Resultats de la cerca

L’església parroquial Sant Just pertany, a diferència de les altres del municipi, al bisbat d’Urgell La jurisdicció pertanyia al capítol d’Urgell El lloc és esmentat ja el 839 als s XIV i XV és esmentat el castell de Valldan , pertanyent al comtat de Cardona Formà, als XIX, un municipi amb la Móra Comdal i Sàlzer

En aquest indret hi havia als XV un santuari dedicat a la Mare de Déu dels Àngels , on el 1440 s’establí un convent de franciscans fins al 1514, que fou traslladat a Alacant destruït aquest edifici al començament del s XIX, el 1851 fou construït al mateix lloc un nou santuari El 1952 esdevingué parròquia

La seva altitud 1 884 m li dóna un clima temperat semisec amb petita oscillació tèrmica Centre comercial de la producció agrícola de l’estat i de producció artesanal teixits, ceràmica, és molt conegut també pels seus balnearis Aeroport Té Universitat des del 1973 Fundada el 1575, destaquen diverses esglésies d’estil colonial construïdes al s XVIII

És situada alS de l’illa de Madeira, a la badia del seu nom, que s’obre entre les puntes de Garajan, a l’E, i Cruz, a l’W Centre administratiu, comercial i cultural de les illes Seu episcopal Port exportador de productes agrícoles Hi ha indústries alimentàries i és un centre turístic Té aeroport internacional

Hi han estat trobades restes d’un hipogeu amb pintures murals s III aC que enllacen la tradició pictòrica etrusca amb la romana representen escenes de la primitiva història de Roma i són considerades com una mostra de l’escola de Fabi Píctor Als IV dC hi fou construïda la basílica de Santa Maria Major

En un coster, al vessant meridional del pla del Mont, contrafort septentrional de la serra de Sant Gervàs, a la qual s’uneix pel pla de Corroncui , on hi ha l’església parroquial la Concepció, annexa a la parròquia de Pinyana, i la caseria del Pla de Corroncui Al s XX formà un municipi amb la Bastida de Corroncui

És centre d’una subàrea comercial agrícola cotó, tabac i hortalisses als regadius, i cereals i oli al secà i ramadera oví, cabrum, porcí La ciutat conserva les muralles romanes reconstruïdes a l’edat mitjana La catedral fou reformada als XVI sota la direcció de Pedro de Ibarra, al qual hom atribueix la portada d’estil plateresc

El 1985 eren uns 650 000 individus Es dediquen a l’agricultura, treballen la fusta, el coure i el vori, i són també comerciants Als XIX establiren un regne que fou enderrocat el 1880 per traficants d’esclaus sudanesos i àrabs Llur organització social és molt complexa i força jerarquitzada Parlen una llengua del grup xarinilòtic

Té tres dialectes septentrional, central i meridional Fins als XIX, fou inclosa dins l’àrea lingüística búlgara, però a partir del 1878 la divisió política de Macedònia n'afavorí la diferenciació i la consolidació com a llengua literària després de la Segona Guerra Mundial Des del 1991 és llengua oficial de l’estat de Macedònia

El primer fou escrit a Magúncia entre el 950 i el 962, adoptat a Roma als XI i refós per Guillem Durand, bisbe de Mende s XIII Adaptat i promulgat en tres llibres per Climent VIII 1596, no ha sofert retocs considerables fins a les simplificacions de Joan XXIII i la reelaboració del concili II del Vaticà