Resultats de la cerca

Pertangué al vescomtat de Vilamur

És dominada pel pic de Colatx 2 556 m alt, a l’est del port de Colatx 2 416 m alt, i hi recolza l' estany de Colatx , que desguassa, per l’estany Senó, dins els estanys de Romedo de Dalt i de Baix, enllaçats pel riu de Colatx

L’església parroquial esmentada ja el 839 és dedicada a sant Martí El lloc fou donat el 1014 pel comte de Pallars a la seva germana Ermengarda, casada amb el vescomte d’Urgell Guillem Fou possessió dels vescomtes de Vilamur

Té per genearca Giselbert de Longwy, comte de Salm i pare de Giselbert I mort vers el 1067, comte de Luxemburg des del 1019 i de Salm La seva neta, la comtessa Ermessenda I morta el 1143, transmeté el comtat al seu fill Enric II mort el 1196, que ja era comte de Namur La filla d’aquest, Ermessenda II morta el 1247, el transmeté al seu fill Enric II mort el 1281, que dividí els béns entre els seus dos fills El petit, Valeram I, formà la línia dels comtes de Ligny, de Saint-Pol i de Conversano, comtes i després ducs de Brienne, ducs de Piney i prínceps de Tingry, que s’extingí el 1680 El fill…

Fill de l’emperador Maximilià I i de Maria de Borgonya El seu pare el casà 1496 amb Joana, princesa d’Astúries i de Girona, filla dels Reis Catòlics Morta Isabel I de Castella 1504, Joana heretà Castella i Lleó, però, pel seu estat mental, Ferran II de Catalunya-Aragó en fou nomenat regent Nogensmenys, l’oposició d’una part de l’aristocràcia, partidària de Felip per raons personals i de comerç amb els Països Baixos, incità Ferran a retirar-se Felip, encara a l’estranger, signà amb Ferran la concòrdia de Salamanca 1505, que donava el poder a tots dos i a Joana Un cop arribat a Castella, però,…

Nebot i successor d’ Ot de La Roche Féu costat al príncep Guillem II d’Acaia al setge de Malvasia 1246-48, però més tard lluità contra ell durant la guerra de Successió d’Eubea 1256-58 i fou derrotat al pas del mont Karydi 1258 El rei Lluís IX el creà, a París, duc d’Atenes

Situació Vista aèria del castell, bastit a l’extrem de llevant d’una llarga cresta calcària ECSA - F Tellosa El castell de Pèirapertusa és a l’extrem oriental d’una llarga cresta calcària, orientada E-W, al NW del poble de Dulhac El castell s’assenta sobre un promontori que fa una llargada de prop de 300 m i una amplada no superior a la seixantena de metres La porta d’entrada, a l’E, se situa a prop de 700 m d’altitud el punt més elevat de l’emplaçament és a 797 m, al Ròc de Sant Jordi El roquissar, amb un fort declivi, presenta cingles per tots costats, especialment als costats nord, sud i…