Resultats de la cerca
Es mostren 15337 resultats
Luis de Garay
Música
Mestre de capella i compositor castellà.
Es formà musicalment sota el mestratge de Diego de Pontac a la catedral de Granada, on el 1627 consta com a escolà de cant Mestre de capella de Guadix vers el 1637, i de Toledo el 1644, finalment aconseguí aquest càrrec a la catedral de Granada, vacant per renúncia de Pontac el mateix any 1644, bé que oficialment no prengué posició del lloc fins el 6 de febrer de 1645 Continuà en el càrrec fins el 1674, any en què li fou concedida la jubilació Tot i que hi ha constància documental de la seva producció compositiva, i també de la seva salvaguarda per part del capítol de Granada, malauradament…
Juan Correa
Música
Compositor espanyol, probablement d’origen portuguès.
Hi ha referències de l’any 1634 que parlen de la presència d’un intèrpret de corneta amb aquest nom a l’església de San Salvador de Sevilla -on aleshores era organista Francisco Correa de Arauxo, amb qui pot ser que tingués algun tipus de relació-, la dedicació del qual perdurà fins el 1644 Pel que fa a la seva tasca compositiva, només se’n tenen les dades que apareixen en un manuscrit de la Biblioteca Municipal de Porto Portugal, que foren estudiades i transcrites per Barton Hudson a la seva tesi doctoral A Portuguese Source of Seventeenth-century Iberian Organ Music 1961, on s’…
El que cal saber del botulisme
Patologia humana
El botulisme és una intoxicació poc freqüent, però molt greu, que s’esdevé després de la ingestió d’aliments enverinats amb la potent toxina elaborada pel bacteri anomenat Clostridium botulinum Els aliments que més sovint es troben enverinats amb aquesta toxina són les conserves casolanes, sobretot la carn, el peix, la verdura i els embotits Al contrari, les conserves industrials només es poden contaminar molt excepcionalment, i els aliments frescos o els congelats mai Les llaunes i els pots que contenen aliments enverinats amb toxina botulínica solen presentar un aspecte…
Proves diagnòstiques de les malalties de l’aparell urinari
Patologia humana
La diagnosi dels trastorns de l’aparell urinari se sol basar en les manifestacions que provoquen, per bé que en pocs casos els símptomes i els signes són suficients per a establir de manera definitiva quina és la malaltia en qüestió En general, per tant, per a concretar la diagnosi de les malalties de l’aparell urinari cal realitzar algunes proves diagnostiques Entre les proves emprades n’hi ha que són molt senzilles i d’altres de molt sofisticades Actualment hi ha mètodes molt específics que només s’apliquen en casos molt concrets Les proves descrites en aquest apartat són les…
ovulació
Biologia
Emissió d’un òvul madur per l’ovari, que, després d’ésser rebut pel pavelló de la trompa, esdevé apte per a ésser fecundat.
El temps i la freqüència d’ovulació varien molt en els diferents grups de mamífers Les femelles d’alguns mamífers tenen l’ovulació en l’època del zel en unes altres, com el conill i el gat, l’ovulació és la resposta a un estímul extern, com la mateixa copulació, i algunes, com les ratapinyades, només tenen una ovulació cada any En la dona s’esdevé cap a la meitat de cada cicle ovàric, uns 15 dies abans de l’hemorràgia menstrual L’òvul desprès baixa fins a la trompa de Fallopi i arriba a l’úter, on és eliminat per descomposició —si no ha estat fecundat— al mateix temps que es…
Miscel·lània Aqualatensia
Historiografia catalana
Revista del Centre d’Estudis Comarcals d’Igualada, que es fundà conjuntament amb el Centre d’Estudis l’any 1949.
El segon número no aparegué fins l’any 1974 i només a partir del número 3 1983 ha tingut una continuïtat, tot i la seva periodicitat irregular La publicació comprèn un conjunt de treballs d’investigació sobre economia, història, natura, indústria, etc de l’Anoia La tasca de selecció dels treballs la realitza el mateix Centre En destaca el volum 4, que és un homenatge al Dr Joan Mercader i Riba, un dels principals impulsors de l’estudi de temes relacionats amb la comarca i fundador d’aquella institució A banda de Joan Mercader i Riba, entre els collaboradors de la revista…
Francesc Martínez i Paterna
Historiografia catalana
Historiador.
Vida i obra Doctor en teologia, beneficiat de la catedral d’Oriola i rector de la parròquia d’Almoradí, l’any 1612 publicà dues obres sobre la història de la seva terra natal També escriví dos manuscrits més que no arribaren a imprimir-se un d’ells referent a la història de la ciutat i governació d’Oriola, de 1 030 folis, que acabà el 1647, del contingut del qual només es coneix una part, i l’altre, inacabat, de set folis, sobre la vida i els miracles de sant Andreu, del 1646 Lectures MARTÍNEZ I PATERNA, F Breve tratado de la fundación y antigüedad de la Muy Noble y Leal Ciudad…
Marcel Georges Lucien Grandjany
Música
Arpista i compositor nord-americà d’origen francès.
Estudià al Conservatori de Música de París amb Henriette Renié i només amb tretze anys es diplomà amb dos premis en arpa i harmonia A disset anys debutà amb l’orquestra dels Concerts Lamoureaux Durant la Primera Guerra Mundial tocà l’orgue a la basílica del Sacré-Coeur de París El 1922 debutà a Londres, i dos anys després ho feu a Nova York Durant els anys trenta s’establí definitivament als Estats Units i el 1945 obtingué la nacionalitat d’aquest país Des del 1938 fins a la seva mort fou professor de la Juilliard School Entre el 1943 i el 1963 també fou professor del…
Pierre Amoyal
Música
Violinista francès.
Iniciat en la música precoçment i amb un ràpid aprenentatge, el 1961, amb només dotze anys, obtingué el primer premi de grau al Conservatori de París Poc després inicià els seus estudis amb Jasha Heifetz deixeble de Leopold Auer als EUA, prolongats durant cinc anys El 1971 interpretà amb gran èxit el Concert per a violí d’Alban Berg, sota la direcció de Georg Solti, i després realitzà una gravació de la Simfonia Espanyola , d’É Lalo, aclamada pel públic i la crítica El 1977 inicià la seva tasca docent al Conservatori de París, que ha combinat amb aparicions com a solista a les…
feldmusik
Música
Música instrumental per a instruments de vent, coneguda també per feldstücke, pensada per a ser tocada a l’aire lliure.
El mot feldmusik és, de fet, traduïble per ’música de camp' Fou molt popular a Alemanya i Àustria durant els segles XVII i XVIII Per extensió, el terme també s’aplica al conjunt instrumental de vent encarregat de tocar aquesta mena de música Originalment, es tractava de música per a banda militar integrada només per trompetes Posteriorment, i sense perdre del tot el caràcter militar, designà tota mena de música per a instruments de vent executada a l’aire lliure, incloent-hi les peces anomenades parthien o feldparthien La collecció de sis suites per a instruments de vent…