Resultats de la cerca
Es mostren 26075 resultats
holmi
Química
Element metàl·lic pertanyent a la sèrie dels lantànids.
Té un pes atòmic de 164,93, es fon a 1 470°C, el nombre atòmic és 67, actua amb el nombre d’oxidació de +3 i té un sol núclid natural, el 165, i set núclids artificials El 1880 PT Cleve identificà l’holmi present a l’erbina al cap de sis anys, Lecoq de Boisbaudran desdoblà l’erbina en l’holmi i el disprosi Element molt rar, hom no en coneix cap aplicació
Orcus
Astronomia
Objecte transneptunià del cinturó de Kuiper descobert el 2004 per M. Brown i C. Trujillo.
El seu diàmetre és d’uns 900 km Pertany a la categoria dels plutinos , es a dir, la seva òrbita té una ressonància 23 amb Neptú per cada dues revolucions orbitals d’Orcus, Neptú en realitza tres Té un satèllit anomenat Vanth, d’uns 350 km de diàmetre El nom d’Orcus es correspon a la deïtat romana de la mort La denominació oficial per la Unió Astronòmica Internacional és 90482 Orcus
Hospital Universitari Mútua de Terrassa
Medicina
Centre hospitalari de Terrassa.
Forma part de la Mútua de Terrassa, fundada el 1900, i està concertat amb el Servei Català de la Salut Té capacitat per a 481 pacients enllitats, repartits en un total de 34 especialitats mèdiques, quirúrgiques i de serveis centrals La seva àrea d’influència immediata és de 315000 habitants 200000 de la ciutat de Terrassa, i té una activitat privada dedicada a accidents de trànsit, mútues d’accidents, companyies d’assegurances i particulars
Venus de Gavà

Venus de Gavà
© Museu de Gavà
Figureta antropomorfa femenina, trobada el 1994 a les mines neolítiques de can Tintorer (Gavà, Baix Llobregat).
La peça, de ceràmica, té una alçada de 17 cm i és de color negre a causa de la tècnica reductora aplicada a la cocció Hom la relaciona amb els cultes a la deessa mare o a la fertilitat i es tracta de la primera figura clarament antropomorfa del Neolític a la península Ibèrica Té una antiguitat d’entre 5800 i 5500 anys i representa una figura femenina embarassada És exposada al Museu de Gavà
gall

Gall
Erik Schlogl (cc-by-nc-4.0)
Ictiologia
Peix actinopterigi de l’ordre dels zeïformes, de la família dels zeids, amb el cos alt i comprimit i el cap enorme i amb punxes.
L’aleta dorsal té els primers radis molt llargs i lliures i els altres units i curts, i la caudal és arrodonida Té una gran taca negra al centre de cadascun dels costats La boca és molt grossa i protàctil Habita al fons de sorra i llim de la plataforma continental de la Mediterrània i de l’Atlàntic i és comú a les costes dels Països Catalans, on és força apreciat per la seva carn
calcopirita

Calcopirita
© Fototeca.cat
Mineralogia i petrografia
Sulfur de coure i ferro, CuFeS2.
Mineral que cristallitza en el sistema tetragonal, en masses o cristalls sovint deformats i difícils d’identificar De color de bronze, tirant a groc daurat, té una lluïssor metàllica És el mineral de coure més corrent Conté a vegades quantitats petites —però valuoses— d’or i d’argent Normalment apareix associada amb pirita, esfalerita, bornita, galena, etc És mena molt important del coure Té duresa 3,5-4 i pes específic 4,2
busqueta

Busqueta vulgar (H. polyglotta)
© Sarah Gregg
Ornitologia
Gènere de moixons de la família dels sílvids, d’uns 13 a 15 cm, insectívors, molt cantaires i comuns als jardins, als conreus i als boscs poc densos.
La busqueta vulgar H polyglotta té el dors gris verdós i el ventre groguenc, i és estesa per tota la península Ibèrica, França, i Itàlia La busqueta pàllida H pallida té el dors de color d’oliva o grisós i el ventre blanc ocraci a Europa nia als Balcans i al sud de la península Ibèrica, en matolls i palmeres La busqueta grossa H icterina és centreeuropea i és de pas als Països Catalans
boscaler

Boscaler comú (L. luscinioides)
© J.P. Siblet
Ornitologia
Gènere de moixons de la família dels sílvids, d’uns 11-14 cm, insectívors, que viuen entre els canyissos i en les jonqueres de rius i aiguamolls.
El boscaler comú Lluscinioides té el dors rogenc i el ventre blanquinós és comú a l’Europa central, a França i a la península Ibèrica El boscaler pintat Lnaevia té el dors de color d’oliva llistat i el ventre blanc ocraci vola rarament, però corre i s’amaga sovint entre els matolls dels maresmes, on viu i nia és centreeuropeu i viu també al sud d’Anglaterra i al nord de la península Ibèrica
espècie mineral
Mineralogia i petrografia
Unitat fonamental de la mineralogia sistemàtica.
El seu concepte ha variat amb el tems El 1923, el comitè de la Mineralogical Society of America proposà de definir-la com “una substància natural i homogènia d’origen inorgànic que té propietats físiques característiques, la seva composició química és definida dins uns certs límits, i té normalment estructura cristallina” Sembla però, convenient d’exigir sempre la condició que l’estructura sigui cristallina i considerar els pocs sòlids no cristallins com a excepcions
Club Esportiu Aspid
Esport general
Club poliesportiu de Lleida per a persones amb discapacitat física.
Fundat l’octubre del 1992, originalment prengué el nom de Club Esportiu Superació Té com a finalitat la integració social, a través de l’esport, de persones amb alguna discapacitat física Té seccions d’esquí, tennis i activitats de lleure i natura Ha organitzat el Campionat de Catalunya de diferents especialitats esportives Collabora amb el programa de rehabilitació física juntament amb Hospi-Sport Alguns dels seus membres competeixen en l’àmbit estatal i internacional