 25785 resultats
el Baix Ebre

Comarca
Comarca de Catalunya, a l’extrem meridional, regada per les aigües de l’Ebre.
La geografia És una de les dues comarques en què és dividit l’antic terme general de Tortosa Cap de comarca, Tortosa Sector costaner del Baix Ebre entre l’Ampolla i l’Ametlla de Mar © Arxiu Fototecacat El Baix Ebre és format per la unió de quatre paisatges morfològicament força diferents les serres, les planes, la vall i la ribera Les serres constitueixen el darrer fragment important del braç extern de la Serralada Prelitoral Catalana, quan s’obre en forma de tenalles per encerclar la fossa de Móra, al nord del Baix Ebre Aquest braç meridional, format per roques calcàries juràssiques i…
Alternativa d’Esquerres de Manresa
Partit polític
Partit local de Manresa impulsat pel Partit dels Comunistes de Catalunya [PCC] i legalitzat a l’abril de 1987 per Josep M. Mata, M. del Carme Aranda, Jesús Martínez, Josep M. Raluy i Francesc Sabrià.
La seva creació fou resultat d’una temptativa frustrada de crear una can-didatura d’esquerra no socialista a Manresa Esquerra Nacionalista de Manresa per a les eleccions municipals d’aquest any Finalment el PCC hi concorre-gué dins les llistes d’Iniciativa per Catalunya
Tsunami Democràtic
Organització per la independència de Catalunya que actua de manera descentralitzada i anònima a través de les xarxes socials.
L’expressió tsunami democràtic la utilitzà per primera vegada el 2014 l’aleshores líder de la CUP David Fernàndez per a referir-se a la Consulta del 9 de novembre Posteriorment la usaren també líders de l’independentisme, com Jordi Turull i Jordi Cuixart, amb relació al Referèndum de l’1 d’octubre de 2017 Es donà a conèixer públicament el 2 de setembre de 2019 presentant-se com una campanya sota el lema “Canviem l’estat de les coses”, i rebé el suport de destacats representants de l’independentisme, entre els quals els del president de la Generalitat Quim Torra i el president de la…
Ramon Querol
Metge de la casa reial de Catalunya-Aragó.
Exercí a Girona, on, el 1393, fundà el collegi de Sobreportes per a estudiants
Joan Baptista Pruna
Cristianisme
Religiós caputxí, restaurador de l’orde a Catalunya.
Entrà a l’orde el 1825 i s’ordenà el 1833 Dos anys després, a causa de l’exclaustració, marxà a Itàlia i més tard 184244 residí a Marsella, on tingué cura dels treballadors espanyols Després d’haver tornat a Barcelona 1844, serví com a sacerdot diocesà a les parròquies de Mataró i d’Arenys de Mar El 1863 obrí una casa missió a Arenys de Mar, que el 1879 es convertí en el primer convent caputxí del país després de l’exclaustració És autor d’unes Notas biográficas que es publicaren el 1891
Front Portuari Català
Consorci que coordina la política portuària de Catalunya.
En formen part la Generalitat i els ports catalans Té com a objectiu que cada installació portuària trobi un àmbit d’actuació adequat per a l’optimització de la seva competitivitat Es constituí el 1999 i el 2004 hom li donà un nou impuls per a afrontar amb garanties la liberalització del tràfic de mercaderies a la Unió Europea
Juan Cabrero
Història
Cambrer major de Ferran II de Catalunya-Aragó.
Fill d’un jurista, entrà a servir a la cort del rei Ferran, on arribà a ésser un dels consellers íntims Quan tingué lloc l’expulsió dels jueus 1492 el rei li atorgà el castell i el call de Saragossa i el nomenà cavaller de Sant Jaume Tingué un paper important en el descobriment d’Amèrica, en aconsellar al rei que acceptés el projecte de Colom d’anar a les Índies per la ruta occidental
Joaquim Bonet i Vinyals
Cofundador de l’Institut Industrial de Catalunya (1848).
Fou professor de matemàtiques 1850 i secretari 1851 i director 1869 de l’Escola de Nàutica, de Barcelona També ensenyà a l’Escola Industrial i fou membre de l’Acadèmia de Ciències de Barcelona 1866 S'interessà per problemes d’instrucció popular i participà 1864 en la comissió encarregada pel Collegi de l’Art Major de la Seda, del qual fou president, de conferenciar amb el ministre de finances per tal de resoldre la crisi fabril del Principat Publicà diversos tractats i memòries sobre temes d’astronomia i trigonometria
Francisco Tovar
Música
Teòric musical d’origen castellà, actiu a Catalunya.
També visqué a Saragossa, Sicília i Roma El 1510 estava vinculat a la catedral de Barcelona, però el mateix any fou nomenat mestre de capella de la seu de Tarragona, càrrec que ocupà fins el 1516 Cap al 1518 retornà a Andalusia i fou cantor de la catedral de Granada, d’on arribà a ser mestre de capella el 1521 La seva contribució més important és el tractat Libro de música práctica Barcelona, 1510 Els seus plantejaments teòrics, molt conservadors, mostren una gran influència de Guillem Despuig, la tradició pitagòrica i S Boeci