Resultats de la cerca
Es mostren 5887 resultats
Pere Montengon i Paret
Literatura catalana
Escriptor i traductor.
Vida i obra De família francesa, entrà a la Companyia de Jesús el 1759 i es formà en centres jesuïtes d’Alacant, València, Tarragona i Girona Partí exiliat cap a Itàlia el 1767, sense haver rebut ordes majors, i se secularitzà el 1769 Residí a Ferrara, Venècia, on es casà, i —després d’un fugaç retorn a Espanya— Nàpols Durant els seus primers decennis a Itàlia publicà Odas de Filópatro Ferrara 1778-79, volums de poesia illuminista, i compongué quatre obres dramàtiques en prosa, inèdites A partir del 1800, traduí al castellà poemes del Pseudo-Ossian com Fingal y Temora i algunes tragèdies de…
,
Conservatori Superior de Música Joaquim Rodrigo de València

Música
Institució fundada el 1879 per la Societat Econòmica d’Amics del País Valencià, amb l’ajuda de la diputació i de l’ajuntament.
Fou inaugurat a l’Acadèmia de Belles Arts de Sant Carles de València, i fins el 1882 la docència s’impartí a la seu de la Societat i a l’Escola d’Artesans Aquest any s’installà en un edifici de la plaça de Sant Esteve que, al segle XX, amplià les dependències El 1979 es traslladà finalment a un edifici contigu a la Universitat Politècnica de València El 2010 inaugurà una nova seu Per a la creació del conservatori foren figures clau els mestres Salvador Giner i Josep Maria Úbeda, que en foren professors i també el primer i el segon director, respectivament Fou declarat conservatori oficial el…
,
Miquel Cors
Ràdio i televisió
Actor.
S'inicià com a cantant a finals dels anys seixanta, i als anys setanta participà en l’Assemblea d’Actors i Directors, moviment per a la renovació de l’escena catalana Participà, entre d’altres, en espectacles musicals com ara Bestiari , basat en poemes de Pere Quart i produït per La Trinca 1972, en el disc Llegendes de Catalunya 1975, de Guillermina Motta, l’espectacle de cabaret Tela Marinera 1975 i l’òpera rock Granja Animal 1976 Posteriorment centrà la seva activitat en el teatre i actuà, entre d’altres, a L’òpera de tres rals 1984, de B Brecht i dirigida per M Gas, Romeo i Julieta 1986,…
Lluís Miñarro i Albero
Cinematografia
Productor i realitzador cinematogràfic.
Dedicat professionalment a la publicitat, fou també crític cinematogràfic a Destino i Dirigido por i cofundador dels cineclubs Arts i Mirador L’any 1995 fundà la productora Eddie Saeta, que ha esdevingut central en el cinema d’autor a Catalunya i ha contribuït a la projecció de nous directors Entre d’altres, ha produït Things I Never Told You 1996, d’I Coixet Fuente Álamo La caricia del tiempo 2001 i Bolboreta, Mariposa, Papallona 2007, de P García Les mans buides 2003, de M Recha Ar meno un quejío 2005, de F de France Honor de Cavalleria 2006 i El cant dels ocells 2008 d’A…
Ricardo Darín

Ricardo Darín
Cinematografia
Actor cinematogràfic i teatral argentí.
Fill d’actors, treballà molts anys en sèries televisives i en teatre Destacà en el film d’Alberto Lecchi Perdido por perdido 1993 i, posteriorment, interpretà pellícules com ara El faro 1998, d’Eduardo Mignogna El mismo amor, la misma lluvia 1999, de Juan José Campanella Nueve reinas 2000, premi Sant Jordi al millor actor estranger, de Fabián Bielinsky, i La fuga 2001, premi Sant Jordi, d’E Mignogna Obtingué una gran popularitat amb El hijo de la novia 2001, que li valgué el tercer premi Sant Jordi, de JJ Campanella Posteriorment intervingué a Samy y yo 2002, d’Eduardo Milewicz Kamchatka 2002…
Galina Višnevskaja
Música
Soprano russa.
Visqué una infantesa i una adolescència molt difícils, marcades per un trencament familiar traumàtic i per les dificultats econòmiques Estudià música a la seva ciutat natal amb V Garina El 1944 fou contractada per una companyia teatral que actuava per als soldats L’any 1951 començà estudis acadèmics de cant, que hagué d’interrompre en contreure la tuberculosi Tanmateix, l’any següent fou seleccionada per a cantar al Teatre Bol’šoj de Moscou, on el 1953 debutà a Eugeni Oneguin , de Čajkovskij L’any 1955 es casà amb el violoncellista Mstislav Rostropovič i, com a ell, les autoritats…
,
Morgan Freeman

Morgan Freeman
© A.M.P.A.S.
Cinematografia
Actor cinematogràfic nord-americà.
Es donà a conèixer en sèries de TV i en films com Blade 1973, d’E Pintoff, Coriolanus 1979, de W Leach, Brubaker 1980, de S Rosenberg, Harry and Son 1984, de P Newman, o Marie 1985, de R Donaldson Però l’èxit li arribà amb la interpretació de Driving Miss Daisy 1989, de B Beresford, per la qual fou nominat a l’Oscar, Unforgiven 1992, de C Eastwood , The Shawshank Redemption 1994, de F Darabont, i, sobretot, Seven 1995, de D Fincher Després ha actuat, entre altres pellícules, en Moll Flanders 1996, de P Densham, Amistad 1997, de S Spielberg, Hard Rain 1998, de M Salomon, Under…
Franco Di Francescantonio
Teatre
Actor, director i dramaturg italià.
Finalitzats els estudis artístics i d’escenografia a l’Acadèmia de Belles Arts de Florència, amplià l’aprenentatge de la tècnica gestual iniciant una recerca amb l’objectiu de fondre la paraula, el gest i el cant en un mateix moment teatral Desenvolupà la seva carrera artística entre Florència i Barcelona, des del 1971 Treballà amb directors tan diversos com F Zeffirelli, R de Simone, S Zimmermann, E Moshinsky i E Poliakov, i en espectacles com De poble en poble Grec’96, de PHandke, i Así que pasen cinco años Grec’98, de Lorca, ambdós dirigits per Joan Ollé A la vegada, collaborà…
radó
Química
Element químic gasós, de nombre atòmic 86, pertanyent al grup 0 de la taula periòdica, el més pesant dels gasos nobles.
Fou descobert l’any 1900 per F E Dorn, que l’anomenà “emanació del radi”, i aïllat l’any 1908 per W Ramsay i R W Gray, que l’anomenaren nitó En són coneguts 18 isòtops, tots radioactius, alguns dels quals reben noms específics d’acord amb l’element del qual provenen 2 2 0 Rn toró, 2 1 9 Rn actinó El més estable d’aquests és el 2 2 2 Rn, que s’origina a partir del 2 2 6 Ra mitjançant emissió α, gaudeix d’una vida mitjana de 3,8 dies, i origina poloni per emissió α 2 2 2 8 6 Rn → 2 1 8 8 4 Po + 4 2 He El pes atòmic de l’element respecte a aquest isòtop és de 222, 02 El 2 2 2 Rn és…
Hispasat

Antena receptora d’Hispasat
© Hispasat
Astronàutica
Telecomunicacions
Operador espanyol de satèl·lits de telecomunicacions.
Creat el 1989 i participat inicialment per Telefónica, Retevisión , Caja Postal, l’Instituto Nacional de Técnica Aeroespacial INTA i l’empresa pública Centro para el Desarrollo Tecnológico y la Innovación CDTI Des del 2022, l’accionariat d’Hispasat el formen Red Eléctrica Sistemas de Telecomunicaciones Restel, amb el 89,68%, la Sociedad Estatal de Participaciones Industriales SEPI, amb el 7,41%, i el CDTI, amb el 2,91% El primer satèllit posat en òrbita fou l’ Hispasat 1A , el setembre del 1992, i fou situat en la posició orbital 30°W a 36000 km d’altura, on s’han situat posteriorment tots…