Resultats de la cerca
Es mostren 702 resultats
Club Ninepin Bowling BCN

Equip del Club Ninepin Bowling BCN amb els jugadors Ignasi Álvarez, Cels Cardona, Artur Melero i Marcel Valera
Federació Catalana de Bowling
Bitlles
Club de bowling de nou de Barcelona.
Fundat el 2007, fou el primer club d’aquesta especialitat inscrit a la Federació Catalana de Bitlles i Bowling La primera presidenta fou Cristina Aguilà Santa Lucía L’equip juvenil participà en el Campionat del Món sub-23 2010, essent la primera vegada que un equip català prenia part en una competició internacional de bowling de nou
Òscar Esplà i Triay
Òscar Esplà i Triay
© Fototeca.cat
Música
Compositor.
Vida S’inicià de molt jove en el món de la música sota el mestratge de Juan Latorre Es traslladà a Barcelona el 1903 per estudiar enginyeria industrial i posteriorment filosofia, activitats que compaginà amb la composició El 1911 obtingué el primer premi d’un concurs internacional de composició convocat per la Societat Nacional de Música de Viena per la seva Suite levantina , obra que revisà i retitulà el 1914 com a Poema de niños Aquest guardó feu que es decantés definitivament per la música, i anà a ampliar els seus estudis primer a Múnic, on conegué Max Reger, i després a París, on fou…
,
Prudenci Bertrana
Historiografia catalana
Escriptor.
Situat dins el catalanisme esquerrà, dirigí la revista gironina Ciutadania , per la qual cosa fou empresonat Publicà l’opuscle La locura de Álvarez de Castro 1910, conjuntament amb Dídac Ruiz, on s’acusà el general de paranoic Es traslladà a Barcelona 1912 i dirigí L’Esquella de la Torratxa i La Campana de Gràcia , les dues grans revistes de sàtira política de l’època Collaborà en El Poble Català , la Revista de Catalunya i La Veu de Catalunya Té un gran valor autobiogràfic la seva trilogia Entre la terra i els núvols 1931-48, integrada per L’hereu 1931, El vagabund 1933 i L’…
Partido Español Nacional Sindicalista
Partit polític
Organització feixista fundada a Barcelona el 14 de gener de 1935 pels seguidors barcelonins de l’escissió de Ramiro Ledesma Ramos de Falange Española de las JONS.
Sembla que l’organització deixà d’actuar en reintegrar-se els seus components dins la Falange de Barcelona, durant la primavera de 1936 De manera semblant a les seves antecessores Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista , el partit postulava la unitat política d’Espanya, la sindicació obligatòria, l’eliminació dels partits “internacionales”, “la elevación moral y económica de los españoles” i la creació d’un estat totalitari La direcció del PENS a Barcelona era formada per José M Poblador Álvarez d’Osca, advocat i periodista, excarlí, Emilio de Lasarte Rouzart comerciant i Juan…
Sentència sobre els ERO d’Andalusia
L’Audiència de Sevilla dicta sentència sobre el cas dels Expedients de Regulació d’Ocupació ERO fraudulents emesos entre els anys 2000 i 2009 per la Junta d’Andalusia a través dels quals es van desviar 680 milions d'euros a suposades ajudes a empreses en crisi La instrucció ha durat nou anys De la vintena de processats sobresurten els expresidents autonòmics José Antonio Griñán, condemnat a 6 anys de presó i 15 d’inhabilitació per malversació i prevaricació, i Manuel Chaves, condemnat a 9 anys d’inhabilitació per prevaricació, i l’exministra i exconsellera de la Junta Magdalena Álvarez…
castell de Carbonera
Castell
Castell del municipi de Beniatjar (Vall d’Albaida), situat al vessant septentrional de la serra de Benicadell.
En època islàmica era anomenat castell de Benicadell i dominava una antiga alqueria Fou donat en feu a Bernat de Bellvís, almirall de les galeres de València, amb jurisdicció sobre els llocs actualment despoblats del Muntis, Suagres, Benimaclet, Benimeia, Rafelgep, Elca, Salem, a més de Bèlgida, població que esdevingué cap de la baronia i que, juntament amb Carbonera, formava una parròquia ja al segle XIV La baronia fou elevada a marquesat de Bèlgida el 1753 a favor de Josep Vicent Bellvís de Montcada i Eixarc de Bellvís, adelantado mayor perpetu de Nova Galícia 1697-1753, en cap del seu pare…
comtat d’Erill
Història
Títol senyorial concedit el 1599 a Felip d’Erill-Orcau-Anglesola i d’Erill, baró d’Erill i d’Orcau.
La grandesa d’Espanya li fou annexada pel rei arxiduc Carles III 1708 al seu besnet i quart titular, Antoni Vicentelo de Lecca i d’Erill Passà als Melzi, comtes Melzi, als Palafox, marquesos de Lazán, als Mencos, comtes de Guendulain, i als Álvarez de Toledo, comtes de Vila Paterna La baronia d’Erill , que tenia com a centre el castell d’Erillcastell Alta Ribagorça, havia estat posseïda, almenys des de la fi del segle XI, pel llinatge homònim Erill Al segle XVI el comtat comprenia les valls de Boí, de Viu, de Manyanet i Fosca i la Ribera oriental de la Noguera Ribagorçana,…
Ignacio Comonfort
Història
Militar
Política
Militar i polític mexicà.
Juntament amb Juan Álvarez, s’oposà a la dictadura del general López de Santa Anna Fou elegit president provisional de la república mexicana el 1855, i constitucional el 1857 La promulgació de les lleis reformadores que afectaven principalment l’Església i els privilegis militars li valgué l’oposició dels catòlics, dels conservadors i de l’exèrcit, i hagué de reprimir diverses revoltes L’intent de modificar la constitució li valgué també l’oposició dels liberals, la qual cosa l’obligà a dimitir 1858 i a exiliar-se als EUA Morí en combat durant la guerra contra la intervenció…
Ricard Zariquiey i Cenarro
Metge.
Residí des de molt jove a Catalunya, i es llicencià en medicina a Barcelona 1892 S'especialitzà en pediatria, i publicà un gran nombre d’opuscles i llibres de tema mèdic El seu fill, Ricard Zariquiey i Álvarez Barcelona 1897 — 1965, metge i filantrop, es llicencià en medicina a Barcelona el 1918 Com el seu pare, s’especialitzà en pediatria S'interessà per la carcinologia, i elaborà una important classificació dels crustacis, que fou publicada pòstumament Crustáceos decápodos ibéricos , 1968 Fou president de la Institució Catalana d’Història Natural 1929-30 i membre de l’Acadèmia…
Joana d’Àustria
Història
Princesa de Portugal, filla petita de l’emperador Carles V.
El 1552 fou casada amb el seu cosí germà el príncep hereu Joan de Portugal, fill de Joan III Vídua el 1554, tornà a Castella i fou nomenada lloctinent general de les corones de Catalunya-Aragó i Castella-Lleó durant l’absència del seu pare i del seu germà Felip 1554-59, i donà minucioses instruccions al lloctinent de Catalunya García Álvarez de Toledo Fou també consellera i amiga de les reines Isabel de França i Anna d’Àustria, cunyades seves D’una gran i severa religiositat, fundà, aconsellada per Francesc de Borja, duc de Gandia, el convent de Las Descalzas Reales, a Madrid, on…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 22
- 23
- 24
- 25
- 26
- 27
- 28
- 29
- 30
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina