Resultats de la cerca
Es mostren 6388 resultats
Juan Carlos Castilla Zenobi
Ecologia
Ecòleg xilè.
Professor titular del departament d’Ecologia, de la Pontificia Universidad Católica de Xile Doctor en biologia marina per la University College de North Wales Regne Unit, 1970 i doctor en ciències per la Universitat de Bangor Regne Unit, 2008 El 1982 fundà i es convertí en el primer director de la Estación Costera de Investigaciones Marinas, a Las Cruces Xile, l’estació de recerca marina de la PUC Considerat el pioner de l’ecologia marina sud-americana, la seva contribució fonamental ha estat en l’estudi dels ecosistemes de les costes rocoses de Xile i la seva sostenibilitat Hom destaca la…
Francesc Xavier Joaquín Planes
Música
Percussionista, compositor, director i pedagog conegut com a Xavier Joaquín
.
Estudià al Conservatori Superior de Música de Barcelona i després completà la seva formació a Suècia, amb Siegfried Fink, i a la Universitat de Würzburg Ha estat, sense dubte, el gran impulsor i divulgador de la creació contemporània per a instruments de percussió no tan sols a Catalunya sinó també al conjunt de l’Estat espanyol Catedràtic del Conservatori Municipal de Barcelona, la seva labor pedagògica en aquest àmbit fou d’una enorme transcendència El 1978, amb un escollit grup d’alumnes, fundà Percussions de Barcelona, formació pionera en el seu gènere a Espanya i que, des de llavors, ha…
Alfred el Gran

Alfred el Gran, segons una escultura, a Wantage, obra del Princep Hohenlohe Langenburg
© Fototeca.cat
Història
Cristianisme
Rei de Wessex (871-899).
Fill d’Etelwulf I i d’Osburga El 853 fou adoptat pel papa Lleó IV, el qual s’encarregà de la seva educació Pujà al tron el 871 a la mort del seu germà Etelred I Durant molt de temps hagué de lluitar contra els danesos, que envaïren el territori, fins que el 893 els vencé definitivament A Alfred fou deguda la reorganització d’Anglaterra reformà l’administració i l’exèrcit, redactà un codi de lleis, fundà una escola palatina i fomentà la cultura tot fent traduir al saxó les obres llatines més importants la Historia ecclesiastica gentis anglorum , de Beda, els Soliloquia de sant Agustí, el…
Santiago Alba Bonifaz
Política
Polític castellà.
Fou secretari general de la Unión Nacional i ingressà després al Partido Liberal de Moret Ministre de finances del govern Romanones 1916, presentà a les corts un projecte financer que trobà l’oposició de la burgesia industrial catalana per tal com exigia una tributació especial per beneficis extraordinaris de guerra El 1918 fundà la Izquierda Liberal monàrquica i s’enfrontà amb Cambó dins el govern Maura Exiliat a París durant la Dictadura 1923-30, tornà i rebutjà l’oferiment d’Alfons XIII de substituir el general Berenguer Proclamada la República, s’afilià al Partit Republicà Radical de…
‘Abd al-Raḥmān al-Šarqawī
Literatura
Escriptor egipci.
Estudià dret, i essent estudiant s’uní als antimonàrquics Fundà i dirigí la revista Katib 1951, des d’on defensà posicions d’esquerra Del 1951 al 1955 formà part de delegacions del govern egipci en conferències de pau Autor de novelles socials el 1954 publicà Al-Ard ‘La terra’, en què, valent-se d’una història amorosa, analitzà la contraposició d’interessos entre els grans terratinents i els petits propietaris i els jornalers La seva obra Muḥammad rasūl al-hurriyya ‘Mahoma, apòstol de la llibertat’, 1962, en el qual confrontà el profeta amb conflictes actuals, provocà un gran escàndol…
Pipí I d’Aquitània
Història
Rei d’Aquitània (817-838).
Fill de l’emperador Lluís I el Piadós, rei de França, i de la seva muller Ermengarda Governà el país en nom del seu pare des del 814 El 817 rebé, ja de manera permanent, el govern, a títol de rei, d’Aquitània, la marca de Tolosa i alguns comtats a la Borgonya El nou repartiment que el 820 féu l’emperador dels seus estats trobà l’oposició de Pipí i dels seus germans Es casà el 822 amb Ingeltruda, de la qual tingué dos fills, Pipí i Carles, i dues filles Fundà les abadies de Saint-Jean-d’Angelin i de Saint-Cebrien-de-Poitiers Morí dos anys abans que el seu pare i els seus drets foren assumits…
William O’Brien
Història
Polític i patriota irlandès.
Periodista, edità 1881 el setmanari United Ireland , que fou suspès per les autoritats britàniques, i fou empresonat, juntament amb Parnell i altres Alliberats el 1882, tornà a dirigir la revista, i el 1883 fou elegit membre de la Cambra dels Comuns El seu pla que els masovers irlandesos es neguessin a pagar els propietaris anglesos fou desaprovat per Parnell, però no pogué evitar l’esclat de grans moviments de masses i agitacions El govern britànic féu aprovar la Coercion Act del 1887 i O'Brien fou empresonat novament El 1898 fundà la Lliga Unida Irlandesa i el 1910 la Lliga per a tot…
Gregori Genovard
Història
Lul·lista.
Canonge de la seu de Mallorca Amb Isabel Sifre fundà el collegi de la Criança, i fou catedràtic de doctrina lulliana i després rector de l’estudi general de Mallorca En contacte amb els cercles lullians de València i Barcelona —mantingué correspondència amb Jaume Gener Nicolau de Pacs i Joan Bonllavi es consideraren deixebles seus—, encarregà a aquests darrers i finançà l’edició valenciana del Blanquerna, de Ramon Llull 1521 Fou procurador especial de la causa de Beatriu de Pinós i ambaixador diverses vegades, per quëstions del capítol, davant el rei, i dels jurats, a Barcelona i València el…
Emilio García Gómez
Història
Arabista castellà.
Deixeble d’Asín Palacios i de JRibera i fundador de la revista Al-Andalus 1933, s’especialitzà en literatura àrab És autor d’una vasta obra —traduccions, antologies, estudis, assaigs, etc—, dedicada principalment a la relació de la poesia andalusina amb els orígens de la lírica peninsular Las jarchas romances de la serie árabe en su marco 1965, Todo Ben Quzmān 1972, Ibn Zamrak, el poeta de la Alhambra 1975, La Silla del moro y Nuevas escenas andaluzas 1978 i Sevilla en el siglo XII 1981 Fundà les escoles d’estudis àrabs de Madrid i Granada Fou professor de llengua i literatura àrabs a la…
Enric Galwey i Garcia
Pintura
Pintor.
Es formà a Llotja Barcelona Començà a pintar al costat de Joaquim Vayreda, a Olot, on formà part de la famosa escola pictòrica Exposà a Barcelona des del 1885, així com a Madrid, Berlín, Düsseldorf, París, Londres, Venècia i Buenos Aires El 1915 obtingué primera medalla a l’Exposición Nacional de Bellas Artes de Madrid per un Paisatge Amb Modest Urgell i Lluís Graner fundà la Societat Artística i Literària de Catalunya Influït per l’escola de Barbizon, hom destaca els seus paisatges ombrívols o crepusculars, però mai decadentistes, que amb el temps s’acostaven a un impressionisme contingut…