Resultats de la cerca
Es mostren 4887 resultats
L’impacte de l’urbanisme al País Valencià
Densitat física de la urbanització al País Valencià 1990-2005 Una forta i llarga onada d’urbanització ha convertit la construcció en el principal sector econòmic del País Valencià, alhora que també ha generat nombrosos desequilibris socials i mediambientals Els conflictes entre promotors immobiliaris i ciutadans afectats per la pèrdua de valor de llurs propietats són freqüents Els impactes sobre el territori són severs, amb efectes omnipresents de pertorbació mediambiental, destrucció de paisatges, brutalitat visual i corrosió espiritual En dues dècades, la construcció ha…
factor de forma
Física
En els edificis, relació entre la superfície de l’envolupant i el volum contingut; aquest factor incideix en el potencial d’eficiència tèrmica de l’edifici, més gran com més petit és el seu valor.
solarígraf
Meteorologia
Aparell enregistrador gràfic del valor de la irradiància solar global total incident en una superfície horitzontal, és a dir, de l’energia solar per unitat d’àrea i de temps incident en una superfície horitzontal.
La irradiància global inclou la irradiància directa, provinent exclusivament del disc solar, i la irradiància solar difusa, que prové de la resta del cel La irradiància solar total es refereix a la irradiància integrada en totes les longituds d’ona que componen la radiació solar
unicitat
Filosofia
Religió
En les filosofies escolàstica i personalistes, atribut pel qual l’individu humà, com a persona, no és reductible a simple mitjà, a pur nombre, o a quelcom mancat de valor peculiar i sacrificable al conjunt.
polarització d’un elèctrode
Electrònica i informàtica
Disminució d’un valor absolut del potencial d’un elèctrode en adherir-se a la seva superfície ions del mateix signe que ell, la qual cosa provoca una disminució de la intensitat de corrent fornida.
òbol
Numismàtica i sigil·lografia
A les edats mitjana i moderna, a molts països europeus, entre ells els de la corona catalanoaragonesa, moneda d’argent (segles IX-X) o de billó (del segle X endavant) de valor de mig diner.
Fou designat usualment com a malla i seguí els tipus del diner, així com gairebé sempre el seu contingut percentual d’argent A Catalunya els primers òbols foren encunyats per Carles el Calb 840-877, al taller de Barcelona, i hom en baté, juntament amb els diners, fins al segle XVI Des del 1612 el grup diner-òbol fou substituït pel de diner-ardit doble diner i des d’aleshores el mot òbol o malla passà a ésser únicament unitat de compte
sinus d’un angle
Matemàtiques
Donats dos eixos perpendiculars x i y, i un segment de longitud unitat OP que forma un angle α amb l’eix d’abscisses x, valor de la projecció de OP sobre l’eix y
.
Aquesta projecció és el sinus de l’angle α i és denotada per sinα El sinus de l’angle α determinat entre dos segments qualssevol és el sinus de l’angle que, dibuixat sobre aquest cercle goniomètric, té la mateixa obertura que α Algunes fórmules trigonomètriques relatives al sinus d’un angle són sinα+β = sinα cosβ - cosα sinβ sin-α = -sinα sinα sinβ = cosα-β - cosα+β/2 sinα + sinβ = 2 sinα+β/2 cosα-β/2 Entre el cosinus i el sinus d’un angle hi ha la relació fonamental cos 2 α+sin 2 α=1
principi de superposició
Física
Principi segons el qual el valor de determinades característiques d’un sistema físic format per dos ens independents és obtingut sumant els valors que corresponen a cadascuna d’aquestes característiques en cada ens per separat.
En el cas de les ones electromagnètiques, el principi de superposició diu que el camp creat per dues partícules és igual a la suma dels camps creats separadament per cada partícula En el cas de les partícules quàntiques, el principi de superposició diu que l’estat dinàmic d’un sistema de dues partícules, definit per la funció d’ona ψ, és igual a la suma dels estats dinàmics de cadascuna de les partícules que el componen, definits per les funcions d’ona ψ 1 i ψ 2 , és a dir, es compleix que ψ = ψ 1 + ψ 2
cosinus d’un angle
Matemàtiques
Donats dos eixos perpendiculars x
i y
, i un segment de longitud unitat OP
que forma un angle α amb l’eix d’abscisses x
, valor de la projecció de OP
sobre l’eix x
.
Aquesta projecció és el cosinus de l’angle α i és denotada per cos α El cosinus de l’angle α determinat entre dos segments qualsevol és el cosinus de l’angle que, dibuixat sobre aquest cercle goniomètric, té la mateixa obertura que α Algunes fórmules trigonomètriques relatives al cosinus d’un angle són cosα+β=cosα cosβ-sinα sinβ cos-α= cosα cosαcosβ = cosα+β+cosα-β/2 cosα + cosβ = 2 cosα + β/2cosα - β/2 Entre el cosinus i el sinus d’un angle hi ha la relació fonamental cos 2 α + sin 2 α = 1
regla de Cramer
Matemàtiques
Algorisme que permet de trobar les solucions d’un sistema de n equacions lineals amb n incògnites, sempre que el determinant de la matriu formada pels coeficients de les incògnites tingui un valor no nul.