Resultats de la cerca
Es mostren 4222 resultats
Eugeni Asencio Aguirre
Waterpolo
Jugador i àrbitre de waterpolo.
Format al Club Natació Barcelona, compaginà la natació i el waterpolo fins el 1966, any en què es retirà Com a waterpolista guanyà sis Campionats d’Espanya 1957, 1959, 1960, 1962, 1963, 1965 i una Lliga 1966 Formà part de la selecció espanyola de waterpolo entre el 1959 i el 1963 L’any 1963 s’inicià en l’arbitratge, tot i que ja havia actuat com a jutge de natació i de salts Arbitrà 432 partits internacionals i participà en els Jocs Olímpics de Munic 1972, Moscou 1980, Los Angeles 1984, Seül 1988 i Barcelona 1992, on va fer el jurament olímpic Presidí el Collegi Català d’Àrbitres…
Mònica Antich López
Natació
Nedadora de natació sincronitzada.
Formada al Club Natació Granollers, aconseguí els èxits més rellevants al Club Natació Kallipolis Participà en categoria júnior en el campionat europeu de Berna 1980 i en el d’Innsbruck 1982 Ja en categoria sènior prengué part en el cam-pionat europeu de Roma 1983 i el de Sofia 1985 Per altra banda, participà en els Jocs Olímpics de Los Angeles 1984 en la prova de figures i duet, aquesta última acompanyada d’Anna Tarrés En els Campionats d’Espanya d’estiu i d’hivern, entre els mateixos anys, aconseguí tres medalles d’or per equips, quatre en duets, dues en solo i dues en figures…
Miquel Arévalo Sangés
Atletisme
Atleta especialista en curses de velocitat.
Dominador d’aquesta especialitat els anys trenta, debutà amb el Club Gimnàstic de Tarragona en els campionats universitaris i guanyà la prova dels 200 m 1930 Posteriorment, competí amb el Futbol Club Barcelona i el Barcelona Universitari Club En quatre ocasions feu el doblet 100-200 m en els Campionats de Catalunya 1930, 1932, 1934, 1935 i en dues en els Campionats d’Espanya 1930, 1932 Guanyà també els 100 m en el Campionat d’Espanya 1933 Superà els rècords d’Espanya i de Catalunya dels 200 m, els 300 m i els relleus 4 × 100 m i 4 × 400 m, i el rècord de Catalunya dels 100 m Participà en tres…
Gabriel Llabrés i Quintana
Gabriel Llabrés i Quintana
© Fototeca.cat
Historiografia
Historiador, arxiver i bibliotecari.
Vida i obra Fill d’una família de pagesos acomodats, cursà el batxillerat a l’Institut General i Tècnic de Balears El 1873 començà el batxillerat en arts El 1880 es traslladà a Madrid per cursar estudis a la Facultat de Filosofia i Lletres, i, a l’Escola Superior de Diplomàtica, les assignatures de bibliografia, arqueologia i ordenació de biblioteques i museus Posteriorment es desplaçà a Barcelona per cursar la carrera de dret Fou soci de l’Acadèmia de Dret de Barcelona febrer del 1878, i membre adjunt del consistori dels Jocs Florals de Barcelona abril del 1879 Guanyà per…
, ,
atletisme

Esquema d’una pista d’atletisme
© Fototeca.cat
Esport
Conjunt de proves esportives que comprenen diverses modalitats de cursa, salt, llançament i marxa atlètica, les quals l’atleta duu a terme amb la finalitat de millorar les seves qualitats físiques o de competir.
Hom pot cercar els orígens de l’atletisme fonamentalment a l’antiga Grècia, on diverses llegendes d’origen mitològic relacionen les quatre manifestacions esportives més importants Jocs Olímpics , pitis, ístmics i nemeus amb cerimònies religioses d’una gran importància a les ciutats estat Desapareguts els Jocs Olímpics al segle IV, l’atletisme pràcticament desaparegué fins al segle XIX, que hom en reprengué la pràctica sistemàtica als colleges i universitats anglesos, especialment Oxford i Cambridge El 1861 fou fundat a Anglaterra el primer club d’atletisme, el Mincing Lane Athletic Club Per…
àrees olímpiques de Barcelona

Port Olímpic de Barcelona
© Fototeca.cat
Conjunt d’instal·lacions esportives i d’allotjament construïdes en quatre zones de Barcelona amb vistes als jocs de la XXV Olimpíada, celebrats en aquesta ciutat.
Les quatre àrees inclouen l’Anella Olímpica de Montjuïc, que comprèn l’estadi, el Palau Sant Jordi i les piscines Picornell la Vila Olimpica del Poblenou, convertida posteriorment en zona residencial, amb el port olímpic i les residències dels atletes Vila Olímpica de Barcelona la zona de la Diagonal, entorn de les installacions ja existents del Futbol Club Barcelona i del Reial Club de Polo i finalment la Vall d’Hebron, que fou sotmesa a una important remodelació urbanística entorn del Velòdrom d’Horta
mancala
Jocs
Família de jocs que es juguen sobre un tauler format per diverses rengleres de forats per on cal distribuir llavors, petxines o altres peces petites.
olimpíada
Cronologia
En l’antiguitat grega, període de quatre anys (cinc, d’acord amb la manera de comptar clàssica) comprès entre dues celebracions consecutives dels Jocs Olímpics.
Bé que en l’obra d’escriptors de l’època clàssica entre els quals Tucídides el terme ja apareix com a referència cronològica, fou l’historiador Timeu s IV-III aC el primer que l’adoptà i l’emprà d’una manera científica com a element de còmput cronològic Sembla que Eratòstenes en divulgà l’ús Hom accepta com a data de la primera olimpíada l’any 776 aC, data que serveix per a computar les successives el 772 aC, la segona el 768 aC, la tercera, etc Dins cada una de les olimpíades, hom distingeix, també, rigorosament, el número d’ordre de l’any el primer, el segon, el tercer, el quart així és…
ludopatia
Psicologia
Trastorn de la conducta que es manifesta per una tendència exagerada a participar en jocs d’atzar i apostes que puguin proporcionar una recompensa immediata.
Porta la persona afectada a una important inestabilitat econòmica i a un progressiu aïllament familiar i social
as

As del coll d’oros
Carta que, en la numeració de cada coll, és l’u i, en la majoria dels jocs, trumfa totes les altres cartes del mateix coll.