Resultats de la cerca
Es mostren 19660 resultats
Castell de Biure (les Piles de Gaià)
Art romànic
El petit poble de Biure és situat als vessants septentrionals de la serra de Montclar, just al sud de la riera de Biure Aquesta població es formà en època medieval a redós d’un castell, l’edificació del qual es degué a l’actuació colonitzadora que en aquesta àrea de l’actual comarca portà a terme la família dels Gurb-Queralt dins el comtat d’Osona-Manresa Com en el cas del castell de les Piles, la primera referència del castell de Biure és de l’any 1057, quan Oliver Bernat, fill de Bernat Sendred de Gurb, i la seva muller Agnès infeudaren els castells de Biure i Montclar a Ramon…
Vila fortificada i castell de Sureda
Art romànic
Situació El poble de Sureda és situat al peu de l’Albera, al sud del poble de Sant Andreu de Sureda Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 31’ 56,4” N - Long 2° 57’ 16,2” E Hom arriba a Sureda, des d’Argelers, per la carretera D-2, després d’haver fet un recorregut de 6,5 km PP Història El 9 d’octubre del 898, Guatafons i la seva esposa Narbona donaven a l’església d’Elna i al bisbe Riculf I dues vinyes del lloc dit Sureda in locum Sunvereta i una altra a Zacindecxi o Azlindexi Tal és la primera menció coneguda de Sureda, que deu el seu nom a la seves sureres Hat suber El 23 de febrer del 944, els…
Recinte fortificat i castell de Palau del Vidre
Art romànic
Situació Dos llenços de mur que formen part del recinte fortificat de la població ECSA - JL Valls La població de Palau del Vidre limita, al nord, amb Elna, a l’est, amb Argelers i Sant Andreu, al sud amb Sant Andreu de Sureda i Sureda i a l’oest amb Sant Genís de Fontanes i Ortafà És situada a la riba dreta del Tec, que voreja el poble pel nord Era centrada per l’antic castell de Palau, en una sala del qual sembla que es va construir l’antiga església parroquial de Santa Maria, més tard de Sant Sebastià Mapa IGN-2549 Situació Lat 42° 34’ 24,6” N - Long 2° 57’ 40,2” E Hom hi…
Santa Maria de la Bovera (Guimerà)
Art romànic
Situació Vestigis de l’antic monestir cistercenc integrats dins l’edifici barroc que forma l’actual santuari ECSA-M Catalán El santuari marià i antic cenobi cistercenc de la Bovera es troba dalt d’un turó 589 m a uns 2 km a ponent del poble de Guimerà, prop dels límits amb els termes de Ciutadilla i Verdú Mapa 34-15 390 Situació 31TCG466039 S’hi arriba des de Guimerà per un camí veïnal JDM-APF Història El lloc de la Bovera és conegut des del 1190, any en què el cavaller Pere de Tàrrega decidí fundar en aquest indret un monestir, que va posar sota la protecció de Vallbona de les…
San Lorenzo de El Escorial

San Lorenzo de El Escorial
Antonio Rubio (CC BY 2.0)
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid.
Situat dins la serra de Guadarrama, sota el pic d’Abantos 1754 m, és un important nucli turístic Hi destaquen el monestir d’El Escorial , el Valle de Cuelgamuros o de los Caídos i nombrosos edificis del segle XVIII
Riells de Montseny

Església de Sant Martí
© C.I.C. - Moià
Poble
Poble del municipi de Riells i Viabrea, Selva (487 m alt.).
És centrat per l’antiga església parroquial de Sant Martí, reformada modernament, a la dreta de la riera de Breda El lloc és esmentat ja el 851 Formà part del vescomtat de Cabrera, dins la batllia de n'Orri
Coanegra
Llogaret
Antic llogaret del municipi de Santa Maria del Camí (Mallorca), de població disseminada, esmentat encara com a caseria al s XIX.
Situat al comellar de Coanegra , vall del vessant meridional de la serra d’Alfàbia, que es forma dins dels termes de Bunyola i d’Alaró, drenada per la riera de Coanegra , que aflueix, per l’esquerra, al torrent Gros
l’Algodar
Caseria
Caseria del terme municipal de Real de Montroi (Ribera Alta), al peu de la serra que limita la vall dels Alcalans per occident.
La rambla de l’Algodar , la capçalera de la qual és compresa, en gran part, dins els termes de Torís Ribera Alta i Dosaigües Foia de Bunyol, aflueix, per la dreta, al riu Magre prop de Real de Montroi
labirintodonts
Paleontologia
Nom sense significació taxonòmica per referir-se a aquells amfibis extingits que presenten una disposició de l’esmalt dentari en forma de laberint.
S'inclouen dins l’ordre dels antracosaures Anthracosauria del Carbonífer i del Triàsic i l’ordre dels temnospòndils Temnospondyli Aquest darrer ordre patí una clara regressió al Triàsic, tot i que algunes famílies persistiren fins el Juràssic i Cretaci
federació
Esport
Organisme que agrupa els equips practicants d’una mateixa modalitat esportiva.
La seva missió és d’organitzar les competicions i de fixar les normes del joc esport Les federacions s’estructuren dins el marc d’una província o d’una regió, d’un estat i internacionalment, segons una línia jeràrquica