Resultats de la cerca

Amic íntim d’Antoni Gaudí, collaborà intensament amb ell en l’obra de la Sagrada Família i en la de la Colònia Güell Es compenetrà talment amb l’estil del mestre, que el Celler Güell, a Garraf 1888-90, és presa sovint com a obra seva Fou autor de l’asil i del santuari de Sant Josep de la Muntanya, a Barcelona 1910-14, i de la casa on visqué Gaudí, al parc Güell 1905 Dibuixant hàbil i expert en decoració, s’especialitzà en projectes de brodats d’or

Ambaixador del seu país a Moscou del 1920 al 1939, any que s’exilià a París, fou un dels màxims representants del simbolisme rus i traduí lord Byron i d’Annunzio, entre altres autors A partir del 1930, escriví en lituà Entre les obres russes destaquen Zeml’i stupeni ‘Esglaons de la terra’, 1911 i Gornaja tropa ‘El camí de la muntanya’, 1912, i entre les lituanes Ikurtuves ‘Festa de la Iniciació’, 1941, Ašaru vainikas ‘La garlanda de llàgrimes’, 1942 i Aukuro dūmai ‘Fum de l’altar dels sacrificis’, 1944

El 1527 ingressà a la comunitat benedictina de Montserrat Fou elegit abat de Sant Genís de Fontanes Vallespir, on passà vuit anys Visqué deu anys a Castella i finalment tornà a Montserrat És autor d’un poema heroic de 1667 versos sobre la muntanya de Montserrat Saxia , a la manera clàssica, que fou traduït al català per Antoni Ramon Arrufat i publicat, en versió catalana, el 1927 Escriví quatre poemes més curts dedicats a sants, com  Apollo deificus uel nouem musae , on les muses del Parnàs expliquen la vida de nou sants

El 1295 comença a parlar-se d’aquest castell o fortalesa que estava en possessió de Beatriu de Conangell i el 1322 Galzeran de Besora també hi tenia drets Tots dos reconeixien un cert vassallatge al senyor del castell de Lluçà El 1549 encara era dempeus i el senyor del castell es deia Pere Onofre Sala de Vic Les restes de l’antiga fortalesa es veuen prop del mas Montorró, de la parròquia de Sant Boi, gairebé al límit municipal amb Sant Agustí de Lluçanès, al pendent de la muntanya dels Munts

El santuari o capella de Santa Bàrbara és emplaçat al cim de la muntanya del seu nom, a 854 m d’altitud, que separa la vall d’Osor o de Santa Creu de l’Anglès Consta documentalment el 1310, en un testament del mas Sarsanedes d’Osor, i, per tant, cal situar-ne l’origen com a mínim dintre el segle XIII L’edifici, ara en camí de ruïna pròxima, té elements gòtics dels segles XIV o XV Era lloc de molta devoció dins l’antiga demarcació parroquial de Sant Martí Sapresa

La casa i el santuari de Sant Salvador presideix una muntanya propera al poble de Torrent, vora Valldecós Tingué molta devoció entre la gent de la rodalia Esdevingué la seu d’una casa trinitària dependent del veí monestir de Vinganya Seròs, que acomplí una tasca important en la cristianització de la contrada La fundació trinitària seria impulsada per Guillem II de Montcada 1287-1328, senyor de Fraga, que concedí als religiosos de Vinganya diverses terres i honors a Torrent i Vilella El temple actual és un edifici del segle XVI, d’estil goticorenaixentista

Presenten un estrenyiment equatorial que divideix el cos en dues meitats simètriques Tenen dos cloroplasts, un a cada meitat, acompanyats de pirenoides La reproducció és per divisió directa És rara la reproducció sexual per conjugació La forma dels diversos gèneres és variada de mitja lluna Closterium , estrellada Micrasterias , lobulada Cosmarium , etc En alguns casos, i particularment en Closterium , als extrems del cos hi ha un vacúol amb petits cristalls de sulfat càlcic en continu moviment Són pròpies sobretot d’aigües oligotròfiques i àcides, com ara les de les torberes o les de…

Inicià les seves activitats el 1945 Amb un fort arrelament popular, organitzava campionats de tennis de taula Joan Rimbau en fou un dels màxims impulsors durant els anys seixanta El 1962 s’hi incorporarà un grup de joves provinents de la Unió Excursionista de Catalunya programaren excursions d’alta muntanya, travesses, acampades i marxes d’orientació El 1969 organitzà el primer Campionat de Tennis de Taula de l’Hospitalet de Llobregat El 1973 l’antiga seu social fou venuda, però continuà organitzant i participant en diverses activitats culturals fins el 1985

Fundat l’any 1986, nasqué per l’impuls d’un grup de veïns de la població que dos anys abans s’aplegaren per pujar la Pica d’Estats Conegut també com a Centre Excursionista de Montcada i Reixac, la seva secció principal és la de muntanya El 1991 creà la secció de bicicleta tot terreny i el 1994, la d’esquí, que practica als Pirineus i els Alps També practica cicloturisme, esports d’aventura com ràfting o caiac, i acampada Anualment organitza la marxa a peu Montcada-Montserrat

El 1922, juntament amb Jaume Martorell i Agustí Sobrevia, fundà el Grup Excursionista Mai Enrera, entitat precursora del Club Excursionista de Gràcia Inicià l’activitat del butlletí de l’entitat gracienca i impulsà la Secció d’Estudis de l’Arxiu Històric de Gràcia Impulsor del càmping i membre fundador de la Federació Internacional de Càmping i Caravàning Interessat en la muntanya de Montserrat, escrigué El Cavall Bernat de Montserrat 1982 i Els castells de Montserrat 1986 Rebé la medalla de Forjador de la Història Esportiva de Catalunya 1987